Escolapi i poeta

Va ser alumne dels escolapis del carrer de Carnissers de València, etapa que el va inclinar a ingressar en l’orde dedicat sobretot a l’ensenyança i la predicació. Seguint els cronistes de l’Escola Pia, va vestir la sotana calassància a Albarrasí el 19-11-1900, va emetre vots simples el 17-8-1902, cursà la carrera a Iratxe (Navarra) i a la Masia del Pilar de Godelleta, i fou ordenat sacerdot el 5 de juny de 1909. El 20 de juny de 1909 va cantar la primera missa a l’església de Sant Llorenç de València.

Es dedicà, sobretot, a l’ensenyament primari (1909-1936). Va ser predicador i professor de l’Escola Pia de València entre 1909-1913, des del qual passa al col·legi de Castelló de la Plana. Fou rector del col·legi del Grau (1923-1928) i del d’Utiel (1928-1933), per als quals va preparar un Compendio y Epítome de Geografía Universal (1922). A més, en la postguerra va ser director tècnic dels col·legis de Castelló, Gandia i Albacete.

L’any 1936 es va llicenciar també en Història (1936). Possiblement, fou un dels escolapis amb més capacitat intel·lectual i una gran preparació acadèmica per a l’ensenyament de les matemàtiques i les ciències naturals. Tenia bones aptituds per a la literatura, fet que demostrà amb publicacions i guardons en nombrosos certàmens literaris.

Els primers premis poètics rebuts daten del 1906, concretament en els Jocs Florals de Lo Rat Penat pel poema «Un patriótich palleter», dedicat a Vicent Doménech, el Palleter, que va alçar la veu davant la invasió francesa de 1808. El 1907 hi aconseguia dos accèssits, el 1916 un accèssit segon a la Flor Natural, i el 1917 el premi absolut de la Viola d’Or amb el poema «Eucarística».

Va col·laborar amb poemes religiosos de tema vicentí en 1908, 1910 i 1914 en L’Altar del Mercat, publicació anual de l’Associació del Mercat creada en 1907. El 1913, des del col·legi de Castelló, participava en el Certamen Constantinià de Reus i hi obtenia premi.

El 7 de juny de 1923 ressenyava en Las Provincias el llibre de versos de Josep Maria Bayarri Esta és València, comentari en el qual demanava a la Diputació un premi anual per al treball intel·lectual literari que fera gran la pàtria. Per l’amistat que mantenia amb Bayarri, va escriure per a les revistes La Coronació de Nostra Patrona (1923), Germania (1925) i El Vers Valencià, on li publicaren tres poemes en 1934: “La glòria”, “Himne a la pàtria” i “Epitalami”. A més, va col·laborar amb un poema en valencià en la Corona poètica dedicada a la Mare de Déu del Lledó (1924), coordinada pel metge i escriptor d’origen castellonenc Francesc Cantó Blasco.

Als anys 20, va agrupar la poesia dispersa i inèdita de caire religiós en els llibres Poesies religioses a la Verge dels Desamparats i Poesies religioses a Sant Vicent Ferrer, tots dos del 1923. En el poema «La llengua de Sant Vicent» trobem aquests versos: «Nostra llengua valenciana / es vida, es foc y es poder... / L’ànima del nostre poble / y la llum de Sant Vicent». Més entusiàstics resulten els versos de 1934 del poema «Himne a la pàtria» en El Vers Valencià, ben coneguts i estudiats: «El llenguatge, dels pobles és l’ànima; / mentres l’ànima viu, hi ha esperança; / i lo poble que lluita i alvança, / gonfaló de sa llengua ha de fer».

En postguerra va escriure poemes per als anuaris de la festa dels Desemparats (1947, 1948, 1949) i per a L’Altar del Mercat (1951, 1952, 1954).

Amb motiu del V Centenar de la Canonització de Sant Vicent Ferrer, celebrat el 1955, l’Escola Pia li va estampar el miracle El Compromís de Casp en un opuscle que contenia també un altre text d’aquestes característiques de l’escolapi Pompili Maria Tortajada Sancho, condeixeble seu, titulat El xiquet que fa miracles. Tot l’opuscle està pulcrament editat en les Normes de Castelló.

Aquest literat escolapi va morir a Gandia als 81 anys.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Antoni López i Quiles. Trama i ordit: sobre l’aportació de la fe a la literatura contemporània. Paiporta: Denes, 2007.

---

Claudio Vilá Palá. Diccionario enciclopédico escolapio. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1983.