Practicant, barber, oficinista i escriptor

Fill de Juan Alba i Ana Silvestre. La seua dedicació principal fins a finals dels anys 20 va ser la de practicant de cirurgia menor (sagnador) i tenia una barberia al Carrer Major número 7 d’Artana.

Com a poeta popular, va cultivar la poesia satírica, moral i religiosa, i va recollir les tradicions festives i els costums del seu poble en un manuscrit hui perdut. Tradicionalista convençut, els primers reconeixements poètics li venen de certàmens jaimistes, com el del 1913 de València, amb un accèssit en el Certamen Literari de la Setmana Jaimista pel joguet còmic de costums valencians titulat Una paella en l’ermita (inèdit). Una bona part dels seus poemes, esparsos en la premsa, apareixen en valencià i castellà en publicacions carlistes com El Maestrazgo, El Tradicionalista, Lealtad i España Cristiana, i en satíriques com La Tranca de València. Quan no empra el seu nom real, fa servir els pseudònims Pepito-ria de Gloria, All i Pebre i O Rey d’A Cuciña, però el més habitual és P.P. Tranquilo (P.P.T.), valencianitzat en alguna ocasió.

Casat amb l’artanenca Mª Dolores Villar Traver, van tindre tres fills: José María Alba Villar, Mª Dolores Alba Villar (1912-1994) i Vicente Alba Villar (1916-2006, canonge de la seu d’Oriola).

En 1916 guanyà l’Englantina d’Or en els Jocs Florals de València. En 1921 obtingué un premi en els Jocs Florals de Mislata, i en 1922 un accèssit en els Jocs Florals de Burjassot al premi oferit per Maximilià Thous.

En aquells primeres anys de la dècada de 1920, influït per la labor propagandista del seu conterrani Vicent Tomàs i Martí, entra en el grup local de la Joventut Valencianista d’Artana, de la qual és president des del 1921. El 22 de juliol de 1920 va subscriure amb altres huit artanencs l’anomenat «Manifest del Puntal d’Artana», que diu:

«En la cum del Puntal, terme d’Artana (Castelló) a les sis trenta de la vesprada del jorn XXII de joliol de MCMXX, els que sotaescriuen enlairaren per primera vegada en els indrets espadànics la invicta senyera barrada. Des d’aquest cim trametem missatge de germanor a tots els valencianistes del Reialme.

Per a que conste:

Vicent Tomàs i Martí (estudiant, publicista i cap de “Solitaris”), Felip Sales (dibuixant), Joan Vilar (estudiant), Pascual Vedrí (obrer fabril), Abdon Herrero i Badia (batxiller), Joan Tomàs (comerciant), Ramiro Sabater i Zaragozà (estudiant), Patrici Vilar (estudiant), Josep Mª Alba adherit (practicant).»

 

En 1922, Alba Silvestre era el delegat a Artana per a l’organització del III Aplec Valencianista de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, celebrats tots a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí. Fruit d’aquestes simpaties, va publicar també poemes en El Crit de la Muntanya, portaveu mensual de la Lliga. En aquesta breu etapa, és la mà dreta de Tomàs i Martí al poble i representa la JV en actes, manifests i adhesions. A més, a Artana capitanejava els cursos de llengua i les representacions teatrals de les seues obres conegudes però inèdites: Fer-se la forca i Una paella en l’ermita. En 1923 li publicaren un poema en versos acròstics en la Corona a la Mare de Déu dels Desemparats, promoguda amb motiu de la coronació de la imatge. En 1924 va llegir en el funeral de Vicent Tomàs i Martí un poema original seu titulat «Pensat i dit».

En aquells anys comença a treballar d’oficinista en el Banco Comercial Español de Nules i la Vall d’Uixó, on el trobem en 1928. En els primers anys de la postguerra, tota la família es va traslladar a Oriola per motiu dels estudis eclesiàstics del fill menut; vivien al carrer de Santa Llúcia, 10. Allà va continuar en el mateix banc, treball en què es va jubilar. A Oriola estant, conreava la poesia i participava en alguns certàmens poètics. Segons la tradició familiar, el seu fill capellà li destruïa alguns dels poemes satírics que li semblaven poc adequats, per la qual cosa l’obra que ens ha arribat és parcial i resta escampada en la premsa, inèdita o desapareguda.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Òscar Pérez Silvestre. Vicent Tomàs i Martí (1898-1924). Barcelona: Fundació Irla, 2024.

Capítols de llibres

---

Vilar Pla, Luis. Vilar Pla, Luis. Cultura de Artana en 1928. València: Viuda de F. Menosi, 1928, p. 13.

Articles en publicacions periòdiques

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Vicent Tomàs i Martí: el mite latent» a: Saó, núm. 462, 2020, p. 25-27.