Antoni Ballester Vilaseca
València,
18 d'agost de 1910
Alella,
9 de març de 2001
Escultor
Era fill de l’escultor imatger Antonio Ballester Aparicio, germà de l’artista Manuela Ballester (i, per tant, cunyat de Josep Renau). Es va casar amb Ana María Bonilla i va tindre tres fills: el músic Antonio Ballester Bonilla, el pintor Jorge Ballester Bonilla i l’escultora i professora d’art Ana Rosa Ballester Bonilla.
Des de jove, Tonico Ballester mostrà un gran interés i aptitud per la música i el dibuix. Inicià el seu aprenentatge artístic en el taller de son pare, i als dotze anys ingressà en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on el 1927 obtingué el Premi Roig pel seu treball de final de carrera.
De les seues obres primerenques destaquen: Monumento de los Españoles a la Independencia de Uruguay (Paysandú, Uruguay), Corazón de Jesús, exhibit a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), Jirafas y Monjitas, Toritos y Montañas, Osito, ceràmiques realitzades en col·laboració amb Alfons Blat Monzó. Tríptico, en col·laboració amb Josep Renau i Francesc Badia.
Antoni fou membre d’Acció d’Art. Recordem que al 1932 un grup dissident del Cercle de Belles Arts es va agrupar entorn de la Sala Blava situada al carrer Redempció, que més tard donaria lloc a l’entitat valencianista Acció d’Art. Durant la II República es feren un seguit de conferències, concerts, exposicions individuals i col·lectives. Acció d’Art es va convertir en un lloc de trobada i tertúlia diària d’artistes i escriptors, molt popular i de marcada significació valencianista.
D’aquesta època destaquen les següents obres: Los Vencedores de Brihuega i Fuenteovejuna (retaules enviats al Pavelló de la República Espanyola en l’Exposició Internacional de París), i un relleu funerari per al panteó de la família Montesinos (1935) al cementeri de València
El 1936 Antonio va contraure matrimoni amb Ana Maria Bonilla Baggetto i va ser nomenat catedràtic de dibuix de l’Institut Blasco Ibáñez de València. En 1937 s’incorporà en el front de Terol i feu treballs topogràfics, i després a la Secció de Propaganda del Comissariat de l’Exèrcit de Llevant. D’aquest període destaca l’obra República Combatiente (1938-39).
Després de la guerra, Tonico Ballester va ser tancat a la Presó Model de València. Allà concep la idea d’organitzar un grup de treball. Per mitjà del capellà, proposarà al director alçar un altar i ornamentar-lo amb la talla de diverses escultures. Va ser el pretext que donaria lloc a l’origen del primer taller en la Presó Model. I, segons narra el mateix Ballester, va servir per a estrényer el vincle entre ells, la família i l’exterior: «Estaven els arquitectes Rosso i Esset, l’aparellador José Sabina, quatre escultors, dos d’ells afusellats, com Ricardo Gomis i Alfredo Torán, Beltrán, Carreño i altres més que no recorde. Se’m va nomenar a mi responsable. I juntament amb les eines que necessitàvem vaig demanar alguns llibres». Aquest taller va servir per a molt, perquè els artistes tingueren un lloc on treballar, poder crear alguna obra, passar-les a la família i aquesta vendre-les. Va servir per a la comunicació. Després de la seua estada en la presó realitzà diverses obres d’imatgeria per a esglésies d’Alzira, Rocafort i Godella.
El 23 d’abril de 1946, Antoni Ballester, de 36 anys, juntament amb la seua muller i els seus dos fills, Antonio i Jorge, embarcà al Marqués de Comillas rumb a l’Havana. Des d’allí, en avió, volà a Ciutat de Mèxic. Prèviament, el seu cunyat Josep Renau li havia facilitat el contracte de treball en un taller de fosa, tràmit indispensable en l’emigració legal. A Ciutat de Mèxic estaven ja la seua mare Rosa i les seues germanes Fina, Manuela i Rosa (les dues últimes juntament amb els seus marits Josep Renau i Ángel Gaos, respectivament). A Mèxic continua rebent nombrosos encàrrecs d’imatgeria religiosa, alguns de grans dimensions per a les esglésies de Santa Rosa de Lima, dels Pares Claretians, el Seminari dels Pares Jesuïtes de Sant Ángel, Seminari dels Pares Agustins, i Sanatori Espanyol, a la ciutat de Mèxic). Paral·lelament continua creant nombroses escultures de temàtica i estil propis (com ara Mediterránea, la sèrie La pareja humana, o Mexicanita I i II. La seua obra Maternidad mexicana va rebre el Premi Nacional d’escultura de Mèxic.
Entre 1954 i 1957 col·laborà amb l’arquitecte Félix Candela en Nuestra Señora de la Medalla Milagrosa (Mèxic, DF), per a la qual dissenyà i realitzà l’Altar Major, la imatgeria i el Viacrucis.
De 1960 a 1963, Antoni Ballester es traslladà a Los Angeles (Califòrnia) al costat de la seua esposa i la seua filla. Allà realitzà diverses obres de grandària imponent com Muchacha de espaldas (grup escultòric en bronze de grans dimensions per al Home Savings & Lloen) i un gran nombre de retaules i figures grans per al de St. John’s Seminary (Camarillo, als EUA).
Fou l’autor de les figures de cera de Clark Gable, Leslie Howard, David Niven, Cattie Mac Daniels, Olivia de Haviland, Natalie Wood, Vivien Leigh, Charlton Heston, Gene Kelly, Robert Stack..., i de figures com el Quixot i Sancho, David de Miquel Àngel i Leonardo da Vinci per al Movieland_Wax_Museum.
En 1963 s’instal·là de nou a València després de díhuit anys; l’artista realitzarà la resta de la seua obra a València.
A l’any 1986, l’Ajuntament de València li va dedicar una exposició antològica, i en el 2000 ho fa l’IVAM. Té un carrer dedicat al barri de Tres Forques de València.
Autoria: Maria L. Fernández
Antoni Ballester Vilaseca
Bibliografia
Llibres
Elena Aub. Antonio Ballester: recuerdos de la infancia, guerra y exilio. València: IVAM, 2000.
Francisco Agramunt Lacruz. Un arte valenciano en América: exiliados y emigrados. València: Consell Valencià de Cultura, 1992.
Francisco Agramunt Lacruz. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. València: Albatros, 1999.
Francisco Agramunt Lacruz. Arte y represión en la Guerra Civil Española. València: Junta de Castilla y León-Generalitat Valenciana, 2005.
Vicente Aguilera Cerni. Tonico Ballester, 60 años de escultura y dibujo. València: Ajuntament de València, 1986.
Articles en publicacions periòdiques
Bernardo Montagud Piera. «Antonio Ballester Vilaseca, escultor. Etapa valenciana: 1910-1940» a: Archivo de Arte Valenciano, núm. 94, 2013, p. 225-238.
Ferran Bono. «Fallece Tonico Ballester, escultor y cartelista de la etapa republicana» a: El País, 9 de març de 2001.