Periodista i poeta

Fill de Francesc Barber i de Dionisia Bas Pascual, nascut al carrer del Moro Seït, número 16 de València. Com a autodidacte i bon amic de Ramon Andrés Cabrelles, participà en les tertúlies literàries de l’Escola d’Artesans i de l’Ateneu Obrer de València. Va entrar en contacte amb el polític liberal i periodista Francesc Peris Mencheta, fundador de La Correspondencia de Valencia en 1882, El Noticiero Universal de Barcelona (1888), El Noticiero de Sevilla i l’Agència Telegràfica Mencheta, primera agència de notícies creada a l’Estat espanyol en 1883. El destí de Barber va estar lligat a aquest emprenedor de Sueca: després de treballar molts anys en La Correspondencia de Valencia, fou destinat en 1892 a Alacant per posar en funcionament La Correspondencia Alicantina. D’allà, va passar a Sevilla per fer d’administrador d’El Noticiero de Sevilla i després a Barcelona en el mateix càrrec i fent de reporter i redactor a El Noticiero Universal, tots de Peris Mecheta com s’ha dit. A Barcelona va contraure una mielomalàcia que el prostrà un any al llit i desencadenà la seua mort als 33 anys, després de tornar a València.

Pel que fa a l’obra literària en valencià, trobem col·laboracions seues en les revistes literàries Lo Rat Penat (1884-1885, dirigida per Constantí Llombart), La Moma (1885-1886) i Les Dansetes (1890). Ell mateix fou el fundador i director del setmanari festiu, literari i il·lustrat La Degolla, que publicà 13 números entre gener i abril de 1890. A més d’ell, hi col·laborarà Miquel Portolés Garcia, Manel Lleonart Senent, Edmond de C. Bonet, J. Fambuena, Vicent Lleó, Constantí Llombart, L. Ballester, Josep Maria Puig Torralba, Pere Bonet Alcantarilla, Josep Aparisi, Josep Pallarés, Víctor Iranzo, Eduard Escalante, Joan Guix, Antoni Roig Civera, Bernat Morales San Martín, J. Pérez, Josep Garcia Capilla, Joan B. Colom, Francesc Roig Bataller, Josep Barreda, Ramon Andrés Cabrelles, Estanislau Mañes, Andreu Codoñer, Josep Bodria, Vicent Casamayor, Lluís Cebrian Mezquita, J. Vila, Enric Boluda, Eduard Escalante Feo, Lluís Gil Sumbiela (Aleibmus), Joaquim Balader, Francesc Castell, Joaquim Casañ, Francesc Tamarit, Joan Esteve, Antoni Soriano Donday, F. Vilanova i Antoni Palanca.

En aquells primers anys del 1880, molt jove obté premis i accèssits diversos en els Jocs Florals de Lo Rat Penat per poemes religiosos, patriòtics i costumistes en 1883, 1887, 1888, 1889, 1890, la Flor Natural en 1891 pel poema A la reina dels Jochs Florals, i altres en 1892 i 1894. En aquest darrer any havia presentat una col·lecció de sis contes, un gènere poc cultivat en valencià en aquella primera Renaixença. Va guanyar altres premis literaris en certàmens de 1894 a Castelló de la Plana i al Cabanyal. Alguns d’aquests poemes foren estampats en l’Almanaque de Las Provincias dels anys 1884, 1888-1894 i 1896, i va publicar en separata els poemes més extensos Cant a la llauradora valenciana (1889) i Cant a la mare (1892), premiats en els Jocs Florals.

Va conrear també amb èxit el teatre en vers en obres com De València al Grau (1889, edició facsímil de 1991), El dengue, Dos marruecos, un diner! (1889), El que menja de baldraga (1891), Buscant els menuts, Les corregudes de cavalls (1911) i Coses que passen. En castellà va escriure El crimen de hoy i El último agermanado, traducció del drama valencià del seu admirat Llombart.

Es va casar amb la valenciana Empar Marzal Gimeno i van tindre almenys cinc fills: Antoni, Francesca, Francesc, Maria i Empar, alguns dels quals van morir en l’etapa juvenil. Tots descansen junts al panteó familiar del Cementeri General de València.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Francisco Barber Bas» a: Almanaque de Las Provincias, 1898, p. 316.