Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Jacint Labaila i Gonzàlez
València, 11 de setembre de 1833
València, 23 de febrer de 1895

Escriptor

Nasqué en el si d'una família culta i benestant. El seu pare, Francesc Labaila, treballava com jurisconsult. Arribà a ocupar l'alcaldia de València. La seva mare, Vicenta Gonzàlez, pertanyia a una família de molt bona posició.

Jacint Labaila estudià primer a les Escoles Pies. Anys després, va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Obtingué el títol de llicenciat en jurisprudència el 1856. Durant la seva etapa universitària assistia a les tertúlies del Liceu de València. En aquesta associació cultural, entre d'altres, es trobaven Aparisi i Guijarro, Agulló Ramon, Almela Comptava i M. Roca. Comptava amb seccions de literatura, ciències, belles arts i música. Són els seus primers contactes amb el moviment renaixentista.

Va col·laborar en diverses publicacions, destaquen els seus escrits en el Diario Mercantil, fundat el 1872. Durant dos anys va dirigir el Butlletí revista de l'Ateneu de València i va ser un dels membres fundadors del setmanari literari Silvina. A més de ser membre del Liceu de València, escrigué un llibret de sarsuela que va ser musicat per Josep Jordà i Valor.

La seva tasca com a escriptor es pot classificar en quatre blocs: Teatre, poesia, novel·la i traduccions. Escrivia tant en valencià com en castellà. Així doncs, en teatre les seves obres més llorejades són: El arte de hacerse amar (1856), La nave sin piloto (1861), El grito de la conciencia (1862), ¿Me entiende usted? (Madrid 1867), La Providencia (Madrid 1867), ¡Ojo al Cristo! (Barcelona 1866) i Los comuneros de Cataluña (1871). Com novel·lista: La espuela (1872), Las mujeres en venta (Girona 1872) i Misterios del Corazón (1876). També va cultivar la poesia amb obres com: Flors del Turia (Barcelona 1868), Poesías serias y jocosas (1876) i Flors del meu hort (1882). Finalment, va traduir obres del francès al castellà: El rey se divierte i Cromwell de Victor Hugo o Canto a Teresa d'Espronceda del casetellà al valencià.

La figura de Jacint Labaila va ser clau en la Renaixença valenciana, el moviment cultural del segle XIX que volia recuperar al valencià com a llengua literària i cultural davant d'un castellà dominant. Prompte es va alinear amb Teodor Llorente i els seus seguidors, enemics d'una politització de la Renaixença. En el discurs inaugural de Lo Rat Penat, institució de la qual va ser president entre 1880 i 1881, Labaila assenyala els problemes als que s'enfrontava la Renaixença situant-se clarament en contra de qualsevol pretensió política: "Fa poc més de dos anys que alguns escriptors, pocs, [...] anàrem de casa en casa trucant en lo cor de tots los valencians de pura sang; alguns respongueren en l'acte, comprenent en seguida que el patriòtic objecte que nos féu establir la societat fon lo renaiximent de la literatura llemosina valenciana, que, encara que patriòtic, no amagava ni amaga, ni amagarà, si Déu vol, cap de fi polític. Més altres valencians, creent això últim, i figurant-se que, embolicats en la capa de la literatura, caminàvem per sendes ocultes a la intransigencia, no sols no volgueren afiliar-se en la societat, sinó que nos feren i nos fan hui guerra" [i]

Aquest grup de moderats, dels quals Jacint Labaila formava part, veien en les lletres autòctones una mena d'entreteniment literari, una afició, utilitzant expressions i paraules artificials i arcaiques, allunyades del llenguatge popular.

El 1868, va figurar com a mantenidor als Jocs Florals de Barcelona. En 1895, a l'edat de 62 anys, moria a la ciutat de València. L'Ajuntament li dedicà un carrer.

[i] J. Labaila: Discurs lletjit per lo president [de lo Rat Penat] en la apertura del Curs Acadèmich de 1880-81, València: s/d, p. 6. Citat en: Alfons Cucó, El valencianisme polític 1874-1939. Ed. Afers. p. 45.



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2019 · Avís legal