Funcionari i lexicògraf

Fill de Joaquim Sanelo, natural de la ciutat italiana de Cremona (Sanelo deu ser la valencianització de Giannello) i de Manuela Lagardera. Estudià Medicina a la Universitat de València i es presentava en la documentació manuscrita que es conserva com a metge de la ciutat. La facilitat en la lectura de la lletra antiga el portà a treballar a l’Ajuntament de València, d’on va ser escrivà de la Secretaria des de 1805.

La seua preocupació per la restauració de «la lectura, instrucción e inteligencia de la escritura lemosina o valenciana»el portà a presentar en 1805 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València el manuscrit Silabario de voces lemosinas y un plan de enseñanza de este idioma, institució que no va atendre la sol·licitud perquè Sanelo no formava part d’aquella entitat. L’obra manuscrita va estar un temps en l’arxiu de la RSEAPV, almenys fins que el 7 de gener de 1806 l’autor en demanà per carta la devolució a la vista del desinterès que mostraven, tot i ser «a beneficio de la utilidad pública». Es considera desapareguda, però el seu contingut deu formar part d’unes altres de major importància que quedaren inacabades per la seua mort: un Ensayo de Diccionario del lemosín, valenciano antiguo y moderno al castellano i el Diccionario valenciano-castellano, manuscrits conservats a la Biblioteca Mazarina de París. Aquesta obra conté unes 9.000 veus, i per a la seua confecció consultà fonts documentals medievals i textos jurídics i literaris clàssics valencians.

Al llarg de la Renaixença van parlar del personatge Constantí Llombart (1879), el xativí Pascual Cucarella (Setabenses ilustres, 1916) i el valencianista Vicent Tomàs i Martí en una columna a La Correspondencia de Valencia (1922), tot i que una errata dels caixistes l'anomena sempre "Manuel Sancho".

El caràcter d’inèdit i pràcticament desconegut cridà l’atenció de Joan Coromines, que l’emprà per al seu Diccionari etimològic i instà el filòleg Joseph Gulsoy a estudiar-lo en la seua tesi doctoral llegida a Chicago en 1961 i publicada en 1964 per la Castellonenca de Cultura. Per a l’estudiós Josep Daniel Climent, «el Diccionari conté més de 9.000 articles de tot tipus, la majoria de vocables usuals de totes les èpoques, entre els quals destaquen aquells utilitzats a les terres valencianes i també les paraules antigues. En efecte, el Diccionari de Sanelo proposarà un tipus de llengua farcida de formes clàssiques i arcaiques extretes sobretot de fonts escrites, però, al seu costat, també trobarem un bon repertori del lèxic viu, de la gent del carrer, recollit sobretot dels pobles de l’Horta Sud».

Xàtiva té un carrer dedicat a la seua memòria entre les vies del Catedràtic Ángel Lacalle i del Canonge Gonçal Viñes.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Joseph Gulsoy. Diccionario valenciano-castellano de Sanelo. Castelló de la Plana: SCC, 1964.

Capítols de llibres

---

Joseph Guilsoy. «El silabario de vocablos lemosines o valencianos de Manuel Joaquim Sanelo», a: Diversos autors. Miscel·lània Sanchis Guarner, I. València: Universitat de València, 1984, p. 159-165.

---

Justo Pastor Fuster. «Joaquín Sanelo», a: Justo Pastor Fuster. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días (vol. II). València: 1830, p. 459-460.

Articles en publicacions periòdiques

---

Joseph Gulsoy. «Algunes cartes filològiques de M. J. Sanelo» a: Revista Valenciana de Filologia, núm. VII, 1969, p. 101-138.

---

Josep Daniel Climent: El Diccionari Valencià-Castellà de Manuel Joaquim Sanelo, editat per Joseph Gulsoy
Josep Daniel Climent: El Diccionari Valencià-Castellà de Manuel Joaquim Sanelo
https://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com/2013/11/el-diccionari-valencia-castella-de.html