Escriptor

Sico Fons va exercir múltiples oficis, com ara muntador de mobles, collidor de taronja o apicultor, activitat que encara practicava per herència familiar. Era un escriptor que va destacar per la seua dedicació a escriure en català, tot i trobar-se en un entorn on la llengua catalana no era àmpliament utilitzada per una part considerable de la societat. La seua literatura retratava la realitat tal com la veia, amb un profund compromís per crear imatges carregades de reflexió sobre la vida.

Les seues obres es caracteritzaven per la subtilesa amb què dissimulava la realitat immediata darrere dels personatges i escenaris de les seues novel·les. Això es va traduir en títols com Històries de la Vall, que demostren el seu amor per la terra; l’estima pel seu poble es reflectia en tot el que escrivia.

Des de L’udol de la sirena, publicat el 2001, el seu ritme de producció va ser imparable: La mort de la sirena, Els crits de la follia, Infants adormits, Portes tancades, El desfici dels herois… cada any un llibre nou. Novel·la juvenil, com ara Garbí de Malfiar, de rodamón a joglar; també reculls de contes: Parelles imperfectes o Humors agres; el llibre de poemes Desficis, publicat arran d’una primera malaltia. La seua última publicació, La mel de la vida, estava inspirada en l’ofici que va heretar del pare, l’apicultura, que exercia amb plaer i amb resultats excel·lents. La darrera obra, encara inèdita, és un cant a la germanor dels territoris de parla catalana, de la qual ell mateix ha estat un bon exemple en vida, un cant a la llengua, a l’amistat, a la cultura més enllà de fronteres més o menys imposades.

En paral·lel, va escriure també a la premsa articles lúcids, de comentaris sucosos, d’actualitat, on ell es comprometia sempre defensant la llengua i cultura catalanes, la democràcia, els drets del febles i desfavorits, amb sornegueria, amb mordacitat si calia, amb un estil entenedor i eficaç. Va col·laborar a la Cartelera Turia, Levante, El Temps, l’Avui, L’Avanç, Infosafor, Gandia Express, La Cotorra de la Vall, La Veu i El Punt. A més, durant anys va fer ressenyes de llibres en Caràcters, la revista literària de la Universitat de València.

La qualitat de la producció escrita el va fer guanyar diversos premis, com l’XI Concurs de Narrativa de Capdepera, el III Premi Literari de Constantí, la 2ª edició del Premi Nacional de Microrelats “El Basar”, l’XI Premi de Narrativa Curta “Tinet”, el Premi Soler i Estruch, entre d’altres.

Tot i la qualitat de la seua producció literària i els premis guanyats, la seua obra no sempre va ser prou llegida ni valorada, especialment a la societat valenciana.

Autoria: Maria L. Fernández

---

Obituari La Veu
Obituari La Veu
https://www.diarilaveu.cat/noticia/17770/obituari

---

Obituari Levante-EMV
Obituari Levante-EMV
https://www.levante-emv.com/safor/2023/10/06/sico-fons-93025515.html

---

Obituari La Cotorra de la Vall
Obituari La Cotorra de la Vall
https://lacotorradelavall.blogspot.com/2023/10/sico-fons-ens-ha-deixat-utopies-el.html?m=1&fbclid=IwAR0w3Tt6gRBKcMXLamcPOMB8OiT3N96Rzwr89IrTiSzvOw2NaTNfNeni9jU