Gestor i escriptor

Tot i nascut a Benicàssim, als 18 anys es va traslladar a Castelló de la Plana per treballar al Banc de Castelló, a la Porta del Sol, abans de ser el Banc de València. Com a creient, el 1930 es va afiliar a la Federació dels Sindicats Agraris i Caixa Federal i es va involucrar en el cooperativisme agrari. Després de la Guerra Civil va tornar a Benicàssim i va treballar un temps a la fàbrica de Licor Carmelitano i alhora en una serradora. El 1953 retornà a Castelló i va obrir al carrer dels Cavallers la Gestoria Barberà, dirigida per ell. Als anys 60 va ser diputat provincial en el mandat de José Ferrer Forns.

Va mantindre intenses relacions d’amistat amb el poeta Bernat Artola, el metge i escriptor Sánchez Gozalbo (corrector dels seus escrits), Mn. Antoni Prades i Jaume Nos. Va estar casat amb Manuela Ibáñez Pitarch i tingueren huit fills.

Com a escriptor autodidacta, en la seua conferència «El teatre valencià i les meues comèdies», llegida al saló de la Diputació de Castelló el 19 de febrer de 1960, explica que va fer la primera comèdia als vint-i-cinc anys (1934) per al grup de la Joventut d’Acció Catòlica per tal de poder sufragar un viatge a Roma per als joves més humils. Després de la guerra, a Benicàssim, entra en contacte amb Mn. Francesc Escoín Berenguer, que l’anima a continuar escrivint teatre per a fins socials, com ara Contra l’estraperlo, caritat (1946). Al poc de temps, serà un habitual del Certamen Literari de Castelló, creat en 1948 amb motiu de les festes de la Magdalena, sobretot dels premis ordinaris a la millor comèdia de tema castellonenc. És ací que comença a destacar, amb premis en 1948, 1953, 1955, 1956, 1958, 1959 i 1968. Són les obres Del meu raval, Del mateix raval, Dels dos ravals, De contrapartit, Som de la vila, Tractes de raval, Llevantances, Una més i Les minses del raval. En 1950 va guanyar un premi de Lo Rat Penat per la comèdia Les trapisondes de Tafolet, una de les més celebrades juntament amb Del meu raval.

Algunes d’aquestes peces, que retraten la vida popular del raval de Sant Fèlix i del modus vivendi agrari, van ser publicades immediatament en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC), com ara Del meu raval (1948), Del mateix raval (1951) i Les trapisondes de Tafolet (1952). El mateix 1952, la Castellonenca de Cultura les aplegà en un volum prologat per Àngel Sánchez Gozalbo, el qual comparava les comèdies de Barberà amb Capolls mustigats de Salvador Guinot i les narracions costumistes de Josep Pascual Tirado i hi afegia: «Josep Barberà ha collit curosament en el verger de la Plana estes flors fresques i ufanes i ha confegit  un pomell on viu i batega tota la gràcia del nostre esperit terral»

Per al professor Lluís Meseguer, el primer investigador que s’atansà als anys 80 a la seua obra dramàtica, «l’estil de Barberà té intuïció teatral. Les tres “comèdies” palesen a més una evolució, tant en llargària com en concepció de personatges com en utilització dels valors purament escènics». Des del punt de vista lingüístic, les obres de Barberà mostren interés per la normativa quant a lèxic i sintaxi, ben possiblement per les revisions que li feia Sánchez Gozalbo, membre de la Castellonenca i signant de les Normes del 32. La resta de peces teatrals esmentades i algunes semblances d’amics van quedar inèdits fins al 1984, quan la Caixa Rural de Castelló els va recuperar amb la col·laboració de la família en el volum Josep Barberà i Ceprià. Obra inèdita. Aquest mateix llibre fou reeditat en el 2009 amb un estudi biogràfic i sobre les formes lingüístiques col·loquials de la Plana a través dels escrits teatrals de Barberà, a càrrec de Manuel Carceller.

Per a Meseguer, és el darrer gran saineter del territori, que amb un nucli de personatges definit (com la parella Sento i Senta) alça acta d’una època popularment gloriosa. Carceller, al seu torn, en redimensiona l’obra i exposa que la tasca literària de Josep Barberà s’emmarca dins d’una autèntica renovació del teatre valencià per dignificar-lo i apartar-lo del fàcil recurs de l’ús del llenguatge groller i el gest excessiu, sense deixar de recolzar-se en el costumisme, en aquest cas del Castelló agrari dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.

Una altra faceta seua era la de mantenidor o pregoner de les festes patronals dels pobles (Atzeneta del Maestrat, Vilafamés, Benicàssim, l’Alcora...). Com a persona integrada en la vida social i cultural de Castelló, en els darrers anys va col·laborar en el diari Mediterráneo, en els programes de Castelloneries de Quiquet de Castàlia (Paco Vicent Doménech) i Gaiata en Ràdio Castelló Cadena SER, i en Festa de La Voz de Castellón. Al setembre de 1970, cada dissabte a la vesprada, el grup de teatre Màscara Popular radiava un fragment de l’obra Del meu raval en homenatge a l’autor, i la van portar per diversos pobles castellonencs. Va escriure també una munió d’articles per als llibrets de festes i en les revistes Penyagolosa, Festividades, Vítol, El Fadrí i Lledó, Basílica. En 1968 va escriure en col·laboració amb Mn. Antoni Prades Safont un guió radiofònic sobre la troballa de la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló de la Plana, publicat també en el BSCC.

El primer homenatge li va arribar en 1984 amb l’edició de l’obra inèdita i una doble representació de Del meu raval a càrrec del Grup Fadrell a Castelló, a més de la declaració de Fill Predilecte i retolació d’un carrer cèntric a Benicàssim. El 1998 li dedicaven un altre carrer a la seua ciutat adoptiva, Castelló. A més, el Centre de Formació de Benicàssim porta el seu nom.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Lluís Meseguer. Lluís Meseguer. Castelló literari. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló-UJI, 2003 [Biblioteca de les Aules], p. 363-364.

Articles en publicacions periòdiques

---

Lluís Meseguer. «Josep Barberà o un teatre que busca públic» a: Mediterráneo, Castelló, 24-1-1982.

---

Salvador Bellés (1993): L’escriptor Josep Barberà Ceprià, ‘un home tot d’una peça’
Salvador Bellés (1993): L’escriptor Josep Barberà Ceprià, ‘un home tot d’una peça’
https://www-elperiodicomediterraneo-com.cdn.ampproject.org/v/s/www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2019/10/05/escritor-josep-barbera-cepria-home-40998511.amp.html?amp_js_v=a6&amp_gsa=1&usqp=mq331AQKKAFQArABIIACAw%3D%3D#aoh=16434758734271&referrer=htt