Mestre i escriptor

En finalitzar els estudis de Magisteri a València, el 1895 hi va opositar i fou proposat per a l’escola de Godelleta (la Foia de Bunyol). En 1901 va tornar a opositar i quedà el número 3 per València. En 1908 el trobarem de mestre de Carcaixent, en 1913 és destinat a l’Alcúdia (de Carlet), en 1916 passa a València (El Perri), i el 1934 canvia per permuta a l’escola Serrano Morales del cap i casal. El 20 de gener de 1937 fou separat definitivament del servei «con pérdida de todos los derechos profesionales» com a mestre d’Antella, on sembla que s’havia jubilat a la darreria de l’any anterior.

Com a docent, va publicar el 1915 a València un Motograma alegre. Catón. Sencillísimo método analítico sintético de lectura y escritura simultáneas, però sobretot fou poeta i dramaturg de peces breus. A banda de la sarsuela còmica en quatre quadres Las alcaldesas, publicada en 1909 a Madrid amb música del mestre Pasqual Espert Morera, va escriure per al teatre i estrenà diverses obres en valencià entre 1917 i 1926: Andreuet, Arreglos matrimonials, La boda del hostaler, En la Cañà o ¡Açò és disfrutar!, La festa de la Rosa, Flor de saló, Lo millor clavell, Els novensans, El sirialot, Teulaí, Voler es poder i Alchinet, el ramellet, cinc dels quals es publicaren en el setmanari literari El Cuento del Dumenche que dirigia llavors Vicent Miguel Carceller.

Alhora, estampà poemes solts populars i de circumstàncies a les localitats on exercia el magisteri: «A Alginet» (1904), «Oda á San Luis Bertrán» (1908), «La Punta (partida del terme de Valencia): poema descriptiu» (1928), «Recórt de les Bodes de Plata del Señor Retor de la Punta D. Ranulfo Roig Pascual» (1928), «Mi perla, Carcagente» (1930), o el Cancionero de la Madre Sacramento (1926). Va publicar-ne també en les revistes valentines La Coronació de Nostra Patrona que dirigia Josep Maria Bayarri (1923) i en Germania (1925). Curiosament, a l’Almanaque de Las Provincias trobarem altres cinc poemes en castellà entre 1899 i 1923. En els Jocs Florals de Lo Rat Penat només va obtindre un premi poètic en 1918, l’oferit pel bisbe de Barcelona, i en l’exercici de 1926 va ser vocal de la Secció de Teatre de LRP.

Joan Alegre, amb Vicent Greus Roig i Àngela Josefina Greus Sáez, conformen el triangle creatiu d’Alginet i l’aportació d’aquest poble de la Ribera a la Renaixença de les lletres valencianes. Té un carrer dedicat a Alginet amb els rètols «Poeta Juan Alegre» i «Poeta J. Alegre».

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Juan Alegre Ortiz» a: Almanaque LP, 1942, p. 436.