Periodista, actriu i docent

Filla de Rosa Oltra i de Vicent Balaguer Bisquert. El seu pare fou el fundador del grup de teatre Llebeig i va ser un activista molt assenyalat del moviment valencianista a la Marina Alta. El grup sorgeix l’any 1972 després que Eliseu Climent animés la colla d’actors aficionats de Balaguer a concursar al I Concurs de Teatre en Valencià de què van resultar guanyadors. Balaguer i la seua dona, a més, també participaven en un programa molt popular dedicat al teatre a Ràdio Dénia. Rosa Balaguer Oltra va participar en totes les activitats organitzades pels seus pares.

El Grup Llebeig, constituït com a associació cultural, va dur a Dénia entre 1972 i 1976 cantants com Lluís el Sifoner, Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor o Raimon, que en aquell moment feia cinc anys que no actuava al País Valencià.[1]

El 1974, Manuel Sanchis Guarner va suggerir al nou director de RNE Eduardo Sancho, procedent de la corresponsalia de TVE en Londres, la posada en marxa d’un programa de ràdio en valencià. L’espai De dalt a baix es va iniciar l’estiu d’aquell any amb dos estudiants, Amadeu Fabregat i Rosa Balaguer, i l’actor Joan Monleon. Tres mesos després s’hi va incorporar Toni Mestre. Era la primera vegada que el valencià entrava en un mitjà de comunicació de masses amb un model de llengua en què van intervenir el mateix Sanchis Guarner i Enric Valor. Abans hi havia hagut l’experiència a Ràdio Popular la Plana-Vila-real de Nosaltres els valencians, però aquesta emissora era només d’abast local. Tot plegat, De dalt a baix s’escoltava a tot el territori i va ser una fita d’una enorme importància en la història cultural i de la comunicació al País Valencià que va servir per a divulgar la música i la literatura en català.

Com siga, el cas Ajoblanco va apartar el 1976 Amadeu Fabregat de la direcció del programa, que va passar a ser dirigit per Toni Mestre en plena Batalla de València. Justament, recordava Mestre en una entrevista que el programa radiofònic es va convertir en una icona més a abatre de l’anticatalanisme. Així les coses, el 1982 amb el pretext de la celebració del Mundial de Futbol la UCD el va eliminar. La victòria socialista va possibilitar, però, que es pogués recuperar ara en la Radiocadena que va començar a dirigir Fabregat.    

Amb la desaparició del programa aquell 1982, Rosa Balaguer –amb una veu i una dicció excepcional– va passar a presentar en valencià els informatius d’Aitana, la desconnexió regional de TVE. Va ser una de les primeres veus en valencià dels mitjans de comunicació públics al país. De la televisió, i amb possessió del títol de valencià que expedia l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) impulsat per Sanchis Guarner (encara no existien els estudis de Filologia Catalana al país), Balaguer va començar a fer classes al centre d’FP de Sueca. El 1984 va quedar la segona de les oposicions per a professora de valencià –la primera va ser la poetessa Fina Cardona– i obtingué la plaça de l’Institut Blasco Ibáñez de València.

Rosa Balaguer –com Toni Mestre– haurien pogut continuar les seues carreres professionals a la nova ràdio-televisió pública valenciana que va començar a dirigir Amadeu Fabregat, però aquest va decidir prescindir de tots dos. Això va comportar en el cas de Balaguer –segons els amics que la van conèixer molt bé– un colp a nivell personal molt dur.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Entrevista a Vicent Balaguer de Josep Antoni Ahuir Domínguez
Entrevista a Vicent Balaguer de Josep Antoni Ahuir Domínguez
https://historiadenia.wordpress.com/2016/12/08/vicent-balaguer-i-el-grup-llebeig-un-home-del-teatre-part-de-la-historia-de-denia/