Empresari i poeta

Fill de Vicent Viet d'Aguirre i Bohigues i de Maria de l'Assumpció Matiol i Amiguet. 

Als 18 anys partí cap a Marsella per aprendre francès. Poc temps després, al morir el seu pare, el 1863, va viatjar a Cuba per recollir l'herència. Uns anys després, el 1867, es va casar amb Rosa Verdaguer Serrano, amb qui va tenir sis fills. El 1885, al morir la seva primera esposa, es va tornar a casar amb Maria Sirera Fenollós amb qui va tenir cinc fills. 

Cursà estudis mercantils i ingressà a l'Institut Provincial. Destacà per ser l’impulsor de l’exportació cap a Anglaterra de productes agraris valencians com les taronges, les cebes o els tomàquets, durant un període en què l’activitat econòmica era realment molt rentable. Així, ha sigut considerat com una de les figures principals de l’emprenedora burgesia mercantil valenciana. Com a tal, va esdevenir cònsol de Turquia.

Es va moure sempre en els ambients de l’elit econòmica valenciana, de base agrarista i més vinculada al govern de Madrid pel seu suport ruralista. Propugnà el lliurecanvisme, a l’igual que la majoria del seu sector social, i, a diferència de la burgesia industrial catalana amb interessos propis, acceptà no anar més enllà de certes reivindicacions arqueològico-literàries. Els seus èxits com a comerciant el portaren a ser nombrat conseller suplent del Banc d'Espanya.

Va desenvolupar un paper destacat dins la vida política del Grau de València, on donà ple suport als partits de la Restauració i als projectes de la burgesia valenciana. Tot i així, també s'involucrà en alguns conflictes obrers actuant com a mediador, i sovint amagà a destacats personatges republicans a les seves propietats. També, va esdevenir el president de la Junta administrativa de l'exmunicipi del Grau de València, encarregada d'organitzar la seva integració municipal a la ciutat de València. 

Dins dels ambients més culturals, formà part dels cercles literaris valencians cultes de Lo Rat-Penat —del qual en fou cofundador—, conreadors d'una poesia de contingut bucòlic i pairalista. Els seus poemes més destacats van ser Lo Peixcador, amb el que va obtenir el premi de La Flor Natural del 1883, i Caseta Blanca. Aguirre havia travat amistat amb Vicent Boix i Teodor Llorente, i destacà per ser l’amfitrió d'aplecs literaris valencianistes, en el seu mas de la Caseta Blanca, al terme de Bétera.

El 1940 li fou dedicada una placa commemorativa a l'estació marítima del Grau. Posteriorment, el 1946, se li construí un monument. L'anterior placa s'acabà situant al carrer que actualment té el seu nom.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

AGUIRRE MATIOL, Josep. Ecos de la caseta blanca. València: J. Gamon.

---

AGUIRRE MATIOL, Josep. De Sagunto a Cartago ó Impresiones de un viaje á la corte de Túnez. València: Imprenta José Domenech, 1866.

---

AGUIRRE MATIOL, Josep. Lo Peixcador. 1883.

Llibres

---

GASCÓN PELEGRÍ, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València: Caixa d'Estalvis de València, 1978.

Articles en publicacions periòdiques

---

LLADRÓ, Vicente. «Pionero exportador» a: Las Provincias, 9 de juliol del 2009.