Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Francesc Almarche i Vàzquez
València, 29 de desembre de 1875
València, 28 de maig de 1927

Arxiver i historiador

Nascut al si d'una família d'artesans, fou un bon estudiant, que amb l'ajut de beques va aconseguir de cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, llicenciant-se amb la qualificació d'excel·lent. Posteriorment, es va traslladar a Madrid, on es va doctorar. Va ser professor de llatí i història en diversos instituts i escoles de València.

A València va entrar en contacte amb l'arxivista i canonge Roc Chabàs, de qui sempre es considerà deixeble. El president de l'Exposició Regional i Nacional de València de 1909, TomàsTrénor i Palavicino, Marquès del Túria, el va nomenar secretari general de l'Exposició.

El 1911 va accedir per oposició al cos d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i va ser destinat a Terol. Va passar després a Castelló de la Plana, on es va fer càrrec de la Biblioteca Provincial, i on, amb l'ajut de Ramon Huguet i Joan Baptista Carbó, va crear el Museu Provincial. També va ser un fidel col·laborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant diversos treballs al seu Butlletí. Finalment fou arxiver de l'Arxiu del Regne de València.

En qualitat d'historiador, després d'uns primers treballs, va presentar l'estudi Ramon Muntaner, ciutadà de València (1910) al primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Són remarcables les seves monografies sobre la civilització ibèrica al País Valencià, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de Déu dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la Guerra del Francès. En aquest sentit, va fer un treball d'hemeroteca, recollint nombrosos articles publicats a la premsa de 1808.

A més del treball sobre Ramon Muntaner del 1910, destaquen també Goigs valencians (1917) i sobretot la Historiografia valenciana (1919), que pretén entroncar amb la historiografia dels il·lustrats, com Gregori Mayans o Pérez Bayer. Influït pel que podia anomenar-se historiografia carlista, tendeix de vegades a la idealització del passat, el que no treu que fes constatacions que actualment no es discuteixen, com el servilisme de l'aristocràcia valenciana de 1707. Accentuava especialment el valor de la llibertat, encara que sovint emprava el concepte en plural. (Casey, J: Patriotismo en Valencia durante la edad moderna, dins de España, Europa y el mundo Atlántico: homenaje a John H. Elliot).

Fou secretari de l'Acadèmia de Belles Arts, corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1920), director de número del Centre de Cultura Valenciana i ànima de la revista Archivo de Arte Valenciano, que publicava el Centre.

Des de 1919 fins uns mesos abans de la seua mort va ocupar la presidència de Lo Rat Penat. Els punts més destacats de la seua actuació com a president foren l'activació de les distintes seccions, el sanejament de les finances de l'entitat, i la reorganització de la Secció de Publicacions, a la que se li donà amples facultats i autonomia per a la publicació de les obres. Així mateix, és el moment de formació del grup de joves denominat Joventut de Lo Rat Penat, que acollí a la major part de l'anomenada generació dels 30.

Almarche presentà la renúncia com a president de Lo Rat Penat el 10 de gener de 1927, per raons de salut, traspassant cinc mesos després.



Autoria: PNB


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal