Professor d’universitat, poeta, crític literari i activista cultural

Nascut a València i criat al barri del Cabanyal de la ciutat de València al si d’una família de classe popular. La mare estava al front de dues peixateries a la ciutat i el pare era el gerent de l’acadèmia Fèlix Martí Alpera en el mateix barri on vivien. Aquesta ascendència paterna marcà la seua formació.

Alpera va formar part de la prodigiosa generació dels 60 amb personalitats com Eliseu Climent, Alfons Cucó, Lluís Vicent Aracil, Isabel-Clara Simó o Raimon en un moment en què a la Universitat de València exercien una influència notable professors com Tarradell, Reglà o Giralt. Generació molt influïda per Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i, posteriorment, per Vicent Andrés Estellés.  

Alpera va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres el 1956 a la Universitat de València. Dos anys més tard se’n va a Madrid, on el 1961 se llicencia en Filologia Romànica. El 1963 es doctora, sota la direcció de Sanchis Guarner, amb una tesi sobre la llengua medieval en l’obra de Francesc Eiximenis.

Alpera va començar a exercir de docent el curs de 1963-1964 com a preceptor de francès. Els dos següents cursos ho faria com a professor ajudant a l’Emory University d’Atlanta on va fer classes d’espanyol i on va conèixer la que seria la seua dona, Janet Green. El curs de 1968-1970 impartia espanyol i català a la Washington University (Saint Louis, Missouri).

Durant la seua estada intermitent als Estats Units, Alpera –com d’altres valencians com Jaume Pérez Muntaner o Aracil– esdevindrà un divulgador de la cultura catalana. Una de les principals fites d’aquesta tasca és la publicació bilingüe el 1966 en la revista Identity Magazine de la Universitat de Harvard d’Anthology of Valencian Realist Poetry/Antologia de la poesia realista valenciana en col·laboració amb el sociolingüista Lluís Vicent Aracil, l’historiador Manuel Ardit i el medievalista i hispanista Thomas F. Glick. Alpera va aplegar, entre d’altres poetes, Raimon, Carmelina Sánchez-Cutillas, Joan Valls o Maria Beneyto.[1]

Amb anterioritat, ell mateix havia estat antologat amb Lluís V. Aracil, Alfons Cucó, Emili Rodríguez Bernabeu, Antoni Seva o Isabel-Clara Simó, entre d’altres, en el volum prologat per Sanchis Guarner tot i que en realitat el va escriure Alpera, Poetes universitaris valencians (L’Estel, 1962).[2] Així mateix, el 1963 havia publicat El magre menjar (Els Llibres de l’Óssa Menor), el 1967 en una edició no venal amb un tiratge de 100 exemplars, Dades de la història civil d’un valencià (París, Edicions dels Jocs) i el 1968, Temps sense llàgrimes.

El 1971 aterra a Alacant, on entra a treballar com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres en l’acabat de crear Centre d’Estudis Universitaris (CEU) adscrit a la Universitat de València. Un any després inicia la capital de les comarques del sud la docència de la Lingüística Valenciana, embrió del Departament de Filologia Catalana que dirigeix fins al 1987. Entre 1990 i 1994 va dirigir també el Secretariat de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant, on es va jubilar en el curs 2007-2008.

Des de ben jove, Alpera va reeixir com a poeta i fou reconegut amb premis com el Joan Salvat-Papasseit (1963), el de la Crítica dels Escriptors Valencians (1987) o el prestigiós Premi Ausiàs March de Gandia (1994). La seua poètica, en la primera etapa, cal inscriure-la en el corrent de realista i de la crítica social influït per poetes com Salvador Espriu, Antonio Machado, Salvatore Quasimodo, i també per la veu de poetes com Carles Riba o R. Maria Rilke. A partir de la dècada dels vuitanta, la seua escriptura es desprèn del posat narratiu, dona pas a referències culturalistes i metaliteràries i mostra un abrandat hedonisme. També s’impregna de tonalitats elegíaques. El 1998, Tres i Quatre va aplegar tota la seua obra poètica publicada fins aquell moment en el llibre Cavalls a l’alba.

El 2003 encara va publicar Els bells papirs d’Alexandria i com a crític els diversos volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004). En març de 2018 va presentar la seua obra poètica definitiva al Saló Blau de l’Ajuntament d’Alacant, Ulisses i la Mar dels Sargassos, editada per Onada.

Fet i fet, com a estudiós va dedicar molts textos a la literatura en català al País Valencià i a autors com Joan Valls, Santiago Bru i Vidal, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto o Matilde Llòria.[3] També d’altres latituds del domini lingüístic com ara J. M. Llompart o Salvador Espriu.

Alpera va col·laborar també en nombroses publicacions, entre les quals cal destacar l’Avui, El Temps, Serra d’Or, Canelobre, Revista de Catalunya, L’Aiguadolç o els suplements culturals d’art i lletres dels diaris Información i Levante.

Va ser militant del Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, de Compromís. Així mateix, va formar part de la Modern Language Association dels Estats Units i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La Universitat d’Alacant, sota la supervisió dels professors Biel Sansano, Faust Ripoll i Enric Balaguer, han elaborat una pàgina web amb tota la informació sobre l’autor.

Alpera va llegar tota la seua biblioteca a la Universitat d’Alacant. Així mateix, després del seu traspàs i per voluntat del seu fill, David Alpera, tot el seu arxiu com objectes personals relacionats amb la seua trajectòria acadèmica i literària es van integrar també a l’arxiu de la mateixa institució.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Articles en publicacions periòdiques

---

Enric Balaguer. «Els seixanta. El furor d’una dècada (Balanç de la poesia valenciana)» a: L’Aiguadolç, núm. 18, 1993, p. 9-22.

---

Entrevista a Lluís Alpera per Josep Ballester
Entrevista a Lluís Alpera per Josep Ballester
https://www.eltemps.cat/article/5854/lluis-alpera-soc-un-fracassat

---

Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l’AELC
Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l’AELC
https://www.escriptors.cat/autors/alperall/obra

---

Arxiu UA
Arxiu UA
https://biblioteca.ua.es/es/encuentra-informacion/colecciones-especiales/colecciones-personales/lluis-enric-alpera-leiva.html