Ramon Andrés i Cabrelles
Campanar,
circa 1869
València,
29 de gener de 1957
Artista plàstic i escriptor
Fill de llauradors, ocupació que exercí durant la seua infantesa, va néixer a la partida del Pouet, de l'aleshores municipi de Campanar, quan aquell paratge era encara horta que envoltava la ciutat de València. Però ben aviat deixaria el cultiu de la terra perque son pare, Roc Andrés, es va quedar vidu i decidí traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons el seu nét conta: "Un arcó on es guardaven el llibres i que feia de mostrador quan l'obrien, extenent els volums sota l'ombra d'un tendal o vela de lona. La paraeta-llibreria la muntaven Roc i Ramonet junt a la tanca de l'antic convent de Sant Francesc, prop d'on es troba l'actual Ajuntament". [i]
Tot i que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien estat ben triats "quan visitaven la tenda bibliofils i escriptors coneguts, com Jacint Labaila, qui contractà al jove Ramonet com amanuense, mentre traduïa les obres de Victor Hugo per a l'editorial Tarrasa i Aliena". [ii]
Des de ben menut demostrà un gran interés per les belles arts, estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis. D'aquest aprenentatge arribà a consolidar-se, junt a Benlliure, com a un dels escultors que reberen la major part dels encàrrecs públics de la ciutat de València durant les tres primeres dècades del segle XX. Després de superar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles Arts de Sant Carles i a l'aprenentatge de l'ofici de joier en un taller d'orfebreria.
Als catorze anys es convertí en el més estret col·laborador de Constantí Llombart, quedant a càrrec d'aquest la seua formació. Llombart en feu d'ell un jove de la Renaixença fent-lo partícep de molts dels seus projectes, com ara l'edició del Diccionari Valencià-Castellà d'Escrig, que començà a publicar-se el 1887 i que Andrés va concloure a la mort del seu mentor.
Considerat un dels últims poetes de la Renaixença encapçalada per Teodor Llorente, la major part de la seua obra poètica s'arreplegà en el volum Versos vells. Obtingué en quatre ocasions la flor natural dels Jocs Florals de València (1894, 1909, 1928 i 1946). A més va escriure algunes obres teatrals com: El bufó. Les males llengües, El toc del Caragol, El camí nou; un miracle, La Fe premiada; una òpera amb música del mestre Magenti, L'horta vella, que mai va veure la llum; i una coneguda lletra de cançó, L'entrà de la Murta que musicà Salvador Giner. També col·laborà en la premsa periòdica: La Tronà, El Escándalo, Lo Rat Penat, La Degollà, Las Provincias...
En paral·lel va desenvolupar una carrera com a artista plàstic de cert relleu que li donà mèrits per a erigir en memòria del seu amic Constantí Llombart un bust en bronze junt a una de les muntanyetes d'Elio en el jardins dels Vivers de la ciutat de València, inaugurat l'1 d'agost de 1928. També va fer un retrat de Llombart inspirat en el de Pinazo de 1885. Però a banda de l'escultura i de la pintura (segons el seu nét Fornés són preferentment bodegons i pintura de flors), s´endinsà en l'art popular, com a artista faller complet: escrivia llibrets des de 1942 i feia falles.
Es casà amb Maria Hernàndez, amb qui tingueren una filla: Vicenta.
El poeta Vicent Andrés i Estellés va escriure aquestes paraules en la seva obra Mural del País Valencià: "Campanar. Ací visqué i alenava una veu. Foragitant oratges i paraules, com pentinant, com ordenant les trenes, d'ací salta els marges una veu, fou una veu de somoure llimeres. Ací nasqué Ramon Andrés Cabrelles".
[i] Fornés i Andrés, Antoni: "Un home del poble valencià" dins de la revista de l'Associació de Veïns del poble de Campanar.
[ii] Fornés i Andrés, Antoni: Op. cit.
Autoria: Maria Àngels Alcolea i Campos
Ramon Andrés i Cabrelles
Obra pròpia
Llibres
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. El bufó. 1893.
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. Les males llengües. 1893.
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. Versos vells. 1893.
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. Vensut. València: 1915 [El Cuento del Dumenche, 53].
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. El camí nou. València: 1934 [Galeria d'Obres Valencianes].
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. El toc del caragol. 1936.
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. La fe premiada (miracle). 1937.
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. L'horta vella (Opera). 1937.
ANDRÉS I CABRELLES, Ramon. Somnis de fantasia. 1946.
Ramon Andrés i Cabrelles
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
FORNÉS ANDRÉS, Antoni. «Un home del poble valencià» a: Revista de l'Associació de Veïns del poble de Campanar.