Francesc Almela i Vives
Vinaròs,
9 de novembre de 1903
València,
24 de setembre de 1967
Arxiver, escriptor, traductor i bibliòfil
Nascut a Vinaròs, pocs anys després la seua família es trasllada a la ciutat de València. Estudia el batxillerat a l'Institut Professional i Tècnic, fins que ha d'abandonar els estudis temporalment als 14 anys per la mort de son pare, entrant a treballar com a ajudant a una notaria de la capital. En finalitzar el batxillerat entra a la Universitat de València per tal d'estudiar Filosofia i Lletres, llicenciant-se en la especialitat d'història.
Durant els seus anys universitàris col·labora amb La Correspondència de València (on va publicar per primera vegada als 15 anys un conte), on coneixerà Adolf Pizcueta, amb qui col·laborarà des d'aquest moment en diversos projectes.
És en aquest anys universitàris quan entra en contacte amb el món valencianista. El 1918 entra a formar part de l'Associació Nacionalista Escolar que havia impulsat Vicent Tomàs i Martí, una organització eminentment cultural dedicada a expandir el valencianisme al món universitari. La importància d'aquesta entitat radica en què és la primera organització nascuda amb voluntat de fer proselitisme valencianista exclusivament en aquest àmbit. Aquest mateix any és escollit vicepresident de l'entitat, ocupant la presidència Vicent Guaita.
El 1921 va ser triat president de Nostra Parla, associació catalanista nascuda el 1916 i formada per membres d'arreu dels Països Catalans. Constituïda per tres associacions autònomes a Barcelona, València i Mallorca (i amb seus a les tres capitals) el seu objectiu era "promoure la unificació espiritual de València, Mallorca, el Rosselló i Catalunya". Com a vicepresident de la mateixa tornem a trobar-nos amb Adolf Pizcueta.
En plena Dictadura de Primo de Rivera, i junt a Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Enric Navarro, funda, l'octubre de 1927, la revista Taula de Lletres Valencianes, una iniciativa que va saber articular poderosament la literatura catalana del País Valencià. És, a més a més, la revista des d'on es llança al 1930 el manifest titulat "Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes", què impulsa l'acord ortogràfic de les Normes de Castelló. A partir de 1930 es converteix en el seu director, substituïnt Pizcueta.
És en aquests mateixos anys quan trobem una prolífica sèrie de col·laboracions a la majoria de revistes valencianistes del moment: a la ja mencionada Taula de Lletres Valencianes, a Pàtria Nova, a El Camí... Alhora continua fent-ho a La Correspondencia de Valencia i comença les seues col·laboracions a ABC, Diario de Barcelona i d'altres.
Durant els primers anys de la década dels 1930 continúa la seua tasca valencianista, en bona part de la mà d'Adolf Pizcueta; així, i junt a aquest, participà de la Campanya pro Estatut d'Autonomia que s'havia impulsat des de distints sectors valencianistes el 1932. Aquest mateix any, i a través de Taula de Lletres Valencianes, és un dels signants de les Normes de Castelló.
En aquests mateixos anys col·labora amb Acció Cultural Valenciana, una de les organitzacions valencianistes més dinàmiques del moment, tot i que no arriba mai a ser membre de la seua Junta directiva; alhora ho fa també amb el seu òrgan d'expressió, Acció Valenciana (1930-1931).
Col·labora també amb el setmanari Avant, impulsat per Pizcueta i què era l'òrgan d'expressió de l'Agrupació Valencianista Republicana. Des de les seues pàgines es va fer campanya activa en pro d'un Estatut d'Autonomia per al País Valencià.
Al 1932, i junt a Joaquim Reig, Adolf Pizcueta, Francesc Caballero i Pasqual Asins, és un dels impulsors del influent setmanari valencianista El Camí.
Al 1933 entra a treballar a l'Ajuntament de València; ho fa com a tècnic al Museu d'Etnografia i Folclore. Una vegada a l'Ajuntament ocuparà diversos càrrecs tant al Museu com a l'Arxiu municipal.
Al voltant de 1935 va ser nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana, entitat creada el 1915 amb la voluntat de ser una réplica valenciana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ja en plena Guerra Civil espanyola, el 1937, va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Valencians, creat per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València a iniciativa del conseller Francesc Bosch i Morata.
La Guerra Civil va suposar que fora depurat (no va passar per la pressó) de forma que va quedar inhabilitat per a exercir el periodisme durant alguns anys. Davant la situació, abandona a poc a poc la seua producció literària (alhora que comença a alternar el valencià amb el castellà), i pasa a centrar-se en la seua vessant investigadora.
En aquests mateixos anys, obrí una llibreria de vell especialitzada en llibres antics valencians. Des d'aquesta, va publicar un total de 43 catàlegs què arreplegàven més de 22.000 fitxes bibliogràfiques.
La seua situació comença a canviar al 1948, quan se li encarrega, per part de la Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo reprendre la publicació de la revista mensual Valencia Atracción.
Una vegada iniciada la seua tasca investigadora és quan comença a ser reconegut a nivell acadèmic; així, al 1948 es requerit per al Servei d'Estudis Artístics de València i un any després és nomenat membre de la Real Academia Española a proposta de Gregorio Marañón i al 1954 es nomenat membre de la Real Academia de la Historia a proposta de Menéndez Pidal.
Al 1957 és nomenat membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i dos anys després de la de San Fernando de Madrid, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de la The Spanish Society de Nova York.
El moment culminant de la seua trajectòria li arriba a la década dels 60, quan es nomenat Cronista del Cap-i-Casal (1963) i fill adoptiu de la ciutat (1966).
Els anys finals de la seua vida quedàren marcats per la seua adhesió al franquisme i per la seua participació a la campanya muntada contra Joan Fuster des de Las Provincias arran la publicació del seu llibre El País Valenciano, al 1962.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Francesc Almela i Vives
Obra pròpia
Llibres
ALMELA VIVES, Francesc. Museo Histórico de la Ciudad. València: Edic. de la Soc. Valenciana Fomento del Turismo (Semana Gráfica).
ALMELA VIVES, Francesc. Valencia. Barcelona: Edit. Cervantes.
ALMELA VIVES, Francesc. Bibliografía de historias locales relativas al reino de Valencia. València: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, "Instituto José Ma. Quadrado", 1052 [Anales del Centro de Cultura Valenciana ; 5].
ALMELA VIVES, Francesc. La Catedral de Valencia . Barcelona: Barcino, 1927 [Col·lecció Sant Jordi (Editorial Barcino) ; 5].
ALMELA VIVES, Francesc. Sant Vicenç Ferre. Barcelona: Barcino, 1927 [Col·lecció popular Barcino ; 25].
ALMELA VIVES, Francesc. L'Espill a trossos : Poesies. València: L'Estel, impr. , 1928 [Estel; 1].
ALMELA VIVES, Francesc. Llibre de les dones, o, Spill . Barcelona: Barcino, 1928 [Nostres clàssics. Col·lecció A ; 21].
ALMELA VIVES, Francesc. Pomell de bibliòfils valencians. Castelló de la Plana: Imp. J. Armengot, 1929.
ALMELA VIVES, Francesc. Las Torres de Serranos. València: 1930 [Monografías de Valencia atracción].
ALMELA VIVES, Francesc. Mitología griega. Barcelona: Cervantes, 1930 [Enciclopedia gráfica ; 2].
ALMELA VIVES, Francesc. Alquerías de la huerta valenciana. València: 1932 [Monografías de Valencia atracción].
ALMELA VIVES, Francesc. El Libro valenciano . València: Miguel Juan, 1933.
ALMELA VIVES, Francesc. Joujou . València: Imp. La Semana Gráfica, 1933.
ALMELA VIVES, Francesc. Vocabulario de la cerámica de Manises. Castelló de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1933 [Arte e historia ; 2].
ALMELA VIVES, Francesc. La Literatura valenciana . València: Excelentísimo Ayuntamiento de Valencia, 1934.
ALMELA VIVES, Francesc. La Lonja de Valencia. València: Imp. Tipografia "El Turia", 1935 [Monografías de Valencia atracción].
ALMELA VIVES, Francesc. Joan Lluís Vives. Barcelona: Barcino, 1936 [Col·lecció popular Barcino ; 132].
ALMELA VIVES, Francesc. El monasterio de Jerusalem : un convento de franciscanos en Valencia. València: Miguel Juan, 1941.
ALMELA VIVES, Francesc. El Bibliógrafo Justo Pastor Fuster . Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Nicolás Antonio, 1945 [Colección bibliográfica ; 7].
ALMELA VIVES, Francesc. Lidia de toros y versos. València: 1945.
ALMELA VIVES, Francesc. El Traje valenciano. València: Sociedad Valenciana Fomento del Turismo, 1946 [Monografías de Valencia atracción].
ALMELA VIVES, Francesc. La Llum tremolosa . València: Tip. Moderna, 1948.
ALMELA VIVES, Francesc. El Editor don Mariano de Cabrerizo. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Nicolás Antonio, 1949.
ALMELA VIVES, Francesc. La Bibliofília en España. València: Editorial Castalia, 1949.
ALMELA VIVES, Francesc. Las Fallas. Barcelona ; Buenos Aires: Argos, 1949.
ALMELA VIVES, Francesc. Antonio Igual Ubeda : El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá : (1757 1816). València: Imp. Provincial, 1950 [Cuadernos ; 4].
ALMELA VIVES, Francesc. Illa incògnita . València: 1950.
ALMELA VIVES, Francesc. La Columna i les roses. València: Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1950 [Murta ; 5].
ALMELA VIVES, Francesc. Monumentos góticos de Valencia. València: 1950.
ALMELA VIVES, Francesc. La literatura en Valencia durante la primera mitad del siglo XX. València: Tipografía Moderna, 1951.
ALMELA VIVES, Francesc. Aspectos mercantiles e industriales en la Valencia de Fernando el Católico . València: 1952.
ALMELA VIVES, Francesc. Historias, leyendas y lo otro. València: Edic. Galsa, 1953.
ALMELA VIVES, Francesc. Les Taronges amargues : poemes . Barcelona: Barcino, 1955 [Publicacions de La Revista. Segona sèrie ; 19].
ALMELA VIVES, Francesc. El Fenix (Valencia 1844-1849. Madrid: Instituto Miguel de Cervantes CSIC, 1957 [Colección de índices de publicaciones periódicas ; 17].
ALMELA VIVES, Francesc. Las riadas del Turia : (1321-1949). València: Tip. Moderna, 1957 [Publicaciones del archivo municipal].
ALMELA VIVES, Francesc. Destrucción y dispersión del tesoro artístico valenciano. València: 1958.
ALMELA VIVES, Francesc. El Duc de Calabri i la Seua Cort. València: Tipografia Moderna, 1958 [Sicània ; 10].
ALMELA VIVES, Francesc. Ramón Stolz y sus : pinturas en la Sala de los Fueros. València: Tip. Moderna, 1959 [Publicaciones del archivo municipal ].
ALMELA VIVES, Francesc. Juan Maragall y tres escritores valencianos : (Llorente, Miró, Martínez Ferrando). València: 1961.
ALMELA VIVES, Francesc. Notas para la historia del papel en Valencia. València: Tip. Moderna, 1961.
ALMELA VIVES, Francesc. Historia del vestido de labradora valenciana. València: Semana Gráfica], 1962.
ALMELA VIVES, Francesc. La Fiesta de toros en Valencia. València: 1962.
ALMELA VIVES, Francesc. El Marqués de Campo : Capdavantar de la burgesia valenciana : (1814 -1899). València: Arts Gràf. M. Lagnarda, 1972 [Estal ; 18].
ALMELA VIVES, Francesc. Jardines valencianos. València: Imp. La Semana Gráfica, 1985 [Monografías de "Valencia Atracción" - Arte y Turism].
ALMELA VIVES, Francesc. Obra poètica. València: Alfons el Magnànim. Institució Valencians d'Estudis i Investigació, 1987 [Biblioteca d'autors valencians ; 14].
ALMELA VIVES, Francesc. Lucrecia Borja y su familia . Barcelona: Juventud, 2002 [Libros de bolsillo Z].
ALMELA VIVES, Francesc. La Novel·la d'una novel·la. Alzira: Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2007 [Llegir en valencià. Nostres clàssics ; 4].
Articles en publicacions periòdiques
ALMELA VIVES, Francesc. «Bibliófilos hispanomusulmanos» a: Játiva, núm. 17, 1944.
ALMELA VIVES, Francesc. «Las Cortes del antiguo reino de Valencia» a: Feriario, núm. 9, 1945, p. 4.
ALMELA VIVES, Francesc. «Los Maestros sederos» a: Textil, núm. 14, 1945, p. 19-24.
ALMELA VIVES, Francesc. «Folklore de altura: Cometas en el cielo de Valencia» a: Valencia atracción, 1947, p. 5-6.
ALMELA VIVES, Francesc. «Una Biblioteca conventual en el siglo XVIII : la del Pilar, en la ciudad de Valencia» a: Revista bibliográfica y documental, 1947, p. 29-43.
ALMELA VIVES, Francesc. «El Escultor José Esteve Bonet y sus figurillas valencianas para un Belén cortesano» a: Valencia Atracción, núm. 167, 1948, p. 30-31.
ALMELA VIVES, Francesc. «El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1949, p. 1-24.
ALMELA VIVES, Francesc. «Palabras valencianas de arquitectura» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1949, p. 649-662.
ALMELA VIVES, Francesc. «La Tizona de Don Jaime el Conquistador» a: Valencia Atracción, núm. 210, 1952, p. 2-3.
ALMELA VIVES, Francesc. «El Almirante Mateo Mercer» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1953, p. 312-339.
ALMELA VIVES, Francesc. «Los Temas del mar en el grabado valenciano» a: Archivo de arte valenciano, 1954, p. 90-108.
ALMELA VIVES, Francesc. «Don Ramón de Campoamor, gobernador civil de Valencia» a: Revista valenciana de filología, 1955-1958, p. 153-226.
ALMELA VIVES, Francesc. «Nostalgia de Valencia en Menéndez y Pelayo» a: Valencia Atracción, 1956, p. 5-6.
ALMELA VIVES, Francesc. «José Brel, pintor de toros» a: Archivo de Arte Valenciano, 1957, p. 77-95.
ALMELA VIVES, Francesc. «Pere Balaguer y las Torres de los Serranos» a: Archivo de Arte Valenciano, 1959, p. 27-39.
ALMELA VIVES, Francesc. «Un Sermón valenciano del siglo XVII» a: Revista valenciana de filología, 1959-1962, p. 211-232.
ALMELA VIVES, Francesc. «El Autor teatral Francisco Palanca y Roca» a: Anales del Centro de Cultura Valenciana, núm. 46, 1961, p. 1-59.
ALMELA VIVES, Francesc. «El Poeta Théophile Gautier ante el pintor José Ribera» a: Archivo de arte valenciano, 1961, p. 24-38.
ALMELA VIVES, Francesc. «El Liceo valenciano : (sus figuras y sus actividades)» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1962, p. 1-37.
ALMELA VIVES, Francesc. «El Pintor José Garnelo Alda» a: Valencia Atracción, núm. 324, 1962, p. 10-11.
ALMELA VIVES, Francesc. «La Carmen de Mérimée era valenciana» a: Feriario. Revista de la feria, núm. 26, 1962, p. 31-35.
ALMELA VIVES, Francesc. «Las Minutas gastronómicas» a: Feriario, núm. 28, 1964.
ALMELA VIVES, Francesc. «La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia» a: Feriario, núm. 31, 1967.
Francesc Almela i Vives
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
BALLESTER, Josep. «La trajectòria literària i intel·lectual de Francesc Almela Vives a la postguerra» a: Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, p. 75-84.
MARTÍNEZ RODA, Federico. «Almela y Vives: el trabajo bibliográfico de base» a: Las Provincias.