Vicent Andrés i Estellés
Burjassot,
4 de setembre de 1924
València,
27 de març de 1993
Poeta i periodista
Nascut a una familia de forners —els seus membres sovint seran citats als seus versos— va passar la seva infantesa a Burjassot, lloc del qual tindrà durant tota la seua vida bons records.
Quan tenia només un any de vida el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta a mans del seu germanastre per qüestions d'herència. Anys més tard la mort del seu oncle Josep Maria significà una petjada, tant en la seua vida com a la seua obra. De fet les morts familiars de la seva infantesa apareixen als llibres L'ofici de demà i Coral romput.
Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys la seua vocació literària ja s'havia manifestat —tenia començades algunes peces teatrals—, i tot i estar un noi despert i observador es veuria obligat a deixar els seus estudis, el que no impedí que desenvolupara un gran interés per la lectura de clàssics com ara Baudelaire, Neruda, Pavese i altres poetes més propers com Teodor Llorente, Joan Salvat-Papasseit i Carles Riba, entre altres, tot i que amb la derrota republicana i el triomf dels franquistes la seua família es va veure obligada a cremar alguns llibres per evitar mals majors.
Quan va acabar la guerra va aprendre l'ofici de forner, com el seu pare, i més tard treballà d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
La mort i la guerra, però especialment el franquisme, influí molt en la seua obra, foren experiències vitals a les quals donà forma poética magistralment en molts dels seus poemes. Aquestes obres contenen un tret dramàtic i alhora presenten una bellesa de l'existència humana. La seva sensibilitat innata junt al desig d'aprenentatge que es mantingué durant tota la seua vida l'han portat a ser un dels més grans poetes de la historia de la nostra literatura.
El 1942 escrigué el seu primer article al diari Jornada. Aquell mateix any es va matricular a l'Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. En aquesta ciutat va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català.
El 1945 va anar a fer el servei militar al Pirineu de Navarra i en tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a Las Provincias diari del qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, fins que el 1978, en va ser cesat arbitràriament.
Durant la década del 1950 va conéixer a Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner i publicà el seu primer poemari, Ciutat a cau d'orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València. La seva imatge de pare de família responsable i atent deixava perplexos alguns dels lectors dels seus poemes d'amor, tan liberals. Deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos el 1956 i que va suposar un cop duríssim que va trigar molt de temps a superar i que el va dur a escriure La nit (1956).
La parella va tenir dos fills més Vicent i Carmina. Malgrat tot, Estellés no prenia la mort com a punt de partida per a especulacions transcendentals, sinó que la presentava com un fet quotidià; la naturalitat amb què coexisteixen la vida i la mort en la seua obra recorda, pel tracte realista de la vida terrenal, la descripció medieval de la dansa de la mort.
Durant aquests anys va començar a augmentar la seva producció literària, i ho va fer apartat dels cercles literaris oficials, depurats per la censura. El 1958 publicà Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966).
Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat Els manuscrits de Burjassot, de difícil datació.
Durant els anys 1960, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra el redreçament cultural i lingüístic dels valencians. Durant els anys del canvi de dècada, va residir a Mallorca on publicà bona part de la seua obra: Lletres de canvi (1969), Primera audició (1971) o L'ofici de demà (1972). El 1971 van veure la llum cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d´exilis, Primera audició i L'inventari clement. El 1972, l'editorial 3i4 va començar a publicar l'Obra Completa amb un primer volum.
Al llarg d'aquests anys publicà els cinc primers volums de la seua Obra Completa la qual cosa el consagrà definitivament en l'àmbit de les lletres catalanes. El 1975 va obtindre la Lletra d'Or de la literatura catalana i el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia amb el segon volum de la seua Obra Completa; el 1978 rep novament el Premi Serra d'Or per Balanç de mar i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Respecte els poemes de temàtica amorosa s'ha d'anomenar la seva capacitat de descriure la sensualitat i l'erotisme que apareix en el Llibre de meravelles (1971), obra que ofereix una visió real de la ciutat de València, concretament de la dura etapa de la postguerra, però també mostra el tret més secret i estimat de la quotidianetat de la parella. En altres obres, com Hotel París, en canvi, la sexualitat s'expressa en conceptes pornogràfics manifestant la dura repressió sexual experimentada durant la postguerra. La poesia, per a Estellés, equival a una disidència lúdica per a fugir de la crua realitat, donant un testimoniatge viu del seu univers vital, complint amb el seu ofici de poeta amb una militància absoluta, tot i que sense oblidar que la poesia és bellesa i joc, joc de formes i pensaments que ocupà amb obsessió gran part de la seua vida.
La inminent mort del general Franco (novembre de 1975) fou el ressort perquè començara a escriure l'ambiciosa obra Mural del País Valencià, de la qual van anar apareixent fragments en diversos llibres i que no va ser publicada definitivament fins al 1998. Aquesta obra, composta per seixanta llibres, descriu els trets, els personatges i els llocs més emblemàtics del País Valencià.
Altres gèneres literaris, però, tant les obres narratives com les teatrals han tingut poca difusió. L'única obra de teatre publicada correspon als poemes escènics Oratoris del nostre temps (1978). També va escriure guions de cinema, tots inèdits, un dels quals va presentar a un concurs a Barcelona quedant finalista. Va publicar tres obres de caràcter autobiogràfic Quadern de Bonaire (1985), El tractat de les maduixes (1985) i La parra boja (1988). En prosa té publicada una novel·la breu, El coixinet (1987).
Als anys 1980, afectat per l'agreujament de la seua malaltia, es va recloure en una vida sedentària, cosa que permeté incrementar la seua producció. En aquesta època conreà vers, prosa i teatre, publicant el seu únic poemari en castellà: Primera soledad (1988) i també la resta de volums de la seua obra completa, culminada el 1990 amb el desè llibre, titulat Sonata d'Isabel en homenatge a la seua dona. La seua obra ha gaudit d'un important reconeixement internacional, com ho avalen les traduccions fetes a l'anglès, el castellà, l'alemany o l'italià, i la participació en antologies de poesia catalana traduïdes al suec o al japonès.
El gruix de la seua obra es va donar a conèixer paral·lelament al desenvolupament del moviment popular de la Nova Cançó amb la qual s'hi va relacionar íntimament. Estellés va participar en nombrosos recitals conjunts als més diversos llocs dels Països Catalans. Poemes seus han estat musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Rafael Xambó i Josep Blay, entre d'altres.
En els últims anys de la seua vida, es van anar succeint els diversos homenatges que reconeixien la seua dedicació literària i la seua fidelitat a un poble i a una llengua. Així, el 1984 fou guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes i a títol pòstum va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts.
Autoria: Maria Àngels Alcolea i Campos
Vicent Andrés i Estellés
Obra pròpia
Llibres
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Ciutat a Cau d'Orella. València: Torre, 1953.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. La nit . València: Torre, 1956.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Donzell amarg. Barcelona: Ossa Menor, 1958.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. L'amant de tota la vida. València: Editorial Torre, 1965.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. La Clau que obri tots els panys : 1954-1957. València: Diputació Provincial de València, 1971.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. L'inventari Clement : premi Ausiàs March, 1966. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1971.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Llibre de meravelles : poemes. València: l'Estel, 1971.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Manuscrit de Burjassot : 1. Llibre de meravelles. València: Eliseu Climent, 1971.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Hamburg . Barcelona: Edicions 62, 1974.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Les Pedres de l'àmfora. València: Eliseu Climent, 1974.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. El gran foc dels garbons. València: Tres i Quatre, 1975.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Balanç de mar. València: Eliseu Climent, 1978.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. El Procés. Barcelona: Proa, 1978.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Festes llunyanes . Terrassa: Rimeba, 1978.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Lletra al pintor valencià Josep Renau . València: Eliseu Climent, 1978.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Document de Morella . Tarragona: Epsilon, 1979.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. El Corb . Barcelona: Antoni Bosch, 1979.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Cant temporal . València: Eliseu Climent, 1980.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Manual de conformitats. València: Eliseu Climent, 1980.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Les Homilies d'Organyà. València: Eliseu Climent, 1981.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Versos per a Jackeley. València: Eliseu Climent, 1982.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Antibes : 1960-1971. Barcelona: Edicions 62, 1983.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Vaixell de vidre. València: Eliseu Climent, 1983.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Antologia poètica. Barcelona: Edicions Proa, 1985.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Cançoneret de Ripoll . Barcelona: Empúries, 1985.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Quadern de Bonaire. Barcelona: Empúries, 1985.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Tractat de les maduixes. Barcelona: Empúries, 1985.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. La Lluna de colors. València: Eliseu Climent, 1986.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. L'Hotel París. Barcelona: Edicions 62, 1986.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Poesia eròtica. Barcelona: Laia, 1986.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Ram diürn. Barcelona: Proa , 1986.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Coixinet . Barcelona: Laia, 1987.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. La Parra boja : memòries, 2. Barcelona: Empúries , 1987.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Odes temporals ; La casa de la música vora el mar. Barcelona: Edicions 62, 1988.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Primera soledad . València: Alfons el Magnànim : Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1988.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Puig Antich. Barcelona: Empúries, 1989.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Sonata d'Isabel. València: Eliseu Climent, 1990.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Mare de terra. València: Edicions 62 , 1992.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Gedichte : Katalanisch und deutsch. Frankfurt am Main: Domus Editoria Europaea, 1993.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Mural del País Valencià. València: Tres i Quatre, 1996.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. 69 poemes d'amor. Picanya: Edicions del Bullen, 1997.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Els Millors poemes. Barcelona: Columna : Proa, 1998.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Recomane tenebres. Sueca: Eliseu Climent, 1999.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Recomane tenebres. Sueca: Eliseu Climent, 1999.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Dos dramas i una farsa. València: Denes, 2002.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Cancionero del duque de Calabria . México DF: Ediciones Sin Nombre, 2004.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Horacianes: Les acaballes de Catul. Barcelona: Edicions 62 , 2012.
Vicent Andrés i Estellés
Bibliografia
Llibres
CARBÓ, Ferran. Com un vers mai no escrit : la poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ; Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009.
FERRANDO MELIÀ, Ferran. Horaz in València : die "Horacianes" des Dichters Vicent Andrés Estellés. Frankfurt am Main: Domus Editoria Europaea, 1994.
FERRANDO MELIÀ, Ferran. Die "Horacianes" von Vicent Andrés Estellés : Literatur und Politik im València der 60er Jahre . Frankfurt am Main: Vervuert, 1999.
JAÉN URBAN, Gaspar. Cants a la memòria de Vicent Andrés Estellés. Lanuza: Altea, 2000.
PASQUAL ESCRIVÀ, Gemma. Quan deixàvem de ser infants : Vicent Andrés Estellés des de el fons de la memòria. Barcelona: Barcanova, 2005.
PÉREZ MONTANER, Jaume. Una aproximació a Vicent Andrés Estellés. València: Eliseu Climent, 1981.
SALVADOR, Vicent; PIQUER, Adolf i P. GRAU, Daniel. Opera estellesiana : per a una edició crítica de Vicent Andrés Estellés. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2010.
Articles en publicacions periòdiques
BUSQUETS, L.. «Vicent Andrés Estellés: de la nit a l'esperança» a: El Correo Catalán, 1981, p. 28-29.
CARNERO, Guillermo. «Cotidianismo y sátira en la poesía de Vicente Andrés Estellés» a: Papeles de Son Armadans, núm. 244, 1976, p. 25-41.
FABREGAT, Amadeu. «Vicent Andrés Estellés, el dur ofici de poeta» a: Oriflama, núm. 1933, 1973, p. 47-48.
FENOLLOSA, Carles. «Notes sobre la llengua poètica de Vicent Andrés Estellés» a: Saó, núm. 376, novembre de 2012, p. 16-18.
FEORES, X.. «Mural del País Valencià: el cant de Vicent Andrés Estellés» a: Serra d'Or, núm. 245, 1980, p. 99-101.
FERRER SOLIVARES, Enric. «"Sou bon amic". Déu en la poesia de Vicent Andrés Estellés» a: Saó, núm. 376, novembre de 2012, p. 27-29.
MARTÍ BERTRAN, Pere. «La poesia andorrana de Vicent Andrés Estellés» a: Serra d'Or, núm. 283, 1983, p. 81-92.
MASATS, Josep. «Els Moments insolits de Vicent Andrés Estellés» a: Papers: suplement de Canigó, núm. 15, 1982, p. 8-9.
MENGUAL LLULL, J. B.. «Vicent Andrés Estellés: premi "Rafel Cornellà"» a: Recull, núm. 1322, 1978, p. 8-9.
MESEGUER, Lluís. «La poesia d'Estellés en el context de la recuperació cultural valenciana» a: Saó, núm. 376, novembre de 2012, p. 24-26.
PALOMERO, Josep. «Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances» a: Saó, núm. 376, novembre de 2012, p. 22-23.
PARCERISAS, Francesc. «Funcions i figures de Vicent Andrés Estellés» a: Marges, núm. 5, 1975, p. 118-129.
PARCERISAS, Francesc. «Un aspecte de la poesia de Vicent Andrés Estellés» a: Reduccions, núm. 18, 1983, p. 47-58.
SALVADOR, Vicent. «Imates i metàfores en la poesia d'Estellés» a: Saó, núm. 376, novembre de 2012, p. 19-21.
SARRIAS, Cristóbal. «Vicente Andrés Estellés: vorágine y poesía» a: Reseña, núm. 94, 1976, p. 14-16.
VIDAL ALCOVER, Jaume. «La poesía de Vicent Andrés Estellés» a: Serra d'Or, núm. 184, 1975, p. 33-34.