Enginyer industrial i escriptor

Fill de Vicent Abad i de Dolors Carbonell. Va realitzar els primers estudis a Alcoi, i els secundaris a l’Escola d’Arts i Oficis, acabats en 1887 amb bones qualificacions. Posteriorment es va traslladar a Barcelona, on cursà la carrera d’Enginyeria Industrial (branca de Química) fins al 1898 i va freqüentar els cercles culturals, en els quals va mantindre relació amb els literats i poetes catalans del moment, entre ells Jacint Verdaguer. En tornar a la terra natal es va dedicar a escriure. Va contraure matrimoni amb Amàlia Llorens Pastor i van tindre tres fills: Carme, Concepció i Josep.

Després d’una etapa a Ciudad Real com a inspector d’Hisenda, va tornar de nou a Alcoi i ingressà com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Va treballar en diversos projectes locals com a enginyer municipal, entre els quals destaca el cobriment de la font del Molinar amb una cúpula de trencadís, a l’estil del Gaudí (1912) i en la realització dels plànols de l’altar de la capella de la Verge dels Lliris, de l’església parroquial de Sant Maure i Sant Francesc (1904). 

Com a escriptor i poeta va col·laborar en la premsa local (Heraldo de Alcoy) amb diversos treballs i va compondre poesies, amb les quals va publicar una obra dedicada al seu progenitor (De la vida) que va inspirar diversos lieds a Gonçal Barrachina. També va col·laborar amb aquest mestre de música escrivint el llibret de la seua òpera Escipión i la cançó Nit d’estiu. És autor de la sarsuela Encanto de amor i de la peça breu Juanilla y Susana, a més de la lletra d’un himne a Alcoi anterior a l’oficial de festes i de la ciutat (1909) i d’un himne a sant Tomàs d’Aquino, tots dos amb música de Jordi Mira.

Josep Abad és un personatge amb un cert pes literari i cultural que encara és poc conegut. Com a admirador i amic de Verdaguer des dels anys d’estudis a Barcelona, és exemple d’una pràctica estesa entre alguns valencians cultes de principis de segle: la traducció dels poemes verdaguerians al castellà. El diari Las Provincias publicava el 17 de febrer del 1899 una columna sobre un fervent admirador que Verdaguer tenia a Alcoi, «hombre muy culto y apasionado por las letras [que] no se contenta con leer y admirar las poesías de Verdaguer: las traduce al castellano y las traduce bien, lo cual no es nada fàcil». El diari reprodueix la seua traducció dels poemes «La Virgen de los Dolores» (Idil·lis i cants místics) i un fragment d’«Impresión de las llagas de San Francisco», del poemari Sant Francesc. La ressenya conclou així: «Sabemos que Mossén Jacinto Verdaguer aprecia mucho el trabajo del poeta alcoyano, y este es su mayor elogio, porque nadie tiene mayor derecho a ser exigente en una traducción que el autor traducido». Per la seua relació amb Teodor Llorente, va publicar altres poemes en Las Provincias (1907) i en l’Almanaque de Las Provincias (1902, 1907, 1908 i 1910). Segons Rafael Roca (2007), Josep Abad era soci de Lo Rat Penat i en 1909 arribà a ocupar la vicepresidència segona de la Secció de Literatura d’aquesta entitat cultural.

Va morir al seu domicili del carrer de Sant Francesc, número 34, als cinquanta-un anys d’edat, a conseqüència d’una broncopneumònia.

Imatge: BIVIA (Biblioteca Virtual d’Alcoi)

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jordi Domènech Vicedo. Els col·laboradors alcoians del Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016.

---

Rafael Roca Ricart. Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. València: PUV, 2007.