Arquitecte, pintor, etnògraf i poeta

Fill de suïssos alemanys, va viure els primers anys a Ginebra i es traslladà a Basilea a estudiar a l’Escola Superior, on va establir una relació d’íntima amistat amb l’escriptor Hermann Hesse. A Zuric i Alemanya es converteix en arquitecte i es gradua com a mestre de l’Escola d’Arts i Oficis Cantonal de Berna. Alhora, col·labora en diverses revistes tècniques d’arquitectura i en diaris suïssos i alemanys. És un dels fundadors de l’Associació Suïssa per a la Protecció de la Pàtria (Schweizerische Vereinigung für Heimatschutz, 1905) i un dels màxims representants de la Heimatschutzarchitektur, corrent arquitectònic centrat en la preservació de la identitat arquitectònica nacional que aparegué a la darreria del XIX i s’allargà fins al 1914.

En els anys 30 recorria els pobles del País Valencià aquest suís amb uns ulls i una sensibilitat molt especials. Ell mateix havia escrit uns anys abans que «el forastero ve en cada lugar cosas que el indígena no nota. El forastero trae consigo el ocio, la perspectiva, mira con avidez, con inquisición; el indígena carece de todo esto». Era l’arquitecte, pintor i escriptor Alfred Baeschlin, establit a Godella cap a l’any 1929 després d’haver viscut un temps a París entre 1914-1918, Biscaia i Barcelona. La seua estada a la península, a partir de la fi de la I Guerra Mundial i fins al 1942, el portà per diversos territoris a la recerca de motius paisatgístics i entorns rurals, i especialment de l’arquitectura tradicional. A València, però, va fer niu i el fill ha viscut ací sempre, alternant la vora urbana de l’Horta i Godella.

Alfred Baeschlin és un personatge fascinant, sensible, senzill i cultivat. La seua obra i reflexions han sigut objecte de diversos estudis i d’una tesi doctoral presentada l’any 2011 per Juan Antonio García Esparza, professor del Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I. Baeschlin es va interessar per la cultura i per la llengua de tots els llocs on va viure i es va fer valencià entre els valencians. Dominava la nostra llengua oral i escrita com qualsevol valencià cultivat de l’època. Per això, es va fer amic dels principals artistes i lletraferits de l’avantguarda dels anys 30, i col·laborà en la premsa més moderna d’aquell temps: Valencia Atracción, el setmanari valencianista El Camí, Nueva Cultura, Algo de Barcelona, Vida Vasca, etc.).

Baeschlin va sentir molt d’interés per l’arquitectura rural i va recórrer els pobles valencians amb una intensitat ben notable. La sèrie de 21 dibuixos publicats en el setmanari El Camí en són una bona mostra, però encara més les monografies que va dedicar a les alqueries valencianes i al riurau de la Marina, a més d’altres obres a hores d’ara de viva referència relacionades amb l’arquitectura popular: La arquitectura del caserío vasco (1930), Casas de campo españolas (1930) i uns quaderns sobre les construccions de Mallorca i Eivissa. També va publicar nombroses notes de crítica artística.

S’atribueixen a Baeschlin els projectes arquitectònics de diverses cases d’estiueig a Godella i les antigues escoles de Rocafort, el Grup Escolar Cervantes, impulsades per l’alcalde Vicent Zamorano Llorens i per l’inspector d’Ensenyament Joan J. Senent Ibáñez. El disseny, realitzat pel que sembla per l’arquitecte Antoni Gómez Davó (1890-1971) i Alfred Baeschlin, evoca un riurau amb les múltiples obertures i mostra una torre d’alqueria valenciana. A més, és l’arquitecte de l’Escola Suïssa de Barcelona (1926) i del palau d’Ajuria Enea (1920), que des del 1980 és la residència oficial del Lehendakari d’Euskadi, després d’haver passat per diversos usos de vivienda familiar, escola i museu.

Baeschlin no sospitava quan escrivia i dibuixava per les comarques valencianes que poc després començaria una guerra de conseqüències tan nefastes. Fins i tot per a ell, que va haver d’exiliar-se a Suïssa sense la seua família, després d’haver passat dos anys i mig tancat a la Model de Barcelona i al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos). Per poder sobreviure feia tasques de traducció per a l’editorial Labor i enviava una part del salari a la casa familiar. Enmig de la II Guerra Mundial, a mitjan 1942 li van donar 48 hores per a abandonar el territori espanyol i marxar a Suïssa, on arribà després de moltes vicissituds. Allà prosseguí fent traduccions de llibres a l’alemany, ja que per la seua edat i ceguesa progressiva no va poder trobar un treball a l’altura de la seua experiència i talents. Va morir el 1964 a Schaffhausen, el seu poble natal, lluny de la seua família i de la terra adoptiva que tant coneixia i s’estimava.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

García-Esparza, Juan Antonio. El descubrimiento cultural de la arquitectura popular en España. Alfredo Baeschlin (1883-1964) y el influjo centroeuropeo. Tesi inèdita: 2011.

Articles en publicacions periòdiques

---

García-Esparza, Juan Antonio. «Un suís en El Camí. Alfredo Baeschlin i l’arquitectura popular valenciana» a: Caramella, núm. 21, 2009, p. 79-83.

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Alfred Baeschlin: uns ulls enamorats de l’Horta viva» a: Espai Carraixet, núm. 7, 2019, p. 30-31.

---

Ranch, Empar. «Alfred Baeschlin» a: L'Espill, núm. 20, 1985, p. 175-179.