Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josep Lluís Barceló i Rodríguez

Elx, 1 de febrer de 1935
Elx, 25 de febrer de 1994

Fotografia de Josep Lluís Barceló i Rodríguez

Advocat, filòleg i polític

Llicenciat en Filologia Anglesa i en Dret, fou delegat a Elx de l’Associació d’Advocats Joves i un dels promotors des de 1975 del Partit Demòcrata Popular, amb el qual participà tant a la Taula Democràtica del País Valencià com al Consell Democràtic del País Valencià, i fins i tot fou multat per les autoritats per la seua participació en un acte de l’oposició antifranquista a l’estadi d’Altabix.

En les primeres eleccions de la democràcia (1977) es va integrar en la UCD i fou elegit diputat per la província d’Alacant. En el Plenari de l’Assemblea de Parlamentaris del País Valencià celebrat a l’abril de 1978 al Puig, en què es va constituir el Consell del País València, el nomenaren conseller d’Educació fins al juny de 1979. Es tractava d’un polític poc conegut a València, raó per la qual el nomenament no tingué cap oposició. Aquell setembre, quan començava el curs 1978-1979, Barceló va sorprendre la societat amb un projecte, negociat a Madrid durant l’estiu, per a introduir l’ensenyament del valencià a les escoles, centres de formació professional i instituts.

El projecte s’anomenava «Pla experimental per a l’ensenyament en valencià als centres ordinaris d’EGB, FP i Batxillerat (1978-1979)». Per a la seua materialització es necessitava la complicitat dels claustres i de les associacions, s’exigia una sèrie d’acreditacions acadèmiques al professorat, s’oferien places de professors contractats i, a més, es responsabilitzava l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València (ICE) perquè n’avaluaren els resultats. En cas d’una avaluació positiva, s’asseguraria la continuïtat del projecte en els cursos successius. La transcendència del pas fet per Barceló fou importantíssima perquè posava en funcionament la mecànica administrativa, poder disposar d’uns pressupostos, la contractació del professorat necessari i incoar expedients, ordres, resolucions...

Les reaccions als projecte no tardaren, sobretot des de València, on s’inicià una campanya contra el conseller. Barceló va poder controlar la situació i, malgrat els entrebancs, el projecte eixí endavant. Amb l’informe favorable de la Universitat de València, ja no es pogué aturar el procés i l’ensenyament de la llengua continuà implantant-se cada dia i cada curs als centres escolars. Josep Lluis Barceló aconseguí que el govern preautonòmic reconeguera la unitat de la llengua en la sessió del 2 d’octubre de 1978.

Barceló, que mai havia cedit a les pressions a què el sotmeteren dins i fora del seu partit, fou apartat de la Conselleria i de la vida política. Sense ell, la nova administració autonòmica i la de l’Estat intentaren demorar el procés, cosa que no aconseguiren per l’augment del compromís i la resistència dels ensenyants i els claustres. Posteriorment ingressà en Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i fou president de la Fundació Jaume Roig d’Elx. A les eleccions generals de 1986 va donar suport la candidatura d’Unitat del Poble Valencià (UPV).

El 1981 va ser reconegut amb el premi Valencià de l’Any que atorga la Fundació Gaetà Huguet de Castelló com un acte de justícia en reconeixement a la seua gestió com a conseller d’Educació que inicià el procés de recuperació de la llengua. Té carrers dedicats a Elx i a Alacant.

Autoria: Maria L. Fernández

Josep Lluís Barceló i Rodríguez

Bibliografia


Capítols de llibres

Javier Paniagua Fuentes y J. A. Piqueras. «Josep Lluís Barceló i Rodríguez», a: Javier Paniagua Fuentes y J. A. Piqueras. Diccionario biográfico de políticos valencianos, 1810-2005. València: Institució Alfons el Magnànim, 2005, p. 60.
Menéndez Gijón, Manuel Ángel i Fontes, Ignacio. «José Luis Barceló Rodríguez», a: Menéndez Gijón, Manuel Ángel i Fontes, Ignacio. Quién es quién: sus señorías los diputados. Atlas de la democracia parlamentaria española. Tres Cantos: Foca Ediciones, 2002, p. 84.
Vicent Pitarch Almela. Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l’Any. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló, 2009, p. 30-31.