Eclesiàstic i escriptor

Va nàixer al carrer de la Mare de Déu, número 28, i era fill del manyà Francesc Abad Abad i de Rosa Vilaplana Tomàs. Després dels estudis primaris, va realitzar els de batxillerat al Col·legi de Sant Josep dels Jesuïtes de València. Va cursar estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Central de València i fou ordenat prevere el 1896. Després de cantar missa, pel mes de març va passar com a coadjutor a la parròquia del Sant Salvador de Cocentaina. Va ser destinat a Alcoi dos anys més tard (1898) com a beneficiat de la parròquia de Santa Maria, de la qual va arribar a ser degà i hi va celebrar les Noces d’Or sacerdotals; també fou coadjutor de la de Sant Roc i de la Verge dels Desemparats, així com vicari de la de Sant Jordi des de 1940, patró de la ciutat. És l’autor del Novenario de San Jorge Mártir: patrono primario de la Ciudad de Alcoy (1944).

Va compaginar la vocació religiosa amb la d’escriptor en la premsa, sobretot com a poeta. Va col·laborar en diverses plataformes de la premsa local, com ara Diario de Alcoy, La Voz del Pueblo, Alianza Obrera i Revista Alcoyana, i alhora va ser promotor de la fundació dels diaris La Defensa i La Gaceta de Levante, on va publicar una part dels seus treballs. Passats els anys de la Guerra Civil, va prosseguir la seua labor literària en la Hoja Parroquial i en Reconstrucción, amb articles i poesies, així com en la Penya Alacant de Barcelona; també va col·laborar en emissions radiofòniques en l’emissora EAJ 12 Radio Alcoy. Des del seu càrrec a l’església de Sant Jordi, va estar molt vinculat a les Festes de Moros i Cristians alcoianes, de les quals va ser un seguidor i un versador entusiasta.

Com a poeta, va participar en diversos Jocs Florals i fou premiat en diverses ocasions. Entre altres, s’emportà la Flor Natural en els celebrats per la Societat Cultural Mercuri de València (1926). També obtingué premi en altres certàmens, com els de Gandia, Barcelona, Sagunt o Lorca. En la premsa publicava sonets i altres estrofes menys complicades, de vegades signades amb els pseudònims Fèlix del Serpis o El Coplero, o simplement amb les inicials, en les quals retratava costums i anècdotes del seu temps. Es tracta, en definitiva, d’una poesia popular, senzilla, humorística, la importància de la qual és el retrat d’un temps i assegurar la pervivència escrita del valencià en uns moments poc favorables als usos oficials.

Va ser l’autor en 1923 del primer Ban Reial dels Reis d’Orient d’Alcoi, acte de la festa que tanta fama ha adquirit entre tots els públics i que és retransmés per la televisió autonòmica. Es va declamar per primera vegada al migdia del 5 de gener de 1923, i va marcar el camí a seguir a la resta, amb un estil pompós i cerimonial que encara s’utilitza hui en dia en el mateix acte, tot i que traslladat a la vesprada del dia 4 de gener. Al llarg dels anys l’han escrit personatges relacionats amb la cultura alcoiana, i des del 2011 és un BIC immaterial.

Mn. Enric Abad va morir als huitanta anys, al carrer de Sant Nicolau, 27. La seua àmplia obra poètica i en prosa, sense recopilar en cap volum, està dispersa en els periòdics locals de l’època, així com en revistes festives i en butlletins informatius.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Adrià Espí Valdés. «Centenario del poeta Rvdo. D. Enrique Abad Vilaplana», a: Diversos autors. I Asamblea Comarcal de Escritores: Alcoi, 1971. Alacant: 1972, p. 65-75.

---

José Pastor Navarro. «Enrique Abad Vilaplana», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos I. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 103-104.

Articles en publicacions periòdiques

---

Adrià Espí Valdés. «Poesia festiva en llengua valenciana de mossén Enric Abad Vilaplana» a: Murta, núm. 4, 1980, p. 9-12.

---

HISTÒRIA DEL BAN REIAL D'ALCOI
HISTÒRIA DEL BAN REIAL D'ALCOI
https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2022/12/historia-del-bando-reial-dalcoi.html