Jurista, mestre de gramàtica i escriptor

Sabata és un autor prolífic, que conreà diversos gèneres. Format a la Universitat de València com a jurista, el 1695 rebé el grau de batxiller en Dret i posteriorment el de doctor. Tant per línia paterna com materna, ambdues foren famílies dedicades a les lletres i van donar diversos teòlegs, juristes, notaris i mestres de gramàtica. De fet, Pere-Vicent exercia d’ajudant del seu oncle, Miquel Grifolla, a l’Estudi de Sant Mateu cap al 1687. Aquell any mateix enviudà i va passar a Roma amb el càrrec de tresorer de l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat, entitat assistencial per als naturals de la Corona d’Aragó. A Roma fou protegit, segons Ximeno, pel cardenal Antonio Pignatelli, a instàncies del qual hauria publicat una Rhetorica brevis, hui perduda.

L’any 1692 tornà a Sant Mateu, tot i l’oferta d’una bona prebenda romana per part de Pignatelli, esdevingut papa amb el nom d’Innocenci XII. De retorn a la vila, probablement tornà a exercir amb l’oncle a l’Estudi de Gramàtica, que passà a regir el 1698 amb gran èxit. En aquesta segona etapa a la vila, es mullerà amb Paula Molina, filla d’un notari local, i el 1697 publicà a Barcelona un cançoner intitulat Poesías varias, patrocinat pel morellà Vicent de Bas, canonge tresorer de la seu de Tortosa. Malauradament, no s’ha conservat tampoc cap exemplar d’aquesta obra.

La rutinària vida local es veié trasbalsada amb l’aixecament austriacista a Catalunya i a València la tardor del 1705. Sant Mateu va caure en mans austriacistes, i és en aquest moment d’exaltació austriacista que Sabata redactà, a instàncies dels jurats, la Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (València, 1706). Aprofitant que la conquesta de Sant Mateu fou una de les primeres victòries de les tropes angleses del comte de Peterborough, es va publicar una traducció a l’anglés d’aquest opuscle amb el títol A journal of the siege of San Matheo (Londres, 1707). Per la seua implicació en la causa de l’arxiduc, el 1711 encara estava engarjolat al castell de Peníscola. Posteriorment, tornà a exercir la docència, ara a Morella, fins que l’any 1721 fou cridat per regir l’Estudi de Vinaròs, al capdavant del qual estigué fins al 1723. És probable que aleshores tornés a residir a Sant Mateu, on traspassà la seva muller, l’any 1731, i ell mateix el 1733.

Pel que fa a la seva obra literària, a més de l’esmentada, Ximeno reporta també que havia redactat l’any 1702 uns Diálogos latinos amb regles d’urbanitat, que també s’han perdut. Ara bé, el manuscrit 3619 de la Biblioteca de Catalunya recull una sèrie de textos que fan referència al Maestrat i als Ports i que poden ser atribuïts gairebé amb tota seguretat a Pere-Vicent Sabata. Es recullen composicions poètiques en castellà i català, de caràcter majorment festivoreligiós: cantates, lloes per a dances (balls parlats), lloes per a comèdies, els dances pròpiament, xàqueres, dichos, oracions en vers i una profusió de poemes de gran diversitat estròfica, la majoria de tema devot, però també n’hi ha de tema profà. Les dates extremes d’aquests textos serien el 1687. Algunes composicions fan referència explícita o intratextual al seu lloc de representació o declamació: Peníscola, Cervera del Maestrat, la Salzedella, el monestir de Benifassà, l’ermitori de Vallivana, Forcall, Morella, Xert i fins i tot Cantavella, a l’Aragó, però, sobretot, n’hi ha moltes de vinculades a Sant Mateu.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Querol i Coll, Enric. La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió. Benicarló: Onada Edicions, 2015.

Articles en publicacions periòdiques

---

Querol i Coll, Enric. «Una “obra recuperada” i altres notícies sobre Pere-Vicent Zabata, poeta santmatevà» a: BSCC, núm. 82, 2006, p. 11-21.

---

Querol i Coll, Enric. «Tres poetes del Maestrat a l’edat moderna: Jaume Prades, Melcior Febrer i Pere-Vicent Sabata» a: Empelt, Revista de Lletres i Humanitats del Maestrat, núm. 2, 2019, p. 87-100.