Miquel Adlert i Noguerol
Paterna,
3 de març de 1911
València,
12 d'octubre de 1988
Escriptor i editor
Fill d'una família de l'alta burgesia, estudià Dret a la Universitat de València i en finalitzar-la va exercir de jutge.
En la seua joventut, durant la Segona República, fou secretari d'Acció Nacionalista Valenciana (ANV), partit valencianista de centre-dreta d'inspiració socialcristiana. El valencianisme d'Adlert feia especial èmfasi en la recuperació de la memòria valenciana basada en les institucions forals. Fou col·laborador del setmanari d'ANV, Acció, des de la seua fundació el 1934 fins al seu tancament, el 1936, fruit de l'esclat de la Guerra Civil i de la prohibició del partit, considerat per les autoritats republicanes fora del nou ordre per la seva adscripció catòlica.
Al finalitzar la Guerra Civil formà part de la directiva de Lo Rat Penat. El 1944 va fundar l'Editorial Torre, amb el seu amic i company de militància política a ANV, Xavier Casp. L'editorial Torre, la primera que publicava en valencià des de 1939, va donar a conèixer molts escriptors contemporanis valencians com el mateix Joan Fuster, i fou durant anys el principal nucli de la resistència cultural valencianista sota el franquisme, tolerada per l'orientació dretana i catòlica dels seus impulsors.
Malgrat això quan, el 1948, intentaven traure la revista literària Esclat, toparen amb la intransigència del censor, a qui resultava sospitosa la iniciativa d'una publicació en valencià. Quan argumentaren: "Es que nosotros somos católicos" la rèplica del censor no deixà lloc a dubtes: «¿Católicos? ¿católicos? ¡En esto son peores los católicos!». [i]
Adlert i Casp defensaven la unitat de la llengua, però a partir del 1956 s'enfrontaren dialècticament a Joan Fuster i trencaren amb ell el 1962 després de la publicació de Nosaltres, els valencians. Des d'aleshores anaren adoptant posicions ideològiques cada cop més seccessionistes i anticatalanistes, que culminaren amb la seva aposta pel blaverisme durant la Batalla de València de finals dels anys 1970.
Autor de diversos llibres de narracions, d'entre els que destaquen la novel·la curta El Salze a la senderas (1953), el llibre de contes Coral nu (1956) i la novel·la llarga I la pau (1953). Entre la seua producció política destaquen la seua obra secessionista En defensa de la llengua valenciana (1977) i obres de caràcter històric-jurídic com: L'Espirit jurídic del Rei don Jaume (1980), Notes sobre els Furs de València (1980), Sobre dos temes jurídics (1982) i El compromís de Casp (1984).
Abans de morir va donar la seua biblioteca als fons bibliogràfics de Lo Rat Penat, institució que li dedicà un homenatge postumament.
[i] Ruiz López, Francesc: "Dos hòmens sempre en primera línia del valencianisme. Xavier Casp. Miquel Adlert Noguerol". Dins Murta, núm. 3, juliol de 1978, p. 10-18.
Autoria: Maria Àngels Alcolea i Campos
Miquel Adlert i Noguerol
Obra pròpia
Llibres
ADLERT NOGUEROL, Miquel . Del periodisme meu. .
ADLERT NOGUEROL, Miquel . El salze a la sendera. 1953.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . I la pau . 1953.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . Coral nu. 1956.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . El dia torna. 1956.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . Ventijol. 1956.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . En defensa de la llengua valenciana. 1977.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . De la meua catacumba (reculls de pensaments). 1984.
ADLERT NOGUEROL, Miquel . El compromís de Casp, qüestió jurídica. 1984.
Miquel Adlert i Noguerol
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
RUIZ LÓPEZ, Francesc. «Dos hòmens sempre en primera línia del valencianisme. Xavier Casp i Miquel Adlert Noguerol» a: Murta, núm. 3, juliol de 1978, p. 10-18.