Economista i escriptor

Va créixer en una família de comerciants. Fill de Vicent Alcalà i Virto i de Josepa Llorente i Cabrera, era, també, net-nebot de Teodor Llorente.

Es va casar amb Maria del Pilar Escolano Sapena. Ingressà a treballar com a professor a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de València. Posteriorment, treballà de funcionari al Banc de Bilbao a Madrid i a València del 1926 al 1936.

Militant valencianista, el 1934 col·laborà en la fundació d’Esquerra Valenciana.

El 1936, en esclatar la Guerra Civil, passà a treballar com a delegat del Consell Superior Tutelar de Menors del Ministeri de Justícia i, posteriorment, el 1938, com a oficial del Centre d’Organització Permanent de les Tropes d’Intendència de l’Exèrcit Popular de la República. L’any següent, va ser elegit delegat a Perpinyà del Comitée d’Accueil aux Enfants Espagnols i delegat del Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles (SERE) de París.

El 1942, ell i la seva esposa van embarcar, a bord del Nyassa, rumb a Mèxic. Al cap de poc temps van obtenir la ciutadania mexicana. Començà a treballar, llavors, al Banc Continental, a la Compañía Mexicana de Seguros La Metropolitana i al Banc Industrial de l’Estat de Mèxic.

Aquell mateix 1942 participà en la fundació de la Casa Regional Valenciana de Mèxic, que presidiria durant els últims anys de la seva vida, durant la dècada de 1990.

Es va moure també en els cercles d’exiliats catalans del país, organitzats a l'Orfeó Català de Mèxic. Així mateix, va esdevenir col·laborador habitual a la publicació Quaderns de l’Exili. La seva producció literària continuà, i va publicar alguns poemes en català —els quals es traduïren al castellà— en llibres com Evocación de Valencia i Exilio.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

ALCALÀ LLORENTE, Francesc. Evocación de Valencia. Mèxic DF: Mediterrani, 1945.

---

ALCALÀ LLORENTE, Francesc. Exilio: Poemas. Mexico D.F.: Mediterrani, 1946.