Artur Ballester i Marco
València,
3 d'agost de 1892
València,
19 de juny de 1981
Dibuixant i cartellista
Va créixer en una família d'origen humil i relacionada amb el sector dels ventalls. Es va casar amb Concepció Aucejo Gallent i van tenir un únic. El seu germà, Vicent Ballester, va ser també un cartellista conegut durant la Guerra Civil.
Estudis i primers treballs
Va cursar els estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola Sant Carles de València. Durant els seus anys com estudiant començà a publicar dibuixos. Començà com a dibuixant retratista i posteriorment, s'especialitzà en cartellisme i disseny gràfic.
El 1912 va participar amb els seus dibuixos a la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid amb les seves obres De rogativa, Al triduo i Retrato de mi madre. L'any següent va rebre el primer i el segon premi al concurs de cartells del Cercle de Belles Arts i el primer premi de l'Ajuntament de València. Aquell mateix any inaugurava al Cercle de Belles Arts de València la seva primera exposició individual, titulada Mis amigos.
En aquest primers anys va ser membre de la Joventut Artística de València. Durant un primer perióde (1908-1913) treballà a diverses revistes, com El Cuento del Dumenche (1908-1909), Rondalles Noves (1912), La Traca nova (1911), El guante blanco (1908-1912) i posteriorment, a Blanco y Negro (1917). Aquest mateix any inaugurà la seva segona exposició individual.
També col·laborà sovint amb l'editorial Cervantes de València, de la qual en va fer moltes de les seves cobertes. D'aquesta feina en derivà l'amistat artística i intel·lectual amb el periodista Vicent Clavel. De fet, el 1923, quan es fundà la Fira del Llibre a Barcelona, dirigida pel periodista, la majoria dels cartells i segells de la convocatòria s'els encarregaren a ell.
Entre el 1923 i el 1929 treballà per l'editorial de Vicent Blasco Ibàñez, Prometeo, on il·lustrà diverses obres, d'entre les que destaquen A los pies de Venus (1926) i El Caballero de la Virgen (1929). Amb Blasco Ibáñez establí una cordial relació ja que coincidiren en el tipus d'identitat valenciana, republicana i anticlerical.
També dibuixà les portades de les edicions en castellà de Historia de la revolución rusa, de Lev Trotski i Viajes a Oriente d'Alphonse de Lamartine.
Un cop va haver acabat els seus estudis, del 1914 al 1919 va treballar com a professor de dibuix suplent al Instituto General y Técnico.
A partir del 1925 començà a viatjar nombrosos cops de València a Barcelona. Ho faria amb el conegut vaixell Ausiàs March. A Barcelona va poder establir contactes amb l'editorial Ribas i Ferrer, on hi feu diverses cobertes tot mantenint les col·laboracions amb Cervantes i iniciant-les a l'editorial Juventud. Va agafar molt de nom com a retratista, sobretot en els cercles burgesos i de les millors famílies de Barcelona. Així mateix, va aconseguir exposar a les Galeries Laietanes, una de les més importants d'aquell moment.
El 1929 va guanyar el premi del concurs d'almanacs de El Mercantil Valenciano. Posteriorment, el 1934 fou nomenat jurat de l'Exposició Regional de Belles Arts de València. Aquells anys continuava il·lustrant els programes a càrrec de la Societat Filharmònica de la ciutat i fent les cobertes per l'Editorial Guerri. Així mateix, col·laborà sovint en empreses de publicitat comercial i treballà fent retrats de família per encàrrec.
Els anys de la Guerra Civil
Amb la Guerra Civil, va treballar bàsicament en el taller de la Litografía Ortega i per la CNT, sent els cartells per la Federación Regional de Campesinos de Levante de la CNT-AIT els seus treballs més reeixits.
Artur Ballester ha estat considerat com un dels gran cartellistes de la Guerra Civil, al costat de Carles Fontserè, Josep Renau o Helios Gómez. Les seves obres més impressionants van ser les que apareixien en el dia a dia de la guerra: imatges en façanes d'edificis o pancartes en les manifestacions. D'aquest període són, també, les targetes postals infantils amb textos d'Antonio Machado i el mural de l'Ateneu Popular de València, titulat Com ajudar els hospitals de sang?, així com el cartell El País Valencià a l'avantugarda d'Ibèria, per a les conselleries de Cultura i Propaganda del Consell Provincial de València, creat en 1937. D'aquesta època són també la col·lecció de postals del Ministeri d'Instrucció Pública, destinades a que els fills amb pares al front poguessin enviar cartes gratuïtament. Així mateix, treballà a la Compañía de Exportación de Agrios, per la Semana de Huérfanos de la Aviación, pel ministeri de treball i assistència social o pel PSOE. Treballà també per a la Universitat de València i d'altres institucions claus per la cultura valenciana durant la guerra, com l'Institut d'Estudis Valencians o el Centre d'Estudis Històrics del País Valencià.
Els durs anys de la postguerra
Amb la victòria feixista, i degut a la seva implicació per la causa republicana, passà per uns anys difícils, agreujats per la mort, el 1941 del seu únic fill i després de la seva esposa. La tragèdia va fer augmentar el seu caràcter solitari i més, per haver d'amagar la seva exemplaritat com a cartellista de guerra.
Durant aquest període, es guanyà la vida fent petites feines, com retrats per encàrrec, cobertes d'enciclopèdies religioses o estampes de la ciutat. Per altra banda, destacaren aquests anys els treballs de cobertes fets per l'Editorial Juventud, els dibuixos de calendaris i algunes il·lustracions per una edició nova del Quixot, als anys 1950, on intentà recuperar l'estil propi. També fou important la gran pintura mural a la Mutual de Túria.
A partir de la segona meitat dels anys 1970, els sectors joves de la societat van començar a reprendre la seva obra. Tanmateix, el seu caràcter s'havia endurit ja molt, i s'havia apartat del món exterior. Se'l començà a redescobrir en l'Exposició de la Biennal de Venècia el 1976 i a l'Exposició de la Galeria Val i Trenta de València el 1979.
Va sobreviure els seus últims anys fent classes de pintura i fent petites feines com a il·lustrador. Va morir el 1981, molt vell, sol, quan tot just se li començava a fer el reconeixement que la seua obra mereixia.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Artur Ballester i Marco
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
«Arturo Ballester. Un homenaje merecido» a: Qué y dónde, núm. 65, 11 de juny de 1979.
AGRAMUNT LACRUZ, Francisco. «Los grandes olvidados del arte valenciano. Arturo Ballester: náufrago en el tiempo» a: Valencia Atracción, núm. 552, gener de 1981.
ÁNGELES ARAZO, M.. «Mundo intelectual valenciano. Arturo Ballester» a: Las provincias, núm. 41.930, 10 de juny de 1979.
BAYARRI, José María. «Arturo Ballester» a: Las Provincias, 1924.
ELLVESER, Ricardo. «Recuperar a Arturo Ballester» a: Las Provincias, 3 de juny de 1979.
FERNÁNDEZ, Horacio. «Arturo Ballester. Un siglo de cartelismo en Valencia» a: Dos y dos, núm. 43-44, 18 de maig de 1977.
FIDELIOS. «Notas de actualidad. Mis amigos» a: El mercantil valenciano, 1913.
GARCÍA GARCÍA, Manuel. «Arturo Ballester Marco: pintor, dibujante y cartelista» a: Las Provincias, 13 de març de 1975.
GARCÍA GARCÍA, Manuel. «Arturo Ballester. Pionero del diseño gráfico, uno de los más notables cartelistas del siglo» a: Valencia semanal, núm. 67, 15-22 d'abril de 1979.
GARCÍA GARCÍA, Manuel. «Carteles de guerra de Arturo Ballester» a: Valencia Semanal, núm. 76, 17 de juny de 1979.
GARCÍA GARCÍA, Manuel. «Noticia del cartelista Arturo Ballester» a: Bulletí extraordinari de la XII Fira del Llibre, abril de 1977.
GARCÍA GARCÍA, Manuel. «Un cartelista de guerra: Arturo Ballester» a: Historia 16, núm. 29, setembre de 1978.
GARCÍA GARCÍA, Manuel. «Arturo Ballester» a: Batlia, núm. 3, tardor de 1986.
HERNÁNDEZ CASAJUANA, Fausto. «Por las torres de marfil. Arturo Ballester y De Rogativa» a: La Correspondencia de Valencia, 1913.
HERNÁNDEZ CASAJUANA, Fausto. «En el Círculo de las Bellas Artes. La exposición de Ballester» a: El Mercantil Valenciano, 1917.
H. R. O.. «Exposición Ballester» a: La Voz de Valencia, 1917.
MARÍ, Rafael. «Arturo Ballester. El artista anciano. Estamos en el mejor de los mundos» a: Cartellera Túria, núm. 788, 12 de març de 1979.
MARÍ, Rafael. «Retrato sin tiempo. Arturo Ballester» a: Valencia Semanal, núm. 67, 15 d'abril de 1979.
MULDER DE DANUEZ, Elisabeth. «El triunfo de un pintor valenciano» a: La Noche, 31 de març de 1927.
SANCHO RIERA, V.. «Nuestros artistas» a: El Correo de Valencia, 1917.