Sastre i escriptor

Fill del carcaixentí Pasqual Armiñana Gimeno i de Modesta Canut Gimeno, d’Herrera del Pisuerga (Palència). El també escriptor Eduard Soler i Estruch va escriure sobre els seus primers anys: «De menut va a escola, el mateix que tots els qui havem tingut la sort d’anar-hi; i és de creure que faria més d’una fugina, com està manat. Ja majoret, s’inclina per un dels oficis més caritatius del món: vestir a la gent. Que es fa sastre, vaja: més clar aigua. I quan es veu ja prou maduret, decideix casar-se, cosa que fa amb l’alzirenya Maria-Antònia Cort, en l’arxiprestal església de Santa Catarina d’Alzira [...]. Matrimoni de bona llavor, du al món tres fills».

La importància d’autors com Josep Arminyana rau en el fet que va ser un dels escriptors que durant una època certament difícil per a la llengua, la postguerra i els primers anys de la dictadura franquista, va mantindre encesa la flama de la llengua escrita en les publicacions més populars de la Ribera, al costat d’altres com Josep Pla, Joan Segura de Lago, Martí Domínguez, Vicent Ferris, Maria Ibars, Maria Mulet, Eduard Soler i Estruch, Vicent Mengual i Puig, Josefina Herranz Aguilar, Víctor Oroval, Fermí Cortés, Joan Fuster, etc.

En 1954 obtingué el títol de professor de llengua valenciana en els cursos organitzats per Carles Salvador en Lo Rat Penat, per la qual cosa trobem en els seus textos una bona escriptura tant en l’estil com en l’ortografia. Aquest autor prolífic va conrear especialment el teatre i la poesia, escrita la major part en valencià. La seua producció literària es va publicar essencialment als llibrets fallers de Carcaixent, Sueca, Alzira i València, als llibrets de festes locals des del 1950 i a les següents publicacions periòdiques: Marjal. Boletín del Centro de Enseñanza Media y Profesional de Algemesí, Renovación i Estilo (Carcaixent), així com a les revistes i diaris de la ciutat de València La Sombra, La Rialla, Concurso Fallero, Pensat i Fet, Valencia Cultural, Las Provincias, Almanaque de Las Provincias i Pentagrama. Va posar la lletra en diversos himnes i pasdobles del músic Miguel Villar González.

Va participar sovint amb poemes als Jocs Florals de València i d’altres ciutats, en els quals va guanyar guardons com ara la Rosa d’Or a Vila-real en 1954, el Nou d’Octubre a Alfafar (1955), l’Englantina d’Or als de Castelló de la Ribera, Xàtiva (1966) i l’Alcúdia, un accèssit als de València el 1968, la Flor Natural als d’Algemesí en 1971, Nules, etc. La poesia d’Arminyana es caracteritza essencialment per un gran amor a la seua terra i als valors tradicionals de la família. A partir de 1964 assaja altres poemes de tipus simbolista i narracions breus en prosa com «Les meravelles de la cova» en els llibres de festes de Carcaixent. Pel conjunt de la seua obra poètica obtingué mencions especials, com la Segona Placa Cisellada de Lo Rat Penat en 1954, el títol de Bunyol d’Or i Honorable Escriptor de Lo Rat Penat (1958).

Va estrenar huit peces teatrals, algunes premiades als Jocs Florals de València. Entre elles trobem L’ombra d’un passat (1949), Voreta el Xúquer (1958), Entre les creus i l’ombria (1958), Escaparate fallero (1958) o La cleptòmana (1954). Tot i que la seua obra és abundant, només s’han publicat les obres de teatre Voreta el Xúquer i Escaparate fallero, a més d'una antologia poètica, però romanen inèdites nombroses obres de teatre en valencià i en castellà i una biografia del Pare Eugeni de Carcaixent. L’Ajuntament del seu poble va publicar l’antologia poètica en 1982, poc després de faltar, i li dedicà un carrer en 1985. Àgora Grup de Teatre li va retre un homenatge el 1998, on el definia com a «poeta de la llum, de la innocència, de les nostres pàgines glorioses, de les arrels més íntimes i del valencianisme popular». L’Ajuntament de Carcaixent l’homenatjà en les XII Jornades Literàries celebrades del 6 al 9 de maig de 2014, en les quals la seua filla Carme Arminyana Corts va donar les seues obres originals perquè es conservaren a la biblioteca municipal. El premi de poesia dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent porta el seu nom des del 1996, i va ser instituït el 1996 amb el Premi Soleriestruch de narrativa curta per tal de fomentar l’escriptura entre l’alumnat d’ensenyament mitjà. Els textos són publicats per Bromera en la col·lecció «Lletra Nova». 

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Josep Arminyana i Canut. Antologia poètica. Carcaixent: Publicacions de l’Ajuntament de Carcaixent, 1982 [Sèrie Literatura I].

Llibres

---

Rafael Fresquet Fayos. El valencià a la Ribera: les publicacions locals (1944-1978). Alzira: Germania, 1996.

Capítols de llibres

---

Eduard Soler i Estruch. «Paraules per a un bon amic», a: Josep Arminyana i Canut. Escaparate fallero i Voreta el Xúquer (edició facsímil). València: 1981.