Militant independentista i antifeixista

Guillem Agulló i Salvador va nàixer el 1974 a Burjassot (l’Horta Nord), al si d’una família de treballadors. Els primers estudis els va fer a l’escola Sant Joan de Ribera. Més tard estudià a la Universitat Laboral de Xest, on podia combinar els estudis amb els entrenaments de natació, esport a què era molt afeccionat. Posteriorment, passà a l’institut Vicent Andrés Estellés, on es va treure el batxillerat.

A casa, el jove Guillem va viure en un ambient de compromís civil i polític. El seu pare, Guillem Agulló Lázaro, havia militat des de ben prompte en organitzacions obreres cristianes i, més endavant, en d’altres com Bandera Roja, el Partit del Treball o en el PCE de la clandestinitat. A l’última, i com molts d’altres membres del PCE, Agulló pare va acabar formant part de l’Agrupament d’Esquerres i, posteriorment, d’Unitat del Poble Valencià, disconforme amb l’espanyolisme del PCE i d’acord amb la seua sensibilitat valencianista.

En el moment del seu assassinat a mans d’un grup feixista, el jove Guillem militava en l’organització de l’esquerra independentista Maulets i, també, en el moviment antiracista i antifeixista Skinheads Against Racial Prejudice (SHARP). També havia format part de Força Llevant, seguidors d’esquerres del club de futbol valencià. 

L’11 d’abril de 1993 Agulló es trobava d’acampada a Montanejos, a l’Alt Millars, passant amb uns amics les vacances de Pasqua. Aquella nit, a la porta del pub La Torre, un grup de feixistes els va assaltar al crit de Sieg Heil i de Viva España. Llavors, un dels assaltants, Pedro Cuevas el Ventosa, li va clavar una punyalada i va fugir corrents cantant el Cara al sol. En un primer moment, una ATS de la població va intentar socórrer el jove que ja va arribar, però, mort a l’hospital de Castelló. Només tenia divuit anys.

Relacionats amb l’assassinat, van ser arrestats Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez (àlies el Picha), José Cuñat (àlies el Pollo), Francisco Garcia (àlies el Mody) i Pedro Cuevas Silvestre. Tots eren integrants del grup d’extrema dreta Komando Marxalenes IV Reich. 

La família del jove assassinat sempre ha mantingut que els agressors coneixien Agulló perquè aquests havien passat pel Kasal Popular de València o pel pub Vito Lumbaghi, (llocs que freqüentava amb altres joves antifeixistes) amb intenció de buscar brega. 

La tesi d’un assassinat polític és més que evident, tal com van intentar provar els advocats Virgilio Latorre i Josep Maria Laullón, tot i que el tribunal que va dirigir el procés el 1995 va intentar convertir els fets en una simple “baralla entre joves”. Al capdavall, es va plegar a l’estratègia seguida per l’advocat defensor de Cuevas, José Morató, exalcalde franquista de Manises i antic militant de Fuerza Nueva. Morató no tan sols va intentar tothora desvincular Cuevas de qualsevol grup d’orientació feixista, sinó que el va relacionar amb un grup d’esquerres, Jove Germania.

El judici tingué lloc a Castelló de la Plana el 1995 i s’hi van donar alguns episodis controvertits com l’acceptació per part dels jutges d’un testimoni d’última hora que va declarar amb el cap cobert amb un casc i darrere d’una mampara. Aquest testimoni hauria estat acceptat per a demostrar que en el moment dels fets, Agulló havia usat un puny americà contra Cuevas tot i que ni ell mateix ni cap de la resta d’agressors van poder acreditar cap lesió.

De res va servir tampoc que Agulló hagués estat amenaçat amb anterioritat al seu assassinat per grups neonazis. De fet, el 2013 el seu pare assabentat d’aquest extrem a través d’un amic del fill va demanar en va la reobertura de la investigació. 

Els jutges Felipe de la Cueva Vázquez, Eloísa Gómez Santana i Antonio Martínez Zamora van acabar condemnant Pedro Cuevas a 14 anys de presó, dels quals només en va complir quatre per bon comportament. Acabat d’eixir de la presó, va tenir relació amb La Hermandad Nacionalsocialista Armagedón.

La resta del grup de Marxalenes, incomprensiblement, va quedar en llibertat. Es dona el cas que pocs dies després, un d’ells, Juan Manuel Sánchez, fou detingut per una agressió amb navalla al barri del Carme de València.

Durant tot el judici, el diari Las Provincias, dirigit aleshores per María Consuelo Reyna, va intentar criminalitzar la víctima i tots els col·lectius independentistes i antifeixistes de València, sovint amb notícies basades en mentides en què el presentaven com un jove violent. Així mateix, bona part de les informacions publicades de manera esbiaixada es fonamentaven en filtracions policials. Qui millor ha estudiat aquesta manipulació del diari feta amb un clar objectiu ideològic ha estat el sociòleg Rafael Xambó.

La carrera delictiva de Cuevas va continuar molts anys després de l’assassinat d’Agulló. L’any 2005 va ser detingut per la Guàrdia Civil en el context de l’Operació Panzer contra l’organització neonazi Frente Antisistema (FAS), acusada de possessió il·lícita d’armes, robatori i diversos delictes contra la salut pública. Com vulga que siga, va resultar absolt. A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es va presentar per les llistes del partit feixista Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol. 

Des del seu assassinat i fins ara, la família d’Agulló ha patit un assetjament constant: telefonades a mitjanit cada aniversari del crim, pintades de creus cèltiques a la porta del domicili o cartes anònimes amb amenaces de mort. Als estadis de futbol, i fins i tot en les manifestacions cíviques i a cara descoberta com la del 9 d’Octubre de 2015 a València, els ultres han escarnit el nom d’Agulló. En aquella ocasió, l’advocat i editor de La Veu del País Valencià Moisés Vizcaíno va interposar una denúncia per un delicte d’odi a la Fiscalia, que no hi va actuar. Fet i fet, mai s’ha detingut ningú per aquests fets.

Com vulga que siga, la figura d’Agulló s’ha convertit en un símbol de la lluita contra el feixisme i va servir, també, d’inspiració de tota una generació de joves valencians compromesos amb el país. 

El 1996, l’escriptor Jaume Fuster va publicar La mort de Guillem. En 2020 l’escriptora Núria Cadenes va publicar Guillem el mateix any que s’estrenava en totes les televisions de parla catalana dels Països Catalans la pel·lícula La mort de Guillem del director Carlos Marqués-Marcet. Molts músics i grups han homenatjat el jove antifeixista, com Xavi Sarrià o Feliu Ventura.

En el pla institucional, el 2017 les Corts Valencianes van instaurar el Premi Guillem Agulló en reconeixement de les “persones i iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi”. El premi, atorgat cada 25 d’abril, va ser suprimit el 2024 per Vox i el PP. Com a resposta, la Generalitat de Catalunya, presidida per Pere Aragonés, en va prendre el relleu.

Va ser Vox també qui va intentar retirar el nom de Guillem Agulló a un carrer del Jardí de Vivers. En aquesta ocasió, l’alcaldessa del PP María José Català no va voler secundar la iniciativa ultradretana. 

L’assassinat de Guillem i els fets posteriors només fan que posar en relleu la impunitat del feixisme al País Valencià i la proximitat ideològica de la justícia amb aquest. En darrer terme, la necessitat de no oblidar la seua mort ni l’existència d’una extrema dreta articulada i activa que representa una autèntica amenaça per a la democràcia. 

Els pares del jove assassinat, Guillem i Carme Salvador, així com la seua germana Betlem, han mantingut durant tots aquests anys la memòria del seu fill com a símbol de la resistència contra la intolerància feixista. Aquesta tasca sostinguda durant anys els ha valgut el reconeixement de nombrosos col·lectius i institucions com la Generalitat de Catalunya, que el 10 de març de 2020 –sent-ne president Joaquim Torra– els va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Llibres

---

Jaume Fuster. La mort de Guillem. València: Tres i Quatre, 1996.

---

Núria Cadenes. Guillem. Barcelona: Amsterdam, 2020.

---

La mort de Guillem (pel·lícula)
La mort de Guillem (pel·lícula)
https://www.carteleraturia.com/la-mort-de-guillem-de-carlos-marques-marcet/