Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Rafael Maria Liern i Cerach
València, 11 d'abril de 1832
Madrid, 25 de novembre de 1897

Escriptor i periodista

Va nàixer en el si d'una família burgesa. Realitzà els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València i la carrera de Dret a la Universidad Central.

Els seus primers treballs, abans de dedicar-se a la literatura, van transcórrer com a funcionari públic i, poc després, funcionari d'una companyia de ferrocarrils. Abandonà els seus llocs burocràtics per dedicar-se a la literatura, la poesia, el teatre i el periodisme. El seu gènere favorit era la comèdia, va arribar a escriure al voltant de 300 obres, entre les quals destaquen pel seu èxit de públic obres com De femater a lacaio i La almoneda del diablo. Totes dues van ser estrenades al Teatre Principal de València el 1858 i 1862 respectivament.

Va ser director del setmanari satíric El Saltamartí, publicació que no tenia orientació política i que es va publicar de manera intermitent en 1861-1862 i el 1868 i 1882. Es tractava d'una revista liberal composta per seccions com poesia, varietats, comentaris polítics, articles d'opinió i obres teatrals seves. També va col·laborar en molts diaris i revistes amb articles humorístics i taurins. Treballà com a redactor a La Gaceta i com a director del teatre barceloní Gayarre. Molts dels seus articles apareixien sota el pseudònim d'«Amalfi».

Es traslladà a Madrid el 1868, on va treballar com a actor arribant a ser director del Teatre Real i director artístic dels teatres de la Zarzuela, Apolo i Novedades. Va exercir, fins i tot, com a director artístic de l'actriu María Guerrero.

Escrivia la majoria de les seves obres en castellà, sobretot les comèdies. No obstant això, no va deixar de banda el seu idioma natal, ja que buscava donar renom al teatre popular valencià. Les seves obres en valencià comparteixen estructura: un sol acte amb un sainet en vers. A part de la ja anomenada De femater a lacayo, destaca el sainet Les eleccions d'un poble, de 1859.

El context històric era freqüent font d'inspiració per a les seves obres. Va escriure La toma de Tetuan, comèdia que té com a escenari de fons l'expansionisme colonial dels generals Leopoldo O'Donnell i Joan Prim. El 1861, apareixen dues peces: Amors entre flors i freses i Un rato en l'Hort del Santíssim. Aquest mateix any, estrena al Teatre Principal, la comèdia Una paella. Un any després, de nou al Principal, apareix La flor del camí del Grau i La mona de Pascua. A la peça Dos pichones del Túria, hi ha fragments tant en castellà com en valencià. Va ser estrenada al teatre la Zarzuela de Madrid, el 1863.

La comèdia Aiguar-se la festa, estrenada al Principal i la Princesa el 1864, va tenir caràcter solidari al destinar els beneficis als perjudicats per les inundacions de la Ribera del Xúquer. Durant la Restauració les seves obres en castellà assoleixen força èxit. Destaquen Una conversión en diez minutos, Un animal raro, Una coincidencia alfabética, Un tigre de Bengala, Una casa de fieras, La paloma azul, Don Pompeyo en Carnaval i El proceso del can-can.

Tot i que els seus objectius coincidien amb les metes de la Renaixença, mai es va vincular a aquest moviment. No es va decantar ni per la postura conservadora de Llorente ni pel sector més progressista de Bonilla i Llombart.



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2019 · Avís legal