Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Eduard López-Chavarri i Marco
València, 29 de gener de 1871
València, 28 d'octubre de 1970

Periodista i músic

Destacat compositor, musicòleg i crític musical, la seva vocació es gesta en l'ambient familiar. El seu pare, gran amant de la música, va inculcar aquesta afició als seus fills. El seu germà, Casimir va ser un destacat químic, professor i tècnic de l'estació meteorològica de València.

El 1929 es casa amb la cantant Carmen Andújar. Junts, desenvolupen una llarga sèrie d'activitats musicals. Tenen un fill al que anomenen Eduard.

 

Formació

Després d'assistir a l'escola del carrer de les Barques, fa el batxillerat per acabar estudiant la carrera de Dret a la Facultat de València. Obté el grau de doctor a la Universitat Central el 23 de maig de 1900.

Començà molt aviat a estudiar música, la majoria de les vegades de forma autodictada. Es va saber envoltar de grans figures que li van servir de guia i inspiració. Va rebre ajuda i lliçons del F. Antich i va ser deixeble del mestre Pedrell. També va ser orientat per Granados i Falla. Felip Pedrell fou una gran influència en la seva ideologia valencianista. Es pot veure la relació que va mantenir amb el compositor català a la correspondència que van intercanviar tots dos entre 1912 i 1917. No només aconsellava a Chavarri en aspectes musicals generals, sinó que el va introduir en temes relacionats amb la història de la música valenciana com, per exemple, els relatius a Luis de Milà o al Misteri d'Elx. Amplia estudis a Alemanya, perfeccionant els seus coneixements d'harmonia amb les classes del professor Salomon Jadassohn. Viatja a Itàlia i París, on millorà la seva formació en les disciplines de Composició i Instrumentació.

Gran estudiós, al marge de tota activitat musical, aprova els cursos de dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.

 

Etapa professional

En acabar els seus estudis universitaris, exerceix a València el càrrec d'advocat fiscal substitut a l'Audiència Provincial de 1896 a 1908. En aquesta última data decideix abandonar tota carrera judicial per dedicar-se a la música, encara que no de forma exclusiva. La seva carrera es mou en dos eixos: el periodisme i la música.

Col·labora a Las Provincias de Teodor Llorente i Olivares, el seu introductor en el periodisme, passant a formar part del seu Consell de Redacció. El seu primer article apareix el 1900. Va escriure cròniques d'art, literatura, música, informació general, crítica i història, fins a la seva vellesa. El mateix Llorente parla del treball de López-Chavarri com a periodista destacant la seva tasca de crític, ja siga musical, de teatre, art o literari, així com per la seva escriptura descriptiva en els seus articles de viatge.

La seva veritable fama com a periodista apareix quan és enviat per Las Provincias com a corresponsal de guerra a les campanyes africanes del Rif i Tetuan (1909-1912). A més de narrar la guerra, també descrivia els costums i vida dels pobles del Magrib. Els seus articles gaudien d'un gran prestigi i eren demandats per molts diaris nacionals. Va acabar per col·laborar en les principals revistes artístiques d'Europa i Amèrica.

En tornar d'Àfrica, l'1 d'octubre de 1910, obté la nova càtedra d'Estètica i Història de la Música al Conservatori de València. Allà exerceix com a docent obtenint un gran prestigi entre els seus alumnes. Destaca José Iturbi, a qui dóna classes d'harmonia i contrapunt. Uns anys abans, havia dirigit i fundat l'Orquestra Valenciana de Cambra, junt amb la que havia recorregut gran part de l'Estat espanyol. També va exercir com a director de l'Orquestra Simfònica del Teatre Principal des de 1906.

Després de la Guerra, com a assessor provincial de la Secció Femenina del Movimento, escriurà gran quantitat d'harmonitzacions de temes folklòrics com Rapsòdia Valenciana i Concert breu, per a piano i orquestra; Contes i fantasies, per a piano i moltes obres vocals, profanes i religioses com Missa Bernarda, Ofrena a la Verge i Himne d'Epifania.

Va escriure molts llibres narrant els seus viatges pel món i les experiències viscudes a la Càtedra. Els més importants són Armonía, Hojas de la Vida, Músicos y filósofos, El teatro de Ópera, Estampas del Camino y del lar, Vademécum musical, El anillo del Nibelungo, Música popular española (1927), Nociones de Estética de la Música, La danza popular valenciana, Historia de la Música (1914, de texto en el conservatorio), Contes lírics (1907), Proses de viatge (1929), De l'horta i de la muntanya (1916) i Les escoles populars de música. No obstant això, els seus articles sobre música en Las Provincias van ser els que més fama li van donar entre les classes populars. Van quedar inèdites De terres d'Àfrica, En terres de Magreb i L'anhel d'Itàlia. A part de la seva tasca com a compositor, va fer traduccions i biografies de compositors com Beethoven, César Franck i Paul Dukas. Va escriure obres de teoria estètica, musical i de creació literària.

En una carta de 1962, Manuel Fraga, ministre franquista d'Informació i Turisme, li comunica la seva intenció de lliurar-li personalment el títol de Periodista d'Honor. Títol que ja havia obtingut el 1957.

Compongué obres musicals per a banda, orquestra, violí i piano, guitarra, clarinet i per a veus blanques i mixtes. Els títols més coneguts són Acuarelas valencianas, Valencianas, Danzas de concierto, Sonata levantina, Líricas, Fantasía, Impresiones, Concierto en La, Sinfonía hispánica, Antiguos abanicos, Concierto hispánico, Imágenes de Antaño, Tres tiempos de minueto, Sarabanda, Preludios a Valencia, Suite de homenajes, Llegenda, Madrigal, Els pastorets, Mareta, Canción de Cuna, Ya plora el xic, Riberenca, Ventalls antics o Terra d'horta entre moltes altres..

Potser la seva obra més difosa siga Acuarelas Valencianas, escrita per a orquestra de corda. Fou estrenada per l'Orquestra Valenciana de Cambra i està escrita sobre temes populars. En l'exposició regional de València de 1909 estrena Llegenda, basat en Lo Rat Penat, poema del seu amic Teodor Llorente. També dóna suport a la revista Pentagrama de la qual va ser col·laborador.

La seva figura és molt important en l'aportació al nacionalisme musical valencià. Si abans, Salvador Giner, va començar a utilitzar la cançó popular literalment, López-Chavarri dóna un pas més. Creà nombroses obres en les que lo popular no és ja citació textual, sinó que es converteix en una creació seva tan encarnada en l'esperit popular que s'assembla a la música folklòrica. Estem davant d'una música de temàtica valenciana però que s'universalitza en usar una excel·lent factura i tècnica al servei del sentiment popular. Durant la primera dècada del segle XX, López-Chavarri va tractar de propagar unes idees de canvi amb un programa renovador i de regeneració a través de l'art. Fruit del seu compromís amb el País Valencià fou un dels signants les Normes de Castelló de 1932.

Entre els molts càrrecs que ocupà, va pertànyer al Consell Superior d'Investigacions Científiques, al Jurat de la Fundació March, va ser membre d'honor de la Facultat d'Art de Londres, Acadèmic de Sant Carles, de Sant Ferran, de Belles Arts de Barcelona i de Còrdoba. Director de número del Centre de Cultura Valenciana, president de l'Associació Amics de la Música. A més de participar a Lo Rat Penat i en la Societat Coral El Micalet.

És guardonat amb la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de València (1958), la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1967) i la Creu Roja del Mèrit Militar de Primera Classe en la campanya de 1909.

La seva gran biblioteca i arxiu personal, formada per més de 3.500 volums monogràfics i 4.500 partitures impreses i manuscrites, a més de notes, revistes, catàlegs i fotografies, fou adquirida, el 1996, per la Generalitat Valenciana.

A títol postum es creà a València en honor seu el Concurs d'interpretació musical Eduard López-Chavarri.



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2019 · Avís legal