Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Gaetà Huguet i Breva
Castelló de la Plana, 25 de juliol de 1848
Castelló de la Plana, 26 de novembre de 1926

Empresari, polític i patrici

Fill de Ramon Huguet i Gimeno, va viure la seva infància en una família acomodada, dedicada al comerç i amb terres en propietat. La família Huguet era una de les més importants de tota la província. El seu fill, Gaetà Huguet i Segarra seria un empresari, polític i un gran mecenes valencià.

 

Formació acadèmica

Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. En acabar la carrera, el 1865, viatja a Amèrica del Sud. Allà treballa com a docent fins que es trasllada als Estats Units. En el Fort Edwards Institute de Nova York va ser professor de francès. Abans de tornar a Castelló el 1874, per dedicar-se com a comerciant a l'exportació, viatja per diversos països aprenent idiomes.

 

Gaetà Huguet: impulsor de Castelló

Gaetà Huguet i Breva, usant tots els coneixements comercials que havia adquirit al llarg de la seva vida, pren com a tasca personal millorar la seva terra natal. Així, quan torna el 1874 a Castelló, es dedica a convertir la seva ciutat en una gran capital articulant tota l'economia provincial. El 31 d'octubre de 1886, escriu un article assenyalant: "Castelló reuneix condicions especialíssimes per a un desenvolupament mercantil é industrial. [...] Enclavada en riquíssima zona, gràcies als esforços dels seus fills i les condicions favorables de la Naturalesa, és un veritable empori de riquesa agrícola". [i]

Els seus esforços per millorar l'agricultura descansen sobre l'idea de situar-la com a base fonamental de la riquesa provincial. Entre les mesures, que presenta davant la Diputació, destaquen: la seva lluita contra la fil·loxera mitjançant la introducció de noves varietats de vinya i experiments amb ella; fomentar la productivitat amb incentius econòmics; i la creació d'escoles d'agricultura. El mateix Gaetà Huguet va cedir part dels seus terrenys en la seva lluita per la millora econòmica.

Incansable, decidit a millorar Castelló, fleta vaixells exportant productes de la terra cap a Amèrica. Crea la Cambra de Comerç, a més de cedir terrenys per a la construcció d'un gimnàs infantil. No només això, també pressiona perquè el Banc d'Espanya obri una sucursal a Castelló, de la qual va ser membre del seu consell d'administració.

Però potser la seva tasca més important i ambiciosa va ser la construcció del port del Grau, autèntic motor de l'expansió econòmica local. La construcció no va ser gens fàcil, ja que la pugna política va ser molt intensa. El nou port representava una millora per l'ascendent classe burgesa en detriment d'una cada vegada més caduca classe caciquil. A partir de la Real Ordre del 7 de maig de 1880, havien de ser les agrupacions provincials i locals les encarregades de dur a terme el projecte, sense ajuda estatal. Gaetà Huguet, juntament amb la lliga de contribuents, va començar una activa campanya a favor del port pressionant a l'Estat mitjançant l'opinió pública i polítics locals. Gaetà és nomenat president de la Lliga. Freqüents són els viatges a Madrid argumentant que l'avantprojecte va ser anterior a la reial ordre. Aconsegueix l'objectiu principal que es perseguia, l'ajuda financera de l'Estat en la construcció del port. El projecte finalment és aprovat el 6 de maig de 1882, però els problemes van continuar en forma d´aturades en l'obra o dificultats tècniques. El 1902 es crea la Junta d'Obres del Port, on Huguet ocupa el càrrec de vocal. La construcció del port va ser un treball llarg, el seu precursor i defensor, Gaetà Huguet, no va poder veure-ho acabat. Fins entrats els anys 1930 encara es produïen obres al Grau.

El 1916, a Veu de la Plana, Huguet parla del seu objetiu económic per a Castelló: "La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura y tota aspiració autónoma y llibertat d'un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic [...] Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de Castelló primer, en los pobles tots de la regió valenciana seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent [...] Els valencians estem amb motiu enorgullits de l'alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d'estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar...".

 

Activitat política

La seva primera manifestació política va ser l'afiliació al Partit Federalista de Francesc Pi i Margall. Anys després, s'inclina cap als plantejaments d'Estanislau Figueres i el seu federalisme orgànic. El 1881, abans d'entrar de ple en l'activitat política, va presidir la Lliga de Contribuents. Malgrat tot, la seva activitat política queda relegada a un segon pla, ja que, com hem vist, la seva figura va destacar més en l'àmbit econòmic amb les seves iniciatives personals i donant suport diverses entitats econòmiques.

Josep L. Herráiz i Pilar Redó [ii] situen la seva entrada política el 1882, en ser reclamat pel sector dissident "xalista" per presentar una candidatura alternativa en les provincials d'aquest mateix any. Però, no van poder derrotar Francesc González Chermá. El 1866 torna a ser candidat a la coalició republicana, un cop ja superada les divergències entre els "xalistas" i "bebès". Serà al 1890, a les eleccions de desembre, quan aconsegueixi el càrrec de diputat provincial, convertint-se en el primer republicà que ocupa aquest lloc. La candidatura era de caràcter anti-conservadors i anti-cossiera, formada per una coalició de romeristes, carlins i republicans.

Gaetà Huguet lluità per una millor administració dins de la Diputació. Va advocar a favor de reduir el personal administratiu i el pagament dels deutes dels ajuntaments. És a dir, buscava el sanejament de l'administració provincial.

El 1893, amb l'arribada de Práxedes Mateo Sagasta al poder, Gaetà Huguet és apartat de la institució provincial. Els fusionistes van justificar aquest abús argumentant irregularitats pressupostàries i un abandonament de la instrucció pública. La resposta de Gaetà Huguet va ser clara: "[...] y con este deber quiero cumplir hoy, cuando uno de estos acontecimientos, imposibles en toda nación regida sinceramente por instituciones democráticas, pero tan usuales y frecuentes en las caducas y corrompidas instituciones monárquicas, viene por de pronto a suspenderme en el legítimo derecho de vuestra representación para consentir aseguida [sic] esta suspensión en definitiva anulación en detrimento y escarnio de vuestro indiscutible derecho constitucional, valiéndose para ello de las malas artes de que para falsificar la voluntad nacional se valen los poderes de la monarquía". [iii]

D'aquesta manera, atacant al fusionisme de Sánchez Pastor i del governador Ayuso, Gaetà Huguet es defensa de les acusacions cap a ell abocades. Especialment l'indigna la crítica a la seva instrucció pública, una de les tasques que amb més preocupació va dur a terme. Durant el seu temps en el càrrec, va cedir l'import de les seves dietes per millorar les escoles i la situació dels professors. L'educació va ser una de les seues grans preocupacions. Pensava que una millora de la instrucció i del sistema educatiu conduiria a una millor societat i, per tant, a un millor desenvolupament socioeconòmic.

El novembre de 1893, es rehabilita la Diputació i Gaetà Huguet torna al càrrec per continuar amb la mateixa línia d'actuació seguida fins ara. El 1906 és elegit regidor, serà el seu últim càrrec polític. Mai va ocupar càrrecs de rellevància dins del partit, el mateix Huguet resumeix així la seva trajectòria política: "m´he limitat a servir sempre lo meu partit lealment com seguiré servintlo en lo succesiu, tenint per norma de ma conducta aceptar los carrecs de perill i rebujar los honorifics i vull consignar que no agrahiré may prou totes les consideracions d´estimació se m´han tingut". [iv]

La seva tasca no es va limitar a l'àmbit polític i econòmic. La seva figura també destaca com un dels grans precursors del valencianisme a Castelló.

 

Precursor del valencianisme

Gaetà Huguet i Breva és considerat com un dels principals eixos vertebradors del valencianisme castellonenc. Els temes valencianistes, defensats en les seves col·laboracions periodístiques, van ser sempre escrites en català. L'ús de la llengua materna, que dins del partit republicà era tractat amb menyspreu, per a Huguet era un tema essencial: "Pareix mentira qu´un dels signes de finura y d'educació siga parlar el Castellá y aborrir la nostra nativa llengua, y el mal major ahon está es a Valencia ahon casi no se permitix parlar en valenciá més qu'als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader y llaurador como soch no m´haja fet bon escritor que m'hagués fet algo de profit per les idees qu'arrailaes tinch en l'ánima". [v]

Aquesta feina de difusió i defensa de la llengua la comença el 1882, com a redactor de la Revista de Castelló. A finals del segle XIX, inspirat per Constantí Llombart, gran amic seu, crea els Jocs Florals de Castelló i l'Alcora (1892), també els de Llucena (1984). Va patrocinar les edicions dels Jocs Florals de 1921, 1923 i 1925.

En un d'estos certàmens Huguet manifesta la seva intenció de crear una societat valencianista anomenada La Nostra Terra, ho aconseguirà anys després. També, com a redactor, apareix a principis de segle Ayer y Hoy. A les seves pàgines, Huguet divulga els ideals valencianistes a través d'una sèrie d'articles anomenats "Notes valencianistes". Proposa la normalització de la llengua, precedida d'una codificació d'aquesta, és a dir, una gramàtica comuna a tots els valencians.

El 1909, al costat de Salvador Guinot, crea la Joventut Regionalista. Aquesta entitat, en la seva primera fase, no tenia objectius polítics. Quatre anys després, es dissol per formar La Nostra Terra (1913). que buscava l'autonomia i oficialitat de la llengua. Aquesta organització publicava una revista del mateix nom i organitzava classes de valencià, moltes d'elles impartides pel mateix Gaetà Huguet.

Contínua col·laborant en publicacions culturals com Arte y Lletras Revista de Castelló. Després d'un període de crisi, amb la desaparició de La Nostra Terra, el valencianisme ressorgeix amb la creació de Pàtria Nova al 1915. Aquesta nova institució pretenia ser la resposta a l'actitud negativa que hi veia a Lo Rat Penat i els seus Jocs Florals. La seva intenció de defensar el valencianisme independentment de qualsevol objectiu polític es reforça, així com la seva idea de la llengua com a instrument principal de transformació social. En aquest sentit defensa, un cop més, la necessitat d'una gramàtica, un diccionari i la proliferació de classes de valència tant als instituts com a la Universitat.

Juntament amb el seu fill, Gaetà Huguet i Segarra, reflota la Joventut Regionalista el 1916. El seu fill, seguint el camí marcat pel pare, però amb una orientació més política, seguia amb la costum d'organitzar classes de valencià a casa i tertúlies sobre els problemes valencianistes.

Els últims anys de la seva vida, ja siga per l'edat o per la negativa influència de la Dictadura de Primo de Rivera, es veu disminuïda la seva activitat. Col·labora amb la Societat Castellonenca de Cultura, però gairebé de forma simbòlica.

Paral·lelament a la seva contribució en premsa destaca la seva figura com a mecenes en iniciatives culturals. J. Rafael Ramos Alfajarín les resumeix: la creació d'un premi per a l'elaboració d'un Himne valencià; un ajut per a la construcció d'un gimnàs escolar; la concessió de premis extraordinaris als Jocs Florals de València, un dels quals el guanya García Girona amb Seidia; una ajuda econòmica per a l'edició de l'obra de Lluís Fullana Compèndi de la gramática valenciana (1921); l´aportació per a la publicació de la revista El Crit de la Muntanya, dirigida per Vicent Tomàs i Martí; una donació per a l'edició del Catecisme de Doctrina Cristiana de mossén Aloi Ferrer; i la subvenció del Vocabulari del Maestrat de García Girona. Aqueste suport serà continuat, després de la seua mort, pel seu fill que persistirà en la mateixa línea. [vi]

Passa els seus últims anys de vida escrivint alguns articles i donant classes de llengua valenciana. Va influir en molts dels seus deixebles, entre ells destaquen Àngel Sànchez i Gozalbo o Lluís Revest i Corzo autor de La Llengua Valenciana, Notes per al Seu estudi i Conreu.

[i] Article de Gaetà Huguet i Breva: "Cámaras de Comercio. Importancia de su constitución en Castellón", Cl. Cs. 146, 31/octubre/1896, p.1. Citado en: Josep L. Herráiz i Pilar Redó, Republicanisme i valencianisme (1868-1938): La familia Huguet. Col·lecció Sapienta, Núm. 2. p. 80.

[ii] Josep L. Herráiz i Pilar Redó, Republicanisme i valencianisme (1868-1938): La familia Huguet. Col·lecció Sapienta, Núm. 2. p. 90.

[iii] Ibid, p. 94.

[iv] Ibid, p. 95-96.

[v] València Nova, núm. 21. 9 de març de 1907.

[vi] Ramos Alfajarín, J. Rafael. La qüestió lingüística en la prensa de Castelló de la Plana (1834-1938). Diputació de Castelló. 1989. p.153.



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2019 · Avís legal