Docent, escriptor i activista cultural

La trajectòria professional i personal de Cristòfor Aguado sempre va estar vinculada a la cultura i al món de l’educació. Llicenciat en Geografia i Història (especialitzat en Història de l’Art) i alumne d’alguns cursos de Filosofia a la Facultat de Teologia, va treballar de professor de llengua de l’ICE i a l’Institut Berenguer Dalmau de Catarroja a partir de 1982, on ocupà el càrrec de director des de 1986 fins a 1991. Els idiomes, l’art i els viatges omplien la seua vida.

Per altra banda, en l’àmbit de la política, desenvolupà les tasques de regidor de Cultura de l’Ajuntament de Picassent de 1983 a 1987, on va organitzar les Jornades d’Estudis Picassentins que van servir de punt de partida per a impulsar la recerca històrica d’aquest poble de l’Horta Sud. A més, participà en la Subcomissió Jovenívola de l’Ateneu Mercantil de València sota la presidència de Joaquín Muñoz Peirats. Aguado destacà també en el camp de la investigació històrica: en 1980 guanyà el Premi d’Estudis Locals de Picassent amb el treball «Sobre el nom de Picassent», i el 1981 el Premi d’Investigació Històrica Pelegrí Llorens i Raga de l’Ajuntament de Catarroja amb l’estudi «Notes sobre la religiositat popular catarrogina».

Va ser un col·laborador destacat en diverses publicacions com Saó (1979-1991), Afers, Raons o Annals de l’Horta Sud, en les quals va formar part del consell de redacció. Va publicar també diversos poemes en Cairell i Oriflama de Barcelona, tot i que en una entrevista explicava que no era el seu millor mitjà d'expressió.

Cristòfor Aguado fou un home de profundes conviccions cristianes i nacionalistes. S’havia format periodísticament en la revista Raons editada pel Club Cultural de Picassent, publicació fundada en 1966 que continuà publicant-se fins a 1993. Va ser director de Raons durant 1977-1979 i donà a la publicació una línia valencianista cultural. La postura nacionalista d’aquesta revista local es manifesta en l’ús del valencià en un 65 % de l’espai redaccional i en la petició reiterada en nombrosos articles de l’Estatut d’Autonomia. L’ideari de Raons es basava en la reivindicació de la democràcia, la crítica al règim franquista, la preocupació pels problemes de Picassent i el valencianisme polític i cultural. La revista, en la qual hi havia també un nodrit grup membres de la JARC de l’Horta Sud com Jaume Sobrevela i Juli Sanchis Aguado (Harca), aportà debat i reflexió política durant la Transició. Va comptar també amb un destacat periodista, Salvador Soria Sanchis, director de la revista entre 1980-1981 i posteriorment director de Ràdio 9 i redactor de RNE.

Aguado fou també cofundador i membre del consell de redacció de la prestigiosa revista de recerca històrica Afers, alhora que va col·laborar en un bon grapat de publicacions locals de l’Horta Sud, així com en el Diario de Valencia i Oriflama. A més a més, Aguado fou ensenyant del Centre de Professors de Torrent, soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud i membre de l’associació La Paraula Cristiana, que maldava per la normalització del valencià a l’Església.

Amb aquest bagatge docent, investigador, periodístic i de compromís cívic, Cristòfor Aguado entrà en Saó amb totes les benediccions. La nit de l’11 de juny de 1979 va impressionar els membres de la revista en l’acte de lliurament del primer Premi Josep Espasa de temàtica religiosa, que va guanyar amb el treball periodístic «En busca de l’Església perduda». En aquest article, Aguado denuncia sense embuts l’abandó de la llengua vernacla per part de la jerarquia eclesiàstica, a la qual qualifica de «Església castellanitzada i castellanitzadora», així com l’ofensiva violenta del que ell anomenava «búnker-sagristia» del blaverisme polític contra la normalitat de les misses en valencià, que foren sistemàticament boicotejades a València. Tal com relata Francesc Martínez Sanchis, a més de l’article, allò que més agradà fou el seu caràcter humil i solidari: rebuda la compensació econòmica corresponent del premi, 15.000 pessetes, Aguado va oferir els diners a Saó per ajudar a cobrir el dèficit econòmic que assetjava la revista. No li van acceptar els diners, però li demanaren que s’incorporara al consell de redacció i va acceptar de seguida.

La tasca de Cristòfor Aguado en Saó va estar prolífica; en fou un dels col·laboradors més implicats, va escriure més d’un centenar d’articles i va contribuir a la consolidació de la revista al llarg de catorze anys sota les direccions de Josep Antoni Comes i Emili Marin. Hi escrivia fonamentalment articles de temàtica religiosa, històrica, llengua, cultura i crítica d’art en les seccions «Art i cultura» i «Parany de paraules». Aguado fou un ferm defensor de la valencianització de l’Església i que aquesta acceptara la unitat de la llengua. Per això, tot i que vivia la fe i la pertinença a l’Església, no deixà d’analitzar i criticar l’abandó i menyspreu del català per part de l’arquebisbat, sobretot en la destrellatada història dels textos litúrgics en llengua pròpia o en l’edició apòcrifa dels quatre evangelis.

En 1986 participà en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana al costat d’altres membres del consell de redacció de Saó com Josep Antoni Comes, Joan Lluís Sanxis i Antoni Quiles, els quals tenen una estreta relació amb altre col·laborador de la publicació, Antoni Ferrando, qui com a catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de València serà el coordinador d’aquest congrés celebrat al País Valencià. L'Espai Joan Fuster conserva correspondència seua dels anys 1975-1978, 1981 i 1983-1984.

En 1992, un grup d’amics constituïren oficialment l’Associació d’Amics de Cristòfor Aguado a Picassent, amb l’objectiu de continuar la seua tasca en defensa de la cultura i la llengua amb presentacions de llibres, trobades gastronòmiques, exposicions de pintura, dibuix, escultura i fotografia, conferències, projeccions de documentals, taules redones, concerts, concursos, viatges culturals, creació de corals, etc. Des del 1998, aquesta associació atorga anualment el Premi Cristòfor Aguado  a persones, grups o associacions que destaquen en el manteniment, foment i difusió de la nostra cultura.

Té carrers dedicats a Picassent, Catarroja i Aldaia. A més, sengles premis literaris anuals dels ajuntaments d’Aldaia i de Picassent porten el seu nom, i també els de l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja. Dos llibres de 1992 i 2000 recullen els seus escrits esparsos i tracen unes semblances personals.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Cristòfor Aguado i diversos autors. Cristòfor Aguado, escrits. València: Saó Edicions, 2000.

---

Diversos autors. Mirades al voltant de Cristòfor. Picassent: Ajuntament de Picassent, 1992.

---

Francesc Martínez Sanchis. La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes. València: PUV, 2013.