Mestre i polític

Mestre de vocació i de professió entre 1976 i 2011, any de la seua jubilació al CEIP Pius XII de Vila-real. Nascut al carrer del Doctor Font, tal com deia ell «a l’ombra del campanar de la meua estimada Vila-real», era un apassionat de les tradicions i festes del seu poble i pertanyia a diverses entitats culturals i socials com Els Lluïsos, la revista Poble, la Penya L’Embolic o Apaval (Associació de Paranyers de la Comunitat Valenciana), que va presidir del 1998 al 2011. Era casat amb Sari Gurrea i tingueren dues filles bessones, Roser i Lledó.

Pasqual Batalla va estar lligat a la política local durant 18 anys, com a líder del Bloc Nacionalista Valencià primer i després de Compromís. Com a conseqüència dels resultats de les eleccions de juny de 1999, entra a formar part del govern municipal i s’encarrega de l’Oficina de Promoció de l’Ús del Valencià. Entre altres assoliments, crea una regidoria pròpia de Normalització Lingüística i la deslliga de Cultura per llevar-li el caràcter subaltern. Aquesta transformació va representar un pas fonamental en la seua consolidació i durant la legislatura 1999-2003 naixen activitats i campanyes que s’han consolidat com el programa de ràdio escolar Ràdio-activitat, la revista d’investigació Font o els Premis Maig de narrativa breu en valencià, entre moltes altres.

Després d’un parèntesi sense responsabilitats directes en el govern per l’arribada del PP a l’alcaldia, com a resultat de les eleccions municipals de 2011 Pasqual Batalla torna a formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vila-real i és nomenat primer tinent d’alcalde de la seua ciutat, tot i tindre el PSOE una majoria suficient per a governar. A partir d’aquests comicis, ocuparà de nou la Regidoria de Normalització Lingüística, ara en dues legislatures més: la primera, del 2011 al 2015, i la segona, des del 2015 fins al moment de la mort. En la primera, entre altres qüestions, la regidoria portava el nom de Normalització Lingüística i Tradicions amb l’objectiu de potenciar el respecte i la recuperació de les tradicions més arrelades a la ciutat. Segons el personal que va treballar amb ell en aquesta delegació, «al llarg dels vora catorze anys en què Pasqual Batalla va estar al capdavant de la Regidoria de Normalització Lingüística s’han fet nombroses actuacions per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida de la ciutat: món educatiu, cultural, social, econòmic, associatiu, administratiu, etc., que han fet que aquesta Regidoria siga referent en tot el País Valencià pel que fa a la normalització lingüística».

Fou redactor i col·laborador de la revista Poble en la secció d’història oral anomenada «A cau d’orella». En el 2017 li van publicar el recull Històries de molins a Vila-real, presentat el 6 d’abril a la vila. El mateix any, l’associació Miquelets del Regne de València li va concedir el guardó Miquelet d’Honor 2017 en agraïment al seu suport a la tasca que desenvolupen fent pedagogia i recreacions històriques.

El seu nom figura per un acord del 12 d’abril de 2018 en la nomenclatura dels Premis Maig que va impulsar l’AC El Guitarró, ara anomenat Premis Maig–Memorial Pasqual Batalla i convocats per la Regidoria de Normalització Lingüística. Així mateix, a partir del 2020 es va rebatejar un altre premi existents amb el nom Premi Pasqual Batalla a la millor olla de la Plana, en homenatge i agraïment com a impulsor de les Jornades Gastronòmiques Mengem a Vila-real.

Pasqual Batalla va morir als 65 anys a causa d’un càncer. El funeral va tindre lloc a l’església arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real enmig d’una gran mostra d’estima de diversos representants polítics autonòmics i locals i de col·lectius vila-realencs relacionats amb la cultura tradicional. En arribar el fèretre a l’església, els Gegants de la ciutat –figures que ell mateix va recuperar i potenciar des de la Regidoria de Tradicions– el van rebre en reverència a la porta.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Carme Martí Herrera i altres. «Homenatge a Pasqual Batalla» a: Font, núm. 20, 2017, p. 11-28.