Advocat, polític i escriptor

Fill de Pedro-Isidro Miquel Ballester, advocat i coautor del projecte de constitució republicana en 1883, i de Teresa Madaleno Saval. Vicent Eugeni forma part d’una notable nissaga d’advocats i professionals de cognom Miquel de la qual molts d’ells van destacar fora de l’àmbit local de la Vila Joiosa en l’exercici de l’advocacia o com a juristes, i quasi sempre com a polítics republicans i literats: Ignacio Paulino Miquel Urrios, el «Màrtir de la Llibertat», un jove advocat de 22 anys afusellat a Alacant el 8 de març del 1844; el poeta i periodista Jaime Martí Miquel; l’esmentat Pedro-Isidro Miquel Ballester; l’historiador Ignacio Martí Miquel; Eugenio Miquel Madaleno (coautor del projecte d’Estatut d’Autonomia per a València en la Segona República), i Carles Martí Feced (metge i alt càrrec de la Generalitat de Catalunya en la II República).

Després de cursar els estudis primaris i secundaris a València, on va obtindre en 1871 el grau de batxiller, va fer a la Universitat de València els estudis de Dret, seguint la tradició familiar (els seus avis patern i matern van ser escrivans a la Vila Joiosa i Benimantell, respectivament). Després d’obtindre en 1876 la llicenciatura en Dret Civil i Canònic, va obrir un bufet al cap i casal. 

Amb ideals polítics republicans des de jove i amb inquietuds federalistes i socials, va presidir en 1883 el Comité Provincial del Partit Republicà Federal de Pi i Margall. Aprovat aquell mateix any el Projecte de Constitució del Cantó d’Alacant, va ser designat representant del partit per a l’Assemblea del mes de juny a Saragossa, en la qual va quedar aprovada la Constitució Federal. També va ser president de l’Ateneu Autonomista d’Alacant, inaugurat en 1882, i en el 1900 fou nomenat vocal d’honor del partit Unió Regional Anticaciquista de la Marina. Involucrat en els problemes socials dels treballadors, especialment dels més humils, el van nomenar en 1884 president d’honor de la Societat Obrera Cooperativa, i en 1886 de la Societat La Paz. El 20 de març de 1885 es constituïa l’Ateneu Científic i Literari d’Alacant, Integrat per Manuel Ausó Monzó, president; Manuel Gironés, vicepresident; Vicent E. Miquel Madaleno, secretari; Fermín Verdú, Vicente Seguí i Miguel Llorente de las Casas com a vocals i responsables de les seccions de Ciències Morals i Polítiques, Ciències Naturals, Físiques i Matemàtiques i Literatura, respectivament.

En l’àmbit periodístic va fundar i dirigir diverses revistes en la capital valenciana, entre elles La Protesta, El Porvenir i Germanías, en les quals va publicar articles, alhora que col·laborava també amb la premsa de Madrid i Barcelona. Traslladat a Alacant en 1881, on va fixar la residència, va treballar intensament en la premsa local publicant nombrosos articles de caràcter polític, històric i social, i va arribar a ser un destacat portaveu de la lògia maçònica Constante Alona, a la qual pertanyia; va ser cap de redacció de la seua revista decennal La Humanidad (1883-1890) i corrector d’estil. Així mateix, va participar activament en la vida social, política i cultural de la ciutat en la qual, amb notables dots oratoris i gran eloqüència, va oferir conferències en què reflectia els seus ideals socials i polítics. La seua personalitat sociopolítica va quedar de mostra en les seues pròpies paraules: «La pàtria i la llibertat van usar sempre les meues pobres concepcions; per la pàtria i la llibertat vaig lluitar sempre sense descans».

Dins de la seua producció reïxen les obres polítiques (La conciencia del pueblo. Estudios políticos, 1879; Los republicanos de Alicante. Apuntes sobre la historia política contemporánea, 1892), però conreà tots els gèneres literaris. De la seua obra en valencià cal destacar les poesies de tipus històric La Guerra de les Germanies i L’expulsió dels 62 moriscos, i el sainet bilingüe Micos i mones o l’estrena de la Plaça (1888). La darrera peça, que està dedicada a l’eminent actor còmic Manuel Llorens, aprofita la inauguració de la nova plaça de bous d’Alacant per fer un al·legat dels problemes que patia la ciutat. Més prolífic fou en la seua producció en castellà, formada pels drames La expiación de un crimen (1879), El mártir del pueblo (1883), El grito del alma (1887) i Al borde del abismo. També escrigué novel·les de costums a València i Barcelona com María o amor de un ángel (1880), El ángel del sotabanco (1880), La Virgen del sotabanco (1881), El martirio de un pueblo, Los Mártires del Trabajo i La cruz del valle, a més de l’episodi dramàtic Por la patria. Recuerdo del movimiento de Alicante del 8 de marzo de 1844 (1887).

Va morir a Alacant als cinquanta-nou anys.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 1999.

Capítols de llibres

---

Manuel Rico García. «Vicent Eugeni Miquel i Madaleno», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico y bibliográfico de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto Juan Gil Albert, 1986, p. 198-199.