Enriqueta Agut Armer
Castelló de la Plana,
16 de setembre de 1912
Ciutat de Mèxic,
22 de juny de 1998
Mestra i feminista
Filla d’un empresari de l’hostaleria, es traslladà a València en 1922 i hi estudià el batxillerat i Magisteri. Formà part de la primera promoció del Pla Professional de València (1931-1935).
Participà de manera activa en les Missions Pedagògiques. Destacà per la seua activitat en la delegació valenciana, que va organitzar diverses missions com la del 12 d’agost de 1933 a Manzanera (Terol), la del 30 de març de 1934 a Narboneta, Sinarcas i altres pobles de València i Conca i, per últim, la del 27 d’octubre de 1934 a Bronchales i altres pobles de Terol.
Va finalitzar els estudis de magisteri realitzant les pràctiques a l’Institut Balmes de València. La primera destinació fou a una escola infantil de Puçol, on exercí fins al 1936 quan és nomenada agregada a la Inspecció de Balmes. Més tard passà a l’Institut d’Assistència Social Mestre Ripoll en substitució dels ordes religioses.
Com a dona molt compromesa, s’afilià a la FETE i a les Joventuts d’Esquerra Republicana i al Front Popular Femení. Fou una de les oradores més actives de València, fet que li va valdre el sobrenom de la Palometa del Front Popular. Feminista convençuda, fou secretària de l’Agrupació Femenina de Dones Antifeixistes i formà part de la redacció de la revista Pasionaria.
Després de contraure matrimoni amb Ròmul Garcia Salcedo, en 1938 es traslladà a Gualba, i al febrer de 1939, embarassada, travessà la frontera pels Pirineus. Donà a llum en Grenoble i s’embarcà, pocs dies després, amb la seua filla Adela, el seu marit i el seu germà, el pintor Pepe Agut, cap a Mèxic en el Sinaia, vaixell disposat pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas per a proporcionar asil polític als derrotats de la Guerra Civil.
Mentrestant, a l’Espanya franquista s’iniciava el seu procés de depuració, que conclouria amb la sanció d’expulsió per l’abandó del lloc de treball.
A Mèxic abandonà tota activitat professional per a dedicar-se a la família, augmentada amb un fill, Ròmul, i una filla més, Ketty. Després d’un breu període en el Partit Comunista, deixà la militància política, encara que mantenia bones relacions amb els exiliats. Conreà una bona amistat amb la pintora Manuela Ballester i la pediatra Mercedes Maestre.
En 1986 tornà a València, però no s’hi volgué quedar i tornà a Mèxic, on va morir als 85 anys. Enriqueta té un carrer dedicat a València des de 2016.
Autoria: Maria L. Fernández
Enriqueta Agut Armer
Bibliografia
Llibres
Maria del Carmen Agulló Díaz. Mestres valencianes republicanes. València: PUV, 2008.
Enriqueta Agut Armer
Enllaços relacionats
Blog Maestras Republicanas
Blog Maestras Republicanas
http://maestrasrepublicanas.blogspot.com/2013/07/enriqueta-agut-armer.html
Missions Pedagògiques
Missions Pedagògiques
http://cipres.residencia.csic.es/misiones/ficha_participante.php?id_persona=279&nombre=&apellido=A
Documental Enriqueta Agut
Documental Enriqueta Agut
https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/enriqueta-agut-armer-1912-1998_1_1378141.html