Venceslau Ayguals d'Izco
Vinaròs,
18 d'octubre de 1801
Madrid,
17 de gener de 1873
Empresari, escriptor, periodista i polític
Fill d'Antoni Ayguals i Maria Joaquima d'Izco. La seva família era propietària de l'empresa exportadora Francisco O'Sullivan y Cía. Ayguals d'Izco es formà en una família burgesa comercial, i ell estava destinat a ser un bon venedor, d'entre una generació d'ideals romàntics.
Va realitzar els seus estudis primaris a Vinaròs, i posteriorment a Reus, on va viure a casa dels seus avis paterns. El 1814, encaminat pel seu pare, que volia que assolís la direcció de l'empresa familiar, es traslladà a Barcelona per cursar els estudis mercantils. Allà, va viure a casa del seu oncle, Antoni Gironella. La seva estada a Barcelona fou rica, ja que paral·lelament cursà estudis de literatura i belles arts, així com diversos idiomes. Va arribar a dominar el francès i l'alemany, i a adquirir alguns coneixements d'anglès, italià i grec. Així mateix, començà estudis de música —tot i que no destacà— i classes d'esgrima. Tanmateix desenvolupà una verdadera passió per la literatura. Els cercles pels quals es movia li facilitaren entrar en contacte amb figures tant rellevants de la Barcelona del moment com Bonaventura Carles Aribau, Antoni Ribot i Fontserè o Ramon López Soler. Participà a nombroses tertúlies literàries i es formà, doncs, entre la generació just prèvia a la Renaixença.
En aquest període, Ayguals d'Izco va rebre també la influència decisiva del seu oncle Antoni Gironella, liberal exaltat que formà part de la Junta Revolucionària de Barcelona de 1835.
Encaminant la seva passió literària, ingressà a l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. També, inicià diverses col·laboracions a periòdics, d'entre els quals Diario de Barcelona, on publicà crítiques teatrals, himnes a la llibertat i el treball Un aviso a las coquetes (1820). Però paral·lelament, compaginava aquestes activitats amb els negocis i el comerç. Tanmateix, el negoci va patir una crisi que portà a Ayguals a treballar pel banquer Gaspar Remisa, a Madrid.
El 1833 va poder presentar la seva primera comèdia, Lisonja a todos a la Cort a Madrid. En aquest període, va establir relacions amb les figures literàries més avançades de l'època, com Larra, Espronceda o Zorrilla. El 1835 moria el seu germà Joaquim i així començaria a treballar amb la novel·la que posteriorment publicà, El tigre del Maestrazgo.
Va contraure matrimoni el 19 de maig de 1836 amb Francesca Gironella. Posteriorment, retornà a Vinaròs, el seu poble natal, on iniciaria una constant participació en la política. Així, el novembre de 1836 fou membre de la Comissió d'Armament i Defensa de la Vila; l'any següent, fou elegit primer tinent d'alcalde i vocal de la Junta de Beneficiència. Els càrrecs continuaren, sent elegit comandant de la Milícia Nacional i alcalde Constitucional (1839, 1840 i 1841). Així mateix, fou elegit diversos cops diputat a Corts, el 1836 per Castelló —càrrec que no arribà a exercir—, el 1839 —com a diputat suplent electe, i el 1840, 1843 i 1844.
Degut a un episodi turbulent degut a la reelecció com alcalde el 1840 —fet del qual se'n té poca informació— fou deportat a les illes Balears. Tanmateix, la condemna fou cancel·lada molt ràpidament, i abans d'un mes tornava a Vinaròs. Amb el retorn, es posà al capdavant de la milícia i de l'alcaldia fins el desembre de 1842.
L'any següent, tornà a Madrid, on fundà la Sociedad Literaria amb l'objectiu de publicar obres. Així mateix, fou director de la publicació La Risa del 1843 al 1844. Aquest últim any traduí al castellà diverses obres de l'escriptor francès Sué (novel·lista social) de qui s'influencià per les seves posteriors i més reeixides obres. Així, va escriure María la hija de un jornalero (1845) una novel·la de fulletó que va obtenir una gran difusió per la premsa estrangera, sobretot francesa, i va arribar a ser tan llegida que es va difondre internacionalment. Aquesta obra inaugurà un nou gènere, la novel·la social a Espanya, i fou popularitzada per la Sociedad Literaria de Madrid, principalment. Dita editorial va fer conèixer també, al lector en castellà, les obres de Víctor Hugo, Hoffmann, Dumas, Goethe o Voltaire, entre d'altres.
Tot i que Ayguals considerà la literatura i la política com les cares d'una mateixa moneda, fou amb el periodisme amb el qual es veia més disposat a fer crítica sobre l'actualitat. De fet, fou rellevant el fet que la major part de les seves obres van ser censurades per l'Església i l'empresa va començar a tenir dificultats.
Fou desterrat a París del 1857 al 1859. L'any següent de tornar a Madrid, i havent mort la seva muller, es tornà a casar amb Adela del Moral y Cruzado. Uns anys després, va escriure la seva última obra, que fou un poema filosòfic, El derecho y la fuerza (1866).
El seu llegat literari fou molt extens, així com el periodístic. Arribà a col·laborar en moltes publicacions, com el ja citat Diario de Barcelona (1819) i La Risa (1843-1844) però també Juracán (1841), La Carcajada (1843-1844), El Fandango (1844-1846), La linterna mágica (1849-1850), El dómine Lucas (1844-1846) i El telégrafo (1846-1847). Tot i així, Ayguals d'Izco va seguir, també, una trajectòria política i sobretot ideològica de relleu. Burgès de família i de convicció, no abandonà la consciència social, en el sentit, si es vol, més paternalista, però conscient de la necessitat d'ampliar la cultura i l'educació a les classes treballadores. Tenia un sentit de fraternitat universal, tot i que més emotiva que real, a partir de la qual s'havia d'establir la cooperació entre les classes socials per millorar la societat. Ayguals d'Izco ha sigut considerat un burgès liberal demòcrata, anticlerical tot i que no antireligiós, i portaveu dels sectors més avançats de l'època i de les idees socials, així com ideòleg de les bases del Partit Demòcrata Federal.
En les seves obres, proposà idees per tal de solucionar la problemàtica social de la seva època, i ho feu utilitzant tots els gèneres literaris, des de la novel·la de fulletó fins la comèdia teatral. Així mateix, destacà per l'heterogeneïtat i l'amplitud de la seva obra literària.
Publicà en català el poema "Lo ball del diumenge" (1869), a El Eco de Euterpe de Josep Anselm Clavé.
Morí a Madrid a principis de 1873, just abans que es proclamés la Primera República espanyola, el seu somni polític pel qual tan havia escrit. Els periòdics de l'època van fer ressò notable de la seva defunció.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Venceslau Ayguals d'Izco
Obra pròpia
Llibres
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. El aviso a las coquetas y el primer crimen de Nerón. 1820.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Los dos rivales. 1820.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Amor duende o Cuál es Mendoza. 1829.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. El espejo de la lealtad. Barcelona: Imprenta Vda. E Hijos de Antonio Brusi, 1830.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. El primer crimen de Nerón. 1830.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Lisonja a todos. 1833.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Los Negros. 1836.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. La carcajada. Enciclopedia de gracias, chistes, donaires y ocurrencias de los más celebres escritores antiguos Colección de lo más selecto que en el género jocoso han escrito nuestros antiguos poetas.. 1843-1844.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Galería regia y vindicación de los ultrajes extranjeros. Madrid: Sociedad Literaria, 1843-1845.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Dios nos libre de una vieja. 1844.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Silabario moral de los niños. Madrid: La Sociedad Literaria, 1844.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Cancionero del pueblo. 1844-1845.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Galería Regia o biografía de los reyes de España desde el primero de los Godos hasta Isabel II. 1844-1845.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. María, la hija de un jornalero. 1845-1846.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa. 1846-1847.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. El tigre del Maestrazgo o sea de Grumete a General. 1846-1848.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Pobres y ricos o la Bruja de Madrid. 1849-1850.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. La maravilla del siglo. Carta a María Enriqueta o sea una visita a París y Londres durante la famosa exhibición de la industrial universal.. 1851-1852.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. La escuela del pueblo o páginas de enseñanza universal. 1852-1853.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. ¡Cosas del mundo!. Galería burlesca de fragilidades humanas. 1853-1854.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Un héroe de las barricadas. 1854.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. El palacio de los crímenes o El pueblo y sus opresores. 1855.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Los verdugos de la humanidad, desde el primer siglo hasta nuestros días. 1855.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Mosaico científico y literario. 1855.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. Los pobres de Madrid. 18562857.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau. La justicia divina o el hijo del deshonor. 1859.
AYGUALS D'IZCO, Venceslau; BELTRÁN CASTELLANOS, Basilio; ARAQUE, Blas María i BOVER, Joaquín María (et al.). Panteón Universal. 1853-1854.
Venceslau Ayguals d'Izco
Bibliografia
Llibres
BORRÁS JARQUE, José María. Història de Vinaròs. Tortosa i Castelló: Editorial Catòlica (vol. I), Imprenta Más (vol. II), 1929-1931.
BOVER PUIG, Juan. La historia en el Semanario Vinaròs. Vinaròs: Ajuntament de Vinaròs, 1987.
CARRILLO, Víctor. Radiografía de una colección de novelas a mediados del siglo XIX. "El Novelista Universal" de la Sociedad Literaria.. Madrid: Editorial Cuadernos para el Dialogo, 1971.
CARRILLO, Víctor. Marketing et edition au XIX siècle. La Sociedad Literaria de Madrid. París: Etude d'approche, 1978.
CARRILLO, Víctor. La prensa en la revolución liberal. El periódico "Guindilla" (1842-1843) de W. A. de Izco y la evolución de las ideas republicano-federalistas en España. Madrid: Universidad Complutense de madrid, 1983.
CARRILLO, Víctor (et al.). L'infra-litterature en Espagne au XIXe et XXe Siecles. Du roman feuilleton au romancero de la guerre d'Espagne.. Presses Univeritaires de Grenoble, 1977.
DE ARQUE, Blas María. Biografía de D. Wenceslao Ayguals de Izco.. Madrid: Imprenta de la Sociedad Literaria, 1851.
DELGADO AGRAMUNT, Agustín. Vinaròs sus hombres, sus nombres. Vinaròs: Antinea, 1996.
ELORZA, .A. . Socialismo utópico español. Madrid: Alianza Editorial, 1970.
FARRERAS, J. L.. La novela por entregas. 1840-1900. Madrid: Taurus, 1972.
GÓMEZ ACEBES, Alfredo. Historia del teatro en Vinaròs. De los orígenes a la guerra Española.. Vinaròs: Antinea, 1996.
Articles en publicacions periòdiques
CARRILLO, Víctor. «Conferencia en la inauguración de la II Mostra de records vinarossencs» a: Semanario Vinaròs, núm. 1066, 1067 i 1068, setembre de 1977.
DELGADO AGRAMUNT, Agustín. «Randemar» a: Revista cultural de la Editorial Antinea, núm. 9, II-3 trimestre.
ELORZA, A.. «Periodismo democrático y novela por entregas en W. Ayguals de Izco» a: Revista de estudios de información, núm. 21-22, 1972.
GÓMEZ SANJUÁN, J. A.. «Las propiedades de los Ayguals» a: Setmanari Vinaròs, núm. 4, 1982.
ZAVALA, I. M.. «Socialismo y literatura: Ayguals de Izco y la novela española» a: Revista de Occidente, núm. 80, 1969.