Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Francesc Almela i Vives
Vinaròs, 9 de novembre de 1903
València, 24 de setembre de 1967

Arxiver i bibliòfil

Nascut a Vinaròs, pocs anys després la seua família es trasllada a la ciutat de València. Estudia el batxillerat a l'Institut Professional i Tècnic, fins que ha d'abandonar els estudis temporalment als 14 anys per la mort de son pare, entrant a treballar com a ajudant a una notaria de la capital. En finalitzar el batxillerat entra a la Universitat de València per tal d'estudiar Filosofia i Lletres, llicenciant-se en la especialitat d'història.

Durant els seus anys universitàris col·labora amb La Correspondència de València (on va publicar per primera vegada als 15 anys un conte), on coneixerà Adolf Pizcueta, amb qui col·laborarà des d'aquest moment en diversos projectes.

És en aquest anys universitàris quan entra en contacte amb el món valencianista. El 1918 entra a formar part de l'Associació Nacionalista Escolar que havia impulsat Vicent Tomàs i Martí, una organització eminentment cultural dedicada a expandir el valencianisme al món universitari. La importància d'aquesta entitat radica en què és la primera organització nascuda amb voluntat de fer proselitisme valencianista exclusivament en aquest àmbit. Aquest mateix any és escollit vicepresident de l'entitat, ocupant la presidència Vicent Guaita.

El 1921 va ser triat president de Nostra Parla, associació catalanista nascuda el 1916 i formada per membres d'arreu dels Països Catalans. Constituïda per tres associacions autònomes a Barcelona, València i Mallorca (i amb seus a les tres capitals) el seu objectiu era "promoure la unificació espiritual de València, Mallorca, el Rosselló i Catalunya". Com a vicepresident de la mateixa tornem a trobar-nos amb Adolf Pizcueta.

En plena Dictadura de Primo de Rivera, i junt a Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Enric Navarro, funda, l'octubre de 1927, la revista Taula de Lletres Valencianes, una iniciativa que va saber articular poderosament la literatura catalana del País Valencià. És, a més a més, la revista des d'on es llança al 1930 el manifest titulat "Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes", què impulsa l'acord ortogràfic de les Normes de Castelló. A partir de 1930 es converteix en el seu director, substituïnt Pizcueta.

És en aquests mateixos anys quan trobem una prolífica sèrie de col·laboracions a la majoria de revistes valencianistes del moment: a la ja mencionada Taula de Lletres Valencianes, a Pàtria Nova, a El Camí... Alhora continua fent-ho a La Correspondencia de Valencia i comença les seues col·laboracions a ABC, Diario de Barcelona i d'altres.

Durant els primers anys de la década dels 1930 continúa la seua tasca valencianista, en bona part de la mà d'Adolf Pizcueta; així, i junt a aquest, participà de la Campanya pro Estatut d'Autonomia que s'havia impulsat des de distints sectors valencianistes el 1932. Aquest mateix any, i a través de Taula de Lletres Valencianes, és un dels signants de les Normes de Castelló.

En aquests mateixos anys col·labora amb Acció Cultural Valenciana, una de les organitzacions valencianistes més dinàmiques del moment, tot i que no arriba mai a ser membre de la seua Junta directiva; alhora ho fa també amb el seu òrgan d'expressió, Acció Valenciana (1930-1931).

Col·labora també amb el setmanari Avant, impulsat per Pizcueta i què era l'òrgan d'expressió de l'Agrupació Valencianista Republicana. Des de les seues pàgines es va fer campanya activa en pro d'un Estatut d'Autonomia per al País Valencià.

Al 1932, i junt a Joaquim Reig, Adolf Pizcueta, Francesc Caballero i Pasqual Asins, és un dels impulsors del influent setmanari valencianista El Camí.

Al 1933 entra a treballar a l'Ajuntament de València; ho fa com a tècnic al Museu d'Etnografia i Folclore. Una vegada a l'Ajuntament ocuparà diversos càrrecs tant al Museu com a l'Arxiu municipal.

Al voltant de 1935 va ser nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana, entitat creada el 1915 amb la voluntat de ser una réplica valenciana de l'Institut d'Estudis Catalans.

Ja en plena Guerra Civil espanyola, el 1937, va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Valencians, creat per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València a iniciativa del conseller Francesc Bosch i Morata.

La Guerra Civil va suposar que fora depurat (no va passar per la pressó) de forma que va quedar inhabilitat per a exercir el periodisme durant alguns anys. Davant la situació, abandona a poc a poc la seua producció literària (alhora que comença a alternar el valencià amb el castellà), i pasa a centrar-se en la seua vessant investigadora.

En aquests mateixos anys, obrí una llibreria de vell especialitzada en llibres antics valencians. Des d'aquesta, va publicar un total de 43 catàlegs què arreplegàven més de 22.000 fitxes bibliogràfiques.

La seua situació comença a canviar al 1948, quan se li encarrega, per part de la Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo reprendre la publicació de la revista mensual Valencia Atracción.

Una vegada iniciada la seua tasca investigadora és quan comença a ser reconegut a nivell acadèmic; així, al 1948 es requerit per al Servei d'Estudis Artístics de València i un any després és nomenat membre de la Real Academia Española a proposta de Gregorio Marañón i al 1954 es nomenat membre de la Real Academia de la Historia a proposta de Menéndez Pidal.

Al 1957 és nomenat membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i dos anys després de la de San Fernando de Madrid, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de la The Spanish Society de Nova York.

El moment culminant de la seua trajectòria li arriba a la década dels 60, quan es nomenat Cronista del Cap-i-Casal (1963) i fill adoptiu de la ciutat (1966).

Els anys finals de la seua vida quedàren marcats per la seua adhesió al franquisme i per la seua participació a la campanya muntada contra Joan Fuster des de Las Provincias arran la publicació del seu llibre El País Valenciano, al 1962.



Autoria: RCP


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal