Pasqual Asins i Lerma
València,
11 de juny de 1896
València,
29 de març de 1948
Mestre i activista cultural
Nascut a Catarroja, es trasllada sent menut al barri de Benimaclet de València, on viurà ja sempre. Estudia magisteri a la Universitat de València i es dedica, la major part de la seua vida, a l'ensenyament, alhora que desenvolupa el seu activisme polític i la seua faceta d'escriptor a publicacions com La Correspondencia de Valencia, Pensat i Fet, Foc y Flama, Pàtria Nova, El Camí, Acció, Timó, La República de les Lletres, Taula de Lletres Valencianes...
El 1916 comença a enviar col·laboracions a la revista fallera Pensat i Fet i, aquest mateix any, pública el seu llibre de poemes Melodies, l'únic que va publicar en vida.
Un any abans s'havia creat a València la societat Pàtria Nova amb la voluntat d'agrupar els nuclis valencianistes més polititzats i actius; Asins es fa membre, coincidint amb Francesc Almela i Vives o Adolf Pizcueta, i arribant a ser el seu president.
En aquesta mateixa època es fa membre de Joventut Valencianista, fundada al 1908 i què és la primera organització valencianista explícitament política; torna a coincidir amb Adolf Pizcueta i també amb històrics valencianistes com Vicent Tomàs i Martí, Miquel Duran i Tortajada, Enric Navarro i Borràs, Francesc Almela i Vives...
El 1918 Joventut Valencianista i la Unió Valencianista d'Ignasi Villalonga impulsen la Declaració Valencianista, formada per vuit bases què, en la seua gran part, serien redactades pels membres de la JV. Així, trobem a Pasqual Asins com a redactor de la 5a Base, què feia referència a la cooficialitat del valencià.
És en aquest clima d'entesa entre ambdues organitzacions quan comença les seues col·laboracions amb La Correspondencia de Valencia, diari comprat eixe mateix any pels impulsors d'Unió Valencianista i què esdevé el seu portaveu.
També el 1918 és triat primer president de la secció valenciana de Nostra Parla, associació catalanista nascuda al 1916 i formada per membres d'arreu els Països Catalans. Constituïda per tres associacions autònomes a Barcelona, València i Mallorca (i amb seus a les tres capitals) el seu objectiu era "promoure la unificació espiritual de València, Mallorca, el Rosselló i Catalunya". Romandrà al càrrec fins 1921 quan és substituït per Francesc Almela i Vives.
A maig de 1920 Joventut Valencianista tria una nova Junta Directiva, què quedarà presidida per Lluís Cebrian Ibor i què tindrà a Adolf Pizcueta com a secretari. Pasqual Asins és triat membre junt a Almela i Vives o Vicent Tomàs i Martí. Són anys en què participa activament de la vida de l'entitat i exerceix de conferenciant en diverses ocasions dins els "Dilluns d'amical conversa" que organitzava la Joventut.
El 1931, després de la Dictadura de Primo de Rivera, entra a formar part del consell de redacció de El Poble Valencià, històric setmanari fundat al 1917 per Josep Maria Bayarri i que a partir d'aquest moment viu la seua segona època. Forma part del seu consell de redacció conjuntament amb el mateix Bayarri, així com amb Ricard Sanmartín i Josep Castanyer.
El 1932, es funda El Camí, el setmanari més influent de la història del valencianisme polític, sent Joaquim Reig el seu principal impulsor i compartint direcció col·legida amb Adolf Pizcueta, Francesc Caballero, Enric Navarro i Borràs. Asins s'encarregarà de la seua secció pedagògica. Tot i que la seua columna setmanal era formalment de caire pedagògic, podem vore reflectit el seu pensament polític més valencianista; així, es mostra com un ferm defensor de l'ús de la llengua, reivindica el seu ús a tots els àmbits, es posiciona en favor de l'Estatut d'Autonomia...
El mateix 1932 és un dels signants de les Normes de Castelló, impulsades des del mateix setmanari i des del Centre d'Actuació Valencianista. Amb aquesta darrera organització, fundada per Joaquim Reig i amb Adolf Pizcueta com a secretari, col·labora fent de conferenciant en diferents actes.
El 1933 es crea l'Associació de Mestres Valencians, de la qual és membre fundador, així com de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, creada a imatge de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i presidida per Antoni Tarín, amb Carles Salvador com a vocal primer. Pasqual Asins serà el seu vocal segon.
Dos anys després, el 1935, forma part de la Junta Directiva de l'acabada de crear societat Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes. La nova entitat havia estat impulsada per Gaetà Huguet i Segarra per tal d'afavorir les relacions culturals entre els Països Catalans i estava presidida per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, sent Adolf Pizcueta el seu secretari general i tenint com a vocals a il·lustres com Joaquim Reig, Carles Salvador, Miquel Duran i Tortajada, Enric Valor, Angelí Castanyer, Enric Navarro, Francesc Soto, Emili Gómez Nadal, Maximilià Thous i Llorens i al mateix Pasqual Asins.
Durant la Guerra Civil va romandre a la ciutat de València, ja que no va estar al front. En finalitzar aquesta deixà d'escriure i sols va col·laborar amb Lo Rat Penat, societat de la què ja era membre, junt a Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
El 1941 va guanyar els Jocs Florals i mor set anys després, al seu barri de tota la vida, Benimaclet.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Pasqual Asins i Lerma
Obra pròpia
Llibres
ASINS I LERMA, Pasqual. Poesies. València: Imprenta Vicent Cortell, 1949.
Pasqual Asins i Lerma
Bibliografia
Llibres
GUILLEN ALAPONT, Ramon. La tasca valencianista de Pasqual Asins i Lerma. Catarroja: Ajuntament de Catarroja, 1984.