Activista cívic i cultural

El 18 de juliol de 2022 es va inaugurar, a tocar del Pont Vell d’Elx, la plaça d’Agustí Agulló i Marco. L’acte oficial, presidit per l’alcalde de la ciutat, Carlos González Serna, va comptar també amb la participació de la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver; el president d’El Tempir, Josep Escribano; la seua muller, Isabel Gracia Martínez; el seu fill, Àlex Agulló, i diferents entitats representatives de la cultura popular com la Colla de Tabaleters El Cascabot d’Elx, la Muixeranga de les Valls del Vinalopó i la Nova Muixeranga d’Elx. No debades al 1994 en fou un dels impulsors de la tornada de la musica tradicional als carrers de la ciutat, desapareguda des de la dècada dels setanta com a impulsor de la Colla El Cascabot

Durant la glossa d’aquest important activista, Escribano va destacar entre moltes altres coses el fet que Agulló convertís el Casal d’ACPV d’Elx en un referent del valencianisme en el sud del País Valencià.

Certament, el Casal fou un dels epicentres de l’activitat pública d’Agulló, però no pas l’únic. De fet, el seu activisme lingüístic i polític s’hi pot comptar com un dels factors importants en la pervivència pública del valencià en la capital del Vinalopó.

Nascut el 1958 a Elx al si d’una família republicana, sa mare era del Baix Segura i el seu pare fill del barri del Raval d’Elx. Agulló, amb només 18 anys, va prendre consciència lingüística inicialment influït per Antoni Bru Gómez, nascut a València el 1917 i mort el 1987 a Elx. Bru, advocat laboralista compromès amb els drets dels treballadors del calcer de la ciutat, havia estat fundador també el 1966 del Partit Socialista Valencià (PSV)[1] i del Club d’Amics de la Unesco. Va ser també Bru qui, juntament amb Josep Maraldés Ibarra (Elx 1941-2008), van organitzar el 1969 el primer curs de català al sud del País Valencià arran del centenari de Pompeu Fabra.[2] Curs que just començades les classes fou prohibit. Una altra de les persones que van marcar la trajectòria d’Agulló fou Joan-Carles Martí i Casanova, president fundacional d’El Tempir durant 15 anys.[3]

Durant el seu parlament, Escribano va recordar que Agulló formà part amb Bru, el Maraldés, Josep Lluís Barceló[4] i l’artista Andreu Castillejos i Furió de la generació que va treballar per la recuperació del valencià en la dècada dels 80 i 90 a Elx. Un col·lectiu en defensa del valencià del qual també formaven part els mestres que impulsaren el valencià al sud com Tudi Torró, Salvador Valero, Vicent Ripoll, Regina Morante així com molts dels membres de l’escola del Blasco i del Palmerar i de les escoletes infantils. Tot plegat, recordava el president d’El Tempir, alguns d’ells van ser els promotors que van impulsar la coneguda com «Festa de la Primavera», precursora de les Trobades d’Escoles en Valencià.

El 1981, Agulló va viatjar a Nicaragua en ple moment de la revolució sandinista que va derrocar el dictador Somoza. Fou després de fer el servei militar en el Cos d’Operacions Especial el que li va servir per a viatjar fins al país centreamericà com a voluntari internacionalista. Agulló hi va estar dos mesos a la ciutat de Jalapa en la frontera d’Hondures, des d’on l’administració de Ronald Reagan preparava la contrarevolució. Relata el periodista Manuel Lillo que va exercir com a guerriller mantenint contacte amb assenyalats sandinistes com ara Heberto Incer, que posteriorment seria ambaixador de Nicaragua a Alemanya i amb qui va mantenir una copiosa correspondència. A Nicaragua, a Agulló se’l va començar a conèixer afectuosament amb el sobrenom de Chele, que és com s’anomena a Nicaragua la gent de pell blanca.   

Agulló va impulsar en 1998 el Casal Jaume I d’Elx –depenent d’ACPV–, del qual fou coordinador i en va formar part també de la junta de l’associació El Tempir. A més, va ser impulsor de més casals com el de Fraga, Perpinyà, Benissa o Beniarbeig.

Des del Casal va organitzar actes com el de la diada del 9 d’Octubre, el Correllengua, els sopars dels Premis Jaume I d’Elx, la Festa Estellés[5] o el Club de Lectura del Casal d’ACPV. El 2001 va organitzar des del Casal l’acte d’homenatge multitudinari en el Gran Teatre d’Elx al Batalló d’Elx, grup de voluntaris que a partir de 1937 van lluitar contra el feixisme.

Entre les moltes distincions, Agulló va rebre el 2008 el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona; el 2019 el Premi Terrones al Dret a Decidir; el 2020 el Premi Marc Granell en la categoria «Persones activistes amb CCOO-PV», atorgat per aquest sindicat; el 2020 el Premi d’Elx d’El Tempir per la seua tasca com a «activista lingüístic i dinamitzador cultural al llarg de la seua vida», i un any després el premi pòstum de l’Ateneu de Crevillent –ciutat a què estava molt vinculat– en reconeixement al seu treball com a activista cultural i social. El 9 d'Octubre de 2022 va rebre a títol pòstum la Medalla de Plata del Bimil·lenari d'Elx per la defensa i projecció de la llengua i la cultura valenciana a la ciutat.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés / Daniel Galvany i Quesada / Jordi Vayà i Olcina