Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Ciril Amorós i Pastor
Russafa, 9 de juliol de 1830
València, 27 de febrer de 1887

Advocat i polític

Germà d'Eugeni Amorós, músic valencià. Cursà l'educació primària i el batxillerat a l'Institut Tècnic de València. Posteriorment, es llicencià en Dret per la Universitat de València.

 

Carrera professional i política

A partir del 1852, amb poc més de vint anys, començà a treballar com advocat amb l'acreditació del seu propi despatx. Treballà també com assessor de José Campo Pérez i fou membre del consell administratiu de la Compañía de Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona.

En els primers anys, es vinculà políticament al Partido Moderado, a partir de la influència que va rebre del seu mestre, Francisco Carbonell Magí qui encapçalava el partit. Va ser elegit conseller provincial pels anys 1862 càrrec que abandonà el 1863. L'any següent va ser elegit president del Consell Provincial. El 1865 exercí com a governador civil de València. Amb aquest càrrec, sol·licità permís a la reina Isabell II per poder enderrocar les muralles de la ciutat. Amb el permís concedit, el 20 de febrer va iniciar les obres i així, pogué oferir feina a nombrosos treballadors i accelerà l'expansió urbana de València. Així, aconseguí alleujar la crisi de la seda que havia maldat l'economia valenciana.

El 1867 fou elegit diputat a les Corts pel districte de Llíria pel Partido Moderado. Durant els anys del Sexenni Democràtic, destacà per la defensa de la restauració borbònica.

Des de la vicepresidència del Círculo Alfonsino de Valencia, va ajudar a promoure el pronunciament del general Martínez Campos al desembre de 1874, fent que es traslladés a València per encapçalar el destacament d'Antonio Dabán. Posteriorment, Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partido Conservador, li oferí un títol nobiliari, però ell el rebutjà.

El 1875 col·laborà en la redacció de la Constitució espanyola de 1876 per mitjà de la seva pertinença a la junta de notables. Aquell mateix any passà a formar part de la Diputació provincial. Des d'aquest càrrec, s'oposà a la llibertat de cultes al costat de Claudio Moyano. També va proposar la reorganització de la guàrdia rural a la província de València. Poc després abandonà el càrrec per oposar-se a la tolerància religiosa que permetia la nova legislació. Posteriorment, fou elegit subsecretari del Ministeri de Gràcia i Justícia, càrrec exercit fins llavors per Francisco Silvela.

El 1877 col·laborà en la fundació de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, juntament amb el marquès de Campo i Joan Navarro Reverter.

El 1881 i el 1886 fou escollit diputat pel districte de Xàtiva com a candidat d'oposició. El 1884 va exercir el càrrec de director general de registres i notariat del Partido Conservador.

Durant els últims anys de la seva vida, va ser nomenat degà, diversos cops, del Col·legi Oficial d'Advocats de València.

 

Vinculació a la Renaixença valenciana

Fou soci co-fundador de Lo Rat-Penat i va pertànyer al sector dels anomenats "poetes de guant", del cercle pròxim a Teodor Llorente, d'entre els que també es trobaven Fèlix Pizcueta, Jacint Labaila, Rafael Ferrer i Bigné, Vicent Pueyo i Ariño i Ferran Reig i Garcia.

El 1881, quan jurava el càrrec de diputat a Corts per Xàtiva, vestí la insígnia de Amadors de nostres glories de Lo Rat-Penat al trau de la jaqueta, mostrant així la seva pertinença al moviment de renaixement cultural. Aquell mateix any va ser mantenidor a la cerimònia dels Jocs Florals i feu un conegut discurs en què exaltava l'especificitat valenciana.

La seva implicació a Lo Rat-Penat culminà el 1886, sent-ne nomenat president. Malgrat tot, no va poder prendre possessió del càrrec a causa d'una malaltia. Així, fou substituït per un dels vicepresidents de l'entitat, Josep Soriano i Plasent. La sessió inaugural del nou curs s'aplaçà diverses vegades per la incapacitació de Ciril Amorós i no es va realitzar fins el 18 de desembre. Tanmateix, la malaltia que patia li va provocar la mort poc temps després.



Autoria: LSC


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal