Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Maximià Alloza i Vidal
Castelló de la Plana, 2 d'abril de 1884
Castelló de la Plana, 9 de setembre de 1945

Metge, pintor i poeta

Casat amb Isabel Sanz Blanco, filla d'un registrador de la propietat de Castelló, va tindre cinc fills.

Va estudiar medicina a València, on va escriure el seu primer poema en català: "Lo plor de la musa", publicat a Castelló el 1913.

El 1918 va tornar a Castelló, on exercí de metge i residí fins la seu mort.

L'obra poètica d'Alloza es redueix a un conjunt de poesies publicades del 1911 al 1914, a les planes de Revista de Castellón i Artes y Letras. La seua obra més important és el poema "Ioesa" (1914), basat en el mite de Dafnis i Licènia. Aquesta obra és un exemple únic de la influència del modernisme i el parnassianisme, seguint a Rubén Darío, en la poesia catalana del País Valencià. El seu estil obertament eròtic va impactar la somorta societat castellonenca de la seua època, avesada a la tradicional estètica jocfloralística. Home de caràcter reservat, abandonà aviat la creació literària, datant el seu darrer poema publicat el 1924.

A la seua ciutat natal va actuar com a president de l'associació La Nostra Terra, impulsada per Gaetà Huguet i Breva, que s'havia marcat com a objectiu anar més enllà del republicanisme federal, acabar amb ell centralisme i reivindicar la normalització de la llengua catalana i l'autonomia política del País Valencià. El 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castelló.

Durant la Guerra Civil va actuar de metge forense a Castelló, apareguent el seu nom lligat a les diligencies judicials a ran dels bombardejos a la ciutat per part de la Marina sublevada, com el del 23 de març de 1937, actes que es conserven a l'Arxiu Municipal de Castelló.



Autoria: PNB


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal