Mestre i pedagog

Fill d'una familia de clase mitjana, el pare es dedica al comerç i la mare és una reconeguda modista (amb taller propi i algunes treballadores), naix a la Plaza Mayor de Burgos. Estudiarà, tant els estudis primaris com l'institut, als Maristes de la ciutat. Posteriorment es titula com a mestre de primera ensenyança a l'Escola Normal de la ciutat al 1932. Un any després farà els cursos que organitza el govern republicà i què l'habiliten com a mestre nacional.

Durant aquests primers anys com a mestre s'afilia a la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), vinculada a la UGT. Aquesta militància sindical li comportarà la depuració una vegada acabada la guerra. Sent confinat a Cañizar de Amaya, és el moment en què pren la decissió de canviar el seu, fins a eixe moment, habitual barret, per una boina, que ja mai més abandonaria. Segons ell mateix explicà, vore la imatge dels refugiats republicans fugir cap a França, el va fer adoptar la boina com a símbol de solidaritat amb ells i de proximitat amb el poble.

Al 1948 es trasllada per primera vegada a València, on romandrà durant dos anys fent clase de grec a l'Institut Lluís Vives. Serà aquest primer contacte el que farà que als anys 1970 establisca la seua residència definitiva al cap-i-casal valencià.

Al 1953 obté la llicenciatura en Filosofia i Lletres (especialitzant-se en Filosofia) per la Universitat de Madrid i, eixe mateix any, guanya la càtedra de Filosofia a l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostel·la per a, un any més tard, ser nomenat catedràtic de filosofia a l'Institut Femení Rosalia de Castro de la mateixa ciutat. És durant tota aquesta estada a Galicia quan entra en contacte amb l'esquerra galleguista i a través de la qual entra en contacte amb el PCE amb el qual arriba a col·laborar en alguna ocasió, tot i que mai va militar-hi.

Al 1961 es diploma en Psicologia i Psicotècnia per la Universitat de Madrid, i sis anys després, al 1967, es doctora en Filosofia per la mateixa Universitat amb una tesi sobre el cinema, la seua gran passió junt a l'ensenyança: La esencia del cinema: teoria de las estructuras.

És al 1973 quan torna a València, on s'instalarà de manera definitiva, en obtindre la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de la Universitat de València. Només arribar a la ciutat es posa en contacte amb els mestres vinculats a l'antifranquisme, començant la seua relació amb l'esquerra valenciana i el valencianisme.

Més tard, i arran la Llei de Reforma Universitària, s'adscriu al Departament de Sociologia, on romandrà fins al final de la seua activitat docent.

Al 1977 participarà a la primera Escola d'Estiu del País Valencià (organitzada pels mestres de les comarques centrals valencianes) i ja no deixaria de fer-ho, ja fóra participant, donant cursos i conferències o fent la clausura. Una Escola d'Estiu que adoptarà el nom del mestre republicà per a la seua denominació en forma de reconeixement i d'homenatge a la seua llarga trajectòria dedicada a la docència i a la renovació pedagògica.

Fa també alguna incursió al món del cinema. Destaca el seu migmetratge documental ¿Levante feliz? País perplex!, on es pregunta què és aquest país, qui som i què volem ser. Segons les seues paraules, és un homenatge al País Valencià i a la gent què lluita per què continue sent-ho.

Al 1985 va ser nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València, la qual més endavant li otorgarà la seua Medalla d'Or. No va ser aquest l'únic reconeixement en arribar-li; així, també va rebre la Medalla de Plata al Mèrit en el Treball del Ministeri de Treball i va ser membre, des del primer moment, del Consell Escolar Valencià representant a la Universitat de València. Dóna també nom a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i a la Confederació d'AMPAs del País Valencià.

Al 2003 s'afilia per primera vegada a un partit polític, a Esquerra Republicana del País Valencià. Ho fa arran una campanya del partit independentista a la Cartelera Turia què, després algun temps obsevant, el fa acabar de convéncer-se què és l'únic partit que conserva els valors republicans, més enllà del seu independentisme.

Així, va ser el candidat independentista a les eleccions espanyoles al Senat en dos ocasions, al 2004 i al 2008, on participà activament acudint a xerrades i mítings. Avui en dia, dóna nom a la Sectorial d'Ensenyament d'ERPV.

Pocs mesos després de les eleccions del 2008, un 11 de juny, es produeix el seu traspàs. I pocs mesos després li arribarà el seu darrer reconeixement, quan és nomenat fill adoptiu de la ciutat per l'Ajuntament de València.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Llibres

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. Una ruptura en la enseñanza. València: Fernando Torres, D.L, 1977.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. Qué otra escuela: Análisis para una práctica. Akal, 1979.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. La esencia del cine. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, Servizo de Publicacións e Intercambio Científico, 2008.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal, MARTÍNEZ BONAFÉ, Jaume i DELGADO, Conxa. Gonzalo Anaya: Converses amb un mestre de mestres. València: Universitat de València, 2004.

Capítols de llibres

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «Las APAs y la Educación Democrática», a: DELGADO RUIZ, Francisco i GARCÍA, Juan. Los retos de la Educación ante el siglo XXI: Congreso de Educación de CEAPA. Madrid: 1995.

Articles en publicacions periòdiques

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «La remuneración estatal y los criterios de una clasificación profesional» a: Revista de economía de Galicia, núm. 43-44, 1965, p. 26-29.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «El profesor ideal» a: Cuadernos de pedagogía, núm. 161, 1988, p. 18-20.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «Saber antropológico y cultura debida» a: Revista de educación, núm. 292, 1990, p. 37-63.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «La quiebra del sistema dual en el sistema educativo del País Valenciano: Algunas reflexiones desde la sociología de la educación» a: Arxius de sociologia, núm. 7, 2002, p. 275-292.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «Luis Vives y la Modernidad: El maestro de sabiduría» a: Arxius de sociologia, núm. 16, 2007, p. 23-35.

---

ANAYA SANTOS, Gonçal. «Transmisión del saber y creatividad» a: Revista de la Asociación de Sociología de la Educación ( RASE ), núm. 2, 2010, p. 295-303.

Llibres

---

MARTÍNEZ BISBAL, Josep i MARTÍNEZ BONAFÉ, Jaume. Gonzalo Anaya, la passió educativa. València: Publicacions de la Universitat de València, 2007.