Vicent Alfaro i Moreno
València,
12 d'octubre de 1901
Lausana,
5 de maig de 1974
Polític
Militant del blasquista Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA), va ser triat regidor a l'Ajuntament de València a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 què donarien pas a la proclamació de la República.
El 19 de maig l'Ajuntament va aprovar la creació d'una comissió per a estudiar la confecció d'un Estatut d'Autonomia per al País Valencià. Vicent Alfaro va ser designat com un dels seus membres juntament amb M. Simó, Joaquim Reig, Duran i Tortajada, Garcia Ribes i Àlvar Pasqual-Leone. La primera sessió de treball va tindre lloc al juliol per a, pocs dies després, fer públic l'Avantprojecte d'Estatut.
A l'octubre va arribar a l'alcaldia de forma interina subsituïnt Agustí Trigo, què havia demanat un excedència de tres mesos; la seua interinitat durà fins gener del 1932, quan va ser proclamat. Ocuparà l'alcaldia del Cap-i-Casal fins juny del mateix any.
La seua carrera política va continuar a les files d'Esquerra Valenciana, escissió valencianista del PURA fundat el 26 de juliol de 1934 i encapçalat pel també exalcalde de València, Vicent Marco i Miranda.
Els Fets d'Octubre de 1934 portaren a la suspensió governativa dels ajuntaments democràtics electes i a la destitució dels regidors dels partits d'esquerres i valencianistes.
A les eleccions del 16 de febrer de 1936, Esquerra Valenciana formà part del Front Popular, i gràcies a l'èxit electoral, es posà fi al Bienni Negre i cinc dies després fou restituït com a regidor de l'Ajuntament.
El febrer de 1937, ja en plena Guerra Civil, va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana al 2n Congrés del partit.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto