Mestre i escriptor

Diplomat en Magisteri i mestre de valencià en Lo Rat Penat als anys 70, fou expulsat pel canvi de rumb de la institució centenària. En opositar, va desenvolupar la seua trajectòria docent en dues escoles d’Aldaia, el CEIP Martínez Torres i el CEIP Platero y Yo.

En la seua llarga etapa al Platero y Yo, iniciada en el curs 1986-1987, va publicar en l’editorial L’Eixam amb l’il·lustrador Gabriel Alonso Marín (alumne seu) huit volums en la col·lecció «Les nostres auques» a partir del 2001, titulats Les auques de quan érem menuts, Els contes de sempre (tres lliuraments), Les auques de la Canalla (tres volums) i Les beceroles poètiques. En paraules de l’autor, «Les nostres auques han estat escrites per a i amb els xiquets. Són una manera senzilla de contar la nostra història, els nostres fets culturals i els nostres quefers. Aquestes auques són un primer contacte amb les matemàtiques, la llengua i el coneixement del medi, fruit de més de 20 anys d’experiència». Va començar a fer-les com a materials per als xiquets i xiquetes de preescolar en 1986, el primer grup que va tindre al CP Platero y Yo. A més, va impulsar els projectes innovadors Cinema per tothom, en què a través de la història del cinema treballava l’escriptura, l’expressió plàstica i els valors; Dinar de germanor i joia per l’alimentació saludable i la convivència; i la revista trimestral L’Esplet, el contingut de la qual servia per a mostrar el treball del seu alumnat. Com a mestre creatiu i vocacional, componia cançons, fomentava la creativitat, el treball en equip, realitzava activitats fora de l’horari escolar amb l’alumnat i les famílies i feia viatges al Monestir de Poblet. I encara, s’oferia a contar rondalles i contalles en aplecs com les Trobades d’Escoles.

En el curs 1992-1993, per mitjà d’ell s’establiren relacions entre la seua escola i la calandreta occitana de Doman de Tolosa. Francesc Aledón i el mestre occità Didier Agar dugueren avant els contactes entre els seus alumnats i obriren les portes a la solidaritat cultural entre els infants valencians i occitans.

Fou reconegut en cinc ocasions per aquesta tasca pedagògica innovadora en l’ensenyament primari. Va rebre el Premi Baldiri i Reixac en 1992, 1993, 2000 i 2004 pels treballs desenvolupats amb La Canalla, i el III Premi Caixa Popular Enric Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques en 2002 pel projecte Cal Tio Carmelo, publicat el 2005 per Comercial Denes. Es tracta d’un treball de 120 pàgines per a conéixer i estimar l’horta i la natura, concretada en aquesta alqueria paradigmàtica, convertida de fa anys en el Centre Mediambiental d’Aldaia. El 2005 li van concedir el Premi A la Nostra Marxa, organitzats per l’entitat homònima que havia creat l’activista Simó Aguilar i Castelló (1955-2006).

A més de les seues conegudes auques, a partir de la seua jubilació llegà cinc poemaris i una obra de narrativa, Singladures (2013), tots publicats a l’editorial L’Eixam: I jo he gosat imaginar/Ed io ho osato immaginare (2011), Flashbacks. Analepsis (2014), Sé que ha de vindre (2015), Amalgama (2016) i Mirades (2017). La seua és una poesia alhora íntima i social, de composició senzilla i entenedora, arrelada a la vida i a la terra, a la llibertat i la dignitat, plena d’amor i de compromís social. Vida, amor i mort, els temes centrals de l’existència.

A més de mestre vocacional, conscient de l’enorme vàlua de l’escola, fou un ciutadà compromés en les lluites populars per millorar la societat. Participà activament en moviments socials reivindicatius com Escola Valenciana, ACPV, l’AELC o Salvem el Cabanyal, barri on va arrelar, davant les amenaces municipals que patia. Va ser una persona lluitadora, oberta i acollidora, segons el testimoni dels qui el conegueren. Acceptà fer de guia literari de Pepa Leyda Salvà en l’escriptura del llibre de memòries Lladre de secrets, publicat per Neopàtria en 2021 i dedicat a ell.

Francesc Aledón es va mantindre sempre fidel a l’escola en valencià, llengua que el feia feliç ensenyar-la als més petits. La seua mort, víctima d’un càncer, va ser fortament sentida per amistats, companys i diverses generacions d’alumnes, en qui tenien un guia per la seua bonhomia. L’amic Josep Blesa descriu així el funeral del mestre: «La festa d’acomiadament al tanatori ha estat tendra, rebel, digna, emotiva, plena de gom a gom la sala, amb un taüt sobri sense adornar, sense cap motlura ni cap altre afegitó, tret de les margarides blanques –relligades amb la senyera jaumina– que tant li agradaven. Una música suau de jazz tancava l’acte mentre el taüt lliscava cap a les flames».

En honor seu, els Premis Sambori de l’Horta Sud crearen en 2019 el Premi Francesc Aledón, i des del 2020 el Premi del Públic del Festival de Cinema Cabanyal Íntim porta també el seu nom. El Ple de l’Ajuntament d’Aldaia del 30 d’octubre de 2018 va acordar dedicar-li la zona de jocs infantils ubicada a la plaça d’Europa amb la denominació «Parc Infantil Francesc Aledón», en reconeixement de la trajectòria educativa i cultural a Aldaia. És un gest bonic que el parc es trobe just davant de l’escola que ell va ajudar a ser un referent educatiu. A més, la família –representada per la neboda Anna Torres Aledón i per Vicent i Maria Aledón– va mostrar la voluntat de donar un fons bibliogràfic a la Biblioteca Municipal d’Aldaia, i el dia 8 de novembre de 2018 al Teatre del Mercat es va celebrar un acte públic de reconeixement a la seua figura.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Parc Francesc Aledón
Parc Francesc Aledón
https://www.hortanoticias.com/el-parc-junto-al-ceip-platero-y-yo-daldaia-ja-porta-el-nom-del-mestre-i-poeta-francesc-aledon/

---

Homenatge 2018 a Francesc Aledón
Homenatge 2018 a Francesc Aledón
https://www.youtube.com/watch?v=0odr8GoPzys