Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Daniel Martínez i Ferrando
València, 8 d'octubre de 1888
Palma, 8 de gener de 1953

Escriptor

Fill de Pasqual Martinez i Romualdo i de Dolors Ferrando i Martín. Dos dels seus germans: Eduard i Jesús Ernest, també foren destacats valencianistes.

Amb Miquel Duran i Tortajada, Josep Maria Bayarri i Jacint Maria Mustieles, formà part del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença. El 1909, la seua conferència a Lo Rat-Penat, titulada "Renaixement. Moment actual de la poesia valenciana", esdevingué un manifest enfront la poesia de Teodor Llorente i en defensa de les posicions del grup, més properes als corrents moderns del moment.

Militant de Joventut Valencianista, formà part de la seua Junta Directiva el 1910. Col·laborà a les revistes valencianes Terra Valenciana i Pàtria Nova i a la principatina D'Ací i d'Allà.

Publicà els poemaris La cançó de l'isolat (1911), Vora la mar del Nord (1915) i Visions de l'Horta (1916), que posteriorment va aplegar, corregits, al volum Escumes (1936). La seua poesia passa per uns primers moments de connexió amb els corrents del modernisme i evoluciona cap a una poètica més personal, de ressò simbolista i de temàtica bàsicament paisatgística.

El 1916 assolí la càtedra d'anglès a l'Escola Professional de Comerç de Las Palmas. Uns anys després fou traslladat a Vigo i el 1921 finalment fou destinat a l'Escola de Comerç de Palma de Mallorca.

El 1920 havia ingressat a la lògia maçònica España Democrática.

En castellà publicà la novel·la Las brujas(1923) i diversos llibres de viatges: A través de Galícia (ciudades y paisajes) (1922), Guía sentimental de Mallorca. Paisajes de la isla dorada (1925) i Ciudades islámicas (1927).

En acabar la Guerra Civil espanyola fou jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques i condemnat a tres anys de presó per esquerrà i maçó. D'aquest temps passà nou mesos a la presó de Porlier, a Madrid, i la resta a Burgos. Un cop alliberat, el 1942, tornà a Palma, però no fou readmès a la seva càtedra fins novembre de 1952, poc abans de morir. No va tornar a escriure en català.



Autoria: PNB


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal