Professor, editor i càrrec institucional

Francesc Xavier Albiol es va formar en Filosofia i Lletres a la Universitat de València i va ser professor de llengua i literatura durant un temps al col·legi privat El Vedat de Torrent, fins que en 1975 en fou expulsat amb altres professors per motius ideològics. Llavors va començar a treballar en la coordinació de les activitats del Congrés de Cultura Catalana al País Valencià, presentat a València el 6 d’abril de 1976 per tal d’engrescar en el projecte entitats de tots els països de llengua catalana. El Congrés fou clausurat el 27 de novembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona per Josep Tarradellas, amb un balanç molt notable d’estudis en part publicats, sessions de treball en diverses àrees de coneixement i nombrosos actes de mobilització popular en una època clau dins del procés democratitzador encetat amb la mort de Franco.

També aquell any, un grup de professors dels cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat, fundats per Carles Salvador el 1949, s’havien hagut de separar de l’entitat, a la vista de l’orientació secessionista que havia adoptat, i fundaren el Centre Carles Salvador en 1975. Els encapçalava l’escolapi Enric Ferrer Solivares. Albiol es va incorporar al grup docent d’aquella iniciativa, que en 1978 obria la I Campanya Carles Salvador al carrer de Moratín, 15-8 de València amb cursos per correspondència i cursos de literatura i cultura de tres nivells (Iniciació, Bàsic i Progressiu).

Pel mateix temps, es fa càrrec en 1977 d’un lloc de gestió en l’editorial Tres i Quatre, formalitzada de iure en 1974, un any més tard de la primera edició dels Premis Octubre. En els inicis, l’empresa va prendre forma de societat amb el tàndem Eliseu Climent-Rosa Raga i la participació de Joan Senent i Anaya, Joan Senent i Moreno, Santiago Ninet i Joan Fuster. La Llibreria Tres i Quatre ja datava de la primavera de 1968. Gràcies a Xavier Albiol, l’editorial va adquirir una orientació més professional, abans impedida per diverses circumstàncies com els entrebancs continuats del sistema de censura i control de publicacions organitzat i exercit pel franquisme.

Amb el naixement de les estructures mínimes del règim autonòmic del País Valencià i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1982, Albiol va ser cridat a organitzar el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que aquell mateix any substituïa el preautonòmic Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (1978). Es va mostrar com un funcionari eficaç i molt dedicat en l’entorn de la Presidència de la Generalitat, representada fins al 1995 pel socialista Joan Lerma, amb qui l’unia una gran amistat. Va ser director general de Relacions Institucionals i Informatives i, transitòriament, de Mitjans de Comunicació Social (1991). Com a director general, va organitzar el desé aniversari de l’Estatut (1992) i va impulsar l’edició de tot el dret foral valencià a suggeriment dels estudiosos Arcadi Garcia Sanz i Vicent Garcia Edo, així com moltes altres publicacions de la Presidència de la Generalitat. Va col·laborar en aquella època amb grans amics com ara Jesús Huguet, Ferran Montesa, Josep Maria Catalunya o Jordi Ballester, dissenyador de la imatge corporativa de la Llibreria Llig de la Generalitat, una altra de les seues aportacions que encara perdura hui. En finalitzar l’etapa socialista en 1995 al capdavant de la Generalitat, va assessorar els grups socialistes de l’Ajuntament de València i de la Diputació.

Era soci de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València. Xavier Albiol era un home de gran cordialitat en el tracte personal, dotat d’un bon sentit de l’humor i posseïdor d’una vasta cultura humanista, sobretot en l’àmbit de la filosofia i de la filologia. Era fill de Vila-real, on es va retirar en jubilar-se.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Valèria Carabantes i Francesc Pérez i Moragón. «Xavier Albiol, una persona excel·lent» a: Levante-EMV, 23-5-2021.