Professor de dibuix i escriptor

Fill del músic badaloní Francesc d’Assís Argemí i Casamada, últim mestre de capella de l’arxiprestal de Vinaròs, casat en segones núpcies amb la vinarossenca Maria de la Concepció Poy i Cabadé, emparentada amb l’escriptor Julián Poy Villarejo i amb el diputat provincial José Ràfels García. Al seu torn, Argemí Poy era el pare del mestre i músic Francesc d’Assís Argemí Mustich (Vinaròs, 1891-Badalona, 1969), col·laborador musical de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1917-1918).

Francesc Argemí Poy va nàixer a la casa número 38 de la plaça de Sant Antoni de Vinaròs. Va anar a l’Escola d’Alt que estava en l’actual edifici de Correus, i posteriorment va ingressar intern en el Col·legi Provincial de Segona Ensenyança per a cursar el batxiller i es matriculà en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on fou deixeble de Gabriel Puig Roda, natural de Tírig.

Va ser professor de l’Escola de Dibuix de Vinaròs. Segons l’estudiós ebrenc Emigdi Subirats, va començar a escriure en valencià als 20 anys, un fet molt remarcable ja que ni a Vinaròs ni a la resta del Maestrat hi havia cap mena de tradició literària en llengua catalana. Va col·laborar en el setmanari local Patria (1920-1921), en la revista parroquial San Sebastián i va fundar i dirigir el setmanari humorístic La Fulla de Col (1896), que portava com a subtítol «paperet humorístic escrit en vinarossenc», que fou la primera publicació íntegrament en llengua catalana que s’editava a Vinaròs. Va conrear el teatre amb el quadret còmic de costums vinarossenques Roseta la del barranc (1885) i les comèdies Garneu se casa eixa nit i Garneu que ve de les Mèriques (1932), la primera dedicada al Centre Vinarossenc de Barcelona. És conegut sobretot per la poesia de tema local i costumista, com ara l’extens poema arromançat «La fira del nostre poble», publicat originalment el 1896 en Heraldo de Castellón i republicat abundosament en revistes locals i més generals (1908, 1913, 1928, 1931, 1973, 1978). L’autor mateix va recollir els seus versos en Feixet de versos» (1932).

Pel gener de 1930, el Centre Cultural Vinarossenc Comarcal de Barcelona li dedicà un homenatge amb representació de la peça Roseta la del barranc i lectura de poemes, amb motiu de les festes de Sant Sebastià, patró de la vila i, per tant, dels emigrats a Barcelona. El 1932 va marxar del seu poble nadiu a Badalona, on va morir en plena Guerra Civil a l’hospital, custodiat per milicians.

Roseta la del barranc i Feixet de versos van ser reeditades per l’AC Amics de Vinaròs el 1977 i 1988, respectivament, en la col·lecció «Biblioteca d’autors vinarossencs». Té un carrer dedicat al poble retolat Poeta Argemí, per acord municipal de gener de 1966, el qual va des de la plaça del Pare Bover fins al carrer Nou. En 1977, Amics de Vinaròs va crear un premi literari amb el seu nom, que no ha tingut continuïtat, per a obres de narrativa curta en valencià i de temes relacionats amb Vinaròs, amb una retribució de 15.000 pessetes i patrocinat per l’Ajuntament.

Argemí és un poeta de vers fàcil que mostra el sentiment vinarossenc i les seues tradicions i costums. A ell es deu la major part de les estrofes que es canten en els balls tradicionals de «Les Camaraes» i que publicava amb el pseudònim de Sastià o Quico el Vinarossenc en la revista San Sebastián.

El retrat d’Argemí és del pintor Vicenç Miquel Pous (1875-1929), pintor català casat amb la vinarossenca Elvira Ten, i es conserva al Museu Municipal de Vinaròs.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Emigdi Subirats: “L’escola literària de Vinaròs”
Emigdi Subirats: “L’escola literària de Vinaròs”
https://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/la-paraula-des-de-la-ruralia-2/

---

Feixet de versos (Francesc Argemí)
Feixet de versos (Francesc Argemí)
https://www.amicsdevinaros.com/app/download/5815684804/PACO+ARGEMI+POY.pdf

---

Argemí Poy en Vinapèdia
Argemí Poy en Vinapèdia
http://www.vinapedia.es/categoria-1/argemi-poy-francesc/