Farmacèutic i escriptor

Segon fill dels nou que tingueren Miguel Ribés Escrig i Adela Sangüesa Salvador, procedents de Llucena (l’Alcalatén). Son pare era farmacèutic i es va establir al carrer d’Enmig de Castelló, cantonada amb Moreria.

Enric va estudiar com els seus germans al vell institut del Carrer Major i va marxar després a Barcelona a estudiar Medicina, tot i que va acabar matriculant-se en la Facultat de Farmàcia. A Barcelona va aprendre també de música, i la seua passió per la literatura el va convertir en escriptor i en un orador festiu molt sol·licitat. Freqüentava els ambients culturals i va establir bona amistat amb pintors com Martínez Checa, Castell i Puig Roda, així com amb el guitarrista Francesc Tàrrega, padrí de noces. Farmacèutic ja en 1901, va contraure matrimoni a l’any següent amb la catalana Soledat Bultó Sacristán i s’establiren a Castelló per fer-se càrrec de la farmàcia familiar, que es convertia en tertúlia freqüentada per artistes, polítics i intel·lectuals. La seua esposa va faltar en l’epidèmia de grip de 1918; el 1921 es va casar en segones núpcies amb Ana Cervera Herreros i en 1924 va nàixer el seua única filla, Adela, que emparentà amb els Ros d’Ursinos.

D’ideologia liberal, Enric Ribés participà en algunes iniciatives valencianistes de principis de segle com l’entitat Joventut Regionalista i La Nostra Terra. Polígraf contumaç, la seua obra més coneguda i reconeguda és Quadros de costums castellonencs, premiat en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de València en 1915 amb el premi que oferia l’Ajuntament de Castelló a «la millor col·lecció de costums de Castelló escrites en valencià». Fou publicat a Castelló l’any 1916 en la clàssica impremta d’Armengot. Es tracta d’una sèrie d’articles que retraten la vida social popular, personatges prototípics d’una societat encara rural, comportaments ancestrals i folklòrics, costums i celebracions religioses i civils del segle passat, i es completa amb un ric apartat final en què fa la descripció de nombrosos personatges populars i il·lustres, dels quals conta anècdotes i reflexions al voltant de la vida i l’obra d’ells. Il·lustren el text alguns dibuixos del seu germà Francesc Ribés i fotografies d’alguns d’aquests personatges.

Sobre el seu estil, el mateix Ribés el qualificà com de «ploma loca» i «paraula tosca, però franca i noble, que no tartamudeja». Per a Josep Ripollés, la seua prosa «és plena de metàfores, comparacions, locucions i frases fetes, refranys, equívocs, paronomàsies, al costat de referències al món mitològic, químic i farmacèutic, mèdic i zoològic; tot mesclat amb un llenguatge col·loquial local que produeix una barreja explosiva i altament expressiva, un estil singular i propi, impossible d’imitar».

Va obtindre altres reconeixements en els Jocs Florals de València en 1917, 1918, 1919 i 1921 a treballs que versaven sobre les Germanies en relació amb la història de Castelló (1917, publicat en 1921) i una recopilació de cants populars valencians (1919). En l’edició de 1921 va ser nomenat Honorable Escriptor.

Estampava solts en Ayer y Hoy, Revista de Castellón, Veu de la Plana, La Nostra Terra, Heraldo de Castellón i Diario de Valencia (concurs de contes de 1919). Va publicar altres obres en castellà, com Íntima: cartas en verso, en serio y en broma (1913), Las Mari-Sabidillas y "La Sanequa Culta": ensarto semi-histórico-cómico en dos actos divididos en cinco cuadros (1919), Estudio biográfico-crítico del escultor Juan Bautista Folía (1922) i Horas métricas (1924). Ribes va prendre’s seriosament el mite del Castelló liberal, per això cap al 1923 va escriure la lletra d’un «Himno de amores a Castellón» en castellà, que recull tot el repertori del mite liberal castellonenc.

Va ingressar com a acadèmic corresponent de Belles Arts de Sant Ferran, de Ciències Històriques de Toledo, també de l’Acadèmia de la Música, de Declamació i Bones Lletres de Màlaga, era director corresponent del Centre de Cultura Valenciana (1919), de la Poesia Espanyola, de la Societat d’Higiene, de la Societat d’Autors Valencians, president de la Junta de Sanitat i de la Creu Roja, subdelegat de Farmàcia i conseller del Mont de Pietat, entre altres mèrits. Va ser diverses vegades regidor de l’Ajuntament de Castelló (1917-1939) i participà molt directament en l’organització dels actes de la Coronació de la Mare de Déu del Lledó (1924) i en la creació de la Banda Municipal (1925).

Enric Ribés forma part d’una família en què han destacat intel·lectuals, polítics i agitadors culturals: els seus germans Paco (excel·lent dibuixant amb obra exposada) i Manuel (periodista conegut en el seu temps com Sixto Coxis), els seus nebots Miguel Bellido (anestesista i polític), Manuel Segarra Ribés (farmacèutic i ideòleg del Pregó de la Magdalena), Miquel Peris Segarra (poeta i Fill Predilecte) i Rafael Ribés Pla (empresari, professor mercantil i escriptor).

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Ripollés i Gonzàlez, Josep M.. «Estudi introductori a Quadros de costums castellonencs». Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana, 2000 [Biblioteca de Autores Castellonenses, 3].

Capítols de llibres

---

Bellés Sabater, Salvador. «Enric Ribés Sangüesa: boticario y relator de costumbres», a: Bellés Sabater, Salvador. Hombres y mujeres de Castellón. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana, 2008.