Mestre i escriptor

Sos pares foren Prudencio Alcon Roig i Maria Mateu Prats. Prudenci obté el títol de mestre d’escola en 1924. Llutxent serà la seua primera destinació, on aplega a principi de 1925 fins a maig del mateix any. Des de llavors canvia de destinació i passa per Aldea de Casas de Pradas (Venta del Moro), Avellanes (Benés) a Lleida i des de Benés canvia a Santa Agnés de Sant Antoni d’Eivissa al setembre de 1928, on exerceix fins a 1932. En Santa Agnés, mitjançant el Patronal Escolar Societat Amics de l’Escola, impulsa la construcció i creació de la primera escola de la població. De la seua estada a l’illa roman el seu Himne a Eivissa per a escolars, del qual va compondre música i lletra. Este himne es publicà en el Cançoner número 3 del Museu Pedagògic Provincial de Balears.

Després de l’estiu de 1932 torna a Llutxent com a mestre del quart torn, fins que al juny de 1938 s’incorpora a l’exercit republicà. Acabada la Guerra Civil torna al poble de la Vall d’Albaida com a mestre, encara que a finals de l’any 1939 és apartat de la seua professió per lluitar en el bàndol republicà. En tot cas, ben prompte es tanca l’expedient de porga sense castic, gràcies al seu demostrat catolicisme i torna a exercir de mestre a Llutxent des del 21 de gener de 1940 fins a juliol de 1954.

En principi, la seua eixida de l’escola llutxentina és provisional, motivada per la seua incorporació a les escoles del Col·legi Imperial de Xiquets Òrfens de Sant Vicent Ferrer que s’acabaven de crear. El cessament a Llutxent es produeix en 1956, quan el nomenament per al Col·legi Imperial és definitiu, i acabarà sent-ne director.

Durant la seua dedicació com a mestre, la tasca educadora anà més enllà de l’estudi sistemàtic i estigué amerada d’un valencianisme militant, recuperació i manteniment del valencià i conreu de la poesia. Són testimoni d’esta tasca la seua participació en la II Setmana Cultural Valenciana convocada per l’Ajuntament de València en 1933, a la qual presentà la comunicació «L’idioma valencià a les escoles»; també l’aparició d’articles a publicacions com El Camí i Pensat i Fet, o la pertinença al col·lectiu de mestres valencians. El seu compromís pel valencià és palés especialment durant la dictadura franquista, quan com a membre de l’Asociación Católica de Maestros de València participa en la revista Valencia Escolar durant anys i fins al mes anterior de la seua mort, ocupant-se del racó «Página valenciana», l’únic espai de la publicació en valencià.

Quant a la seus producció poètica, es troba dispersa per diverses publicacions com l’esmentada de Valencia Escolar, però sense cap poemari. En tot cas, va rebre premis importants com la Flor Natural dels Jocs Florals de Benimaclet de 1931 amb el poema «Del meu cistell», la dels Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1942 amb «La festa del 19 de març» i la dels de Castelló de 1965 amb «Tarongerar i arrossar». També va obtindre la Viola d’Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1944 amb la poesia «Duo de campanes» i la de Carcaixent de 1948 amb «La descuberta de la Mare de Déu». A banda de la poesia i dels articles trobem dos miracles vicentins escrits, com no podia ser d’una altra manera, per al grup de teatre de xiquets del Col·legi Imperial: El capell de sant Vicent i La porta de l’Àngel.

Autoria: Miquel Àngel Gascón Rocha

Articles en publicacions periòdiques

---

CASANOVA, Emili. «Prudenci Alcon i Mateu (1904-1976): el poeta mestre de Llutxent» a: Almaig. Estudis i Documents, núm. 22, 2006, p. 119-133.

---

Felip Cirer Costa. «La primera escola de Corona» a: Diario de Ibiza, 10/07/2016.