Pintor, cartellista i dibuixant

Eleuteri Bauset va estudiar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va entrar en contacte amb el cercle d’artistes i cartellistes renovadors que capitanejava Josep Renau. Va participar en diverses exposicions col·lectives en el Cercle de Belles Arts i en la Sala Blava d’Acció d’Art. La Sala Blava, situada al carrer de la Redempció, més tard donaria lloc a l’entitat valencianista Acció d’Art. Durant la II República s’hi feren un seguit de conferències, concerts, exposicions individuals i col·lectives. Acció d’Art es va convertir en un lloc de trobada i tertúlia diària d’artistes i escriptors, molt popular i de marcada significació valencianista.

Va cultivar la pintura pleinairista com a gran admirador que era de Joaquim Sorolla. Es va sentir atret també pel naturalisme d’Albrecht Dürer, i l’imitava en els retrats. Es va dedicar igualment a la pintura comercial, de tots els gèneres, des dels retrats a les natures mortes i els paisatges. Va il·lustrar també nombroses publicacions i va treballar com a dibuixant publicitari. Per a la CNT-FAI va realitzar els cartells titulats Obrero. Ingresando en la Columna de Hierro fortaleces la Revolución, Columna de Hierro ¡Por una Humanidad libre! ¡Por la Anarquia! i Columna de Hierro. Nuestro aguinaldo. ¡Armas y municiones!, tots ells impresos en Gráficas Valencia. En ser mobilitzada la seua lleva va ser nomenat Milicià de Cultura i fou empresonat en acabar la guerra.

L’escassesa de treball el va fer viatjar per diverses repúbliques hispanoamericanes, però s’establí finalment a Cuba. Allà va pintar retrats de les personalitats més destacades de l’illa i també murals i dibuixos. Va treballar per a un marxant nord-americà durant diversos anys i va fer nombroses exposicions per tot Amèrica.

La seua reincorporació en 1973 a l’ambient artístic valencià no va ser acollit amb l’efecte i l’autèntica estima que la seua persona i la seua obra mereixien. La crítica i el públic van acollir sempre favorablement la seua pintura, realitzada amb un alt grau de sensibilitat, emoció i tendresa no exempta de poesia. Va ser amic íntim del divulgador d’art Luis Martínez Richart, qui li va dedicar les millors ressenyes i el va incloure en les seues xarrades sobre «Pintores valencianos de hoy». Va morir a València als 72 anys.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Albert Girona. El exilio valenciano en América. Obra y memoria. València: Universitat de València, 1995.

---

Francisco Agramunt Lacruz. Un arte valenciano en América: exiliados y emigrados. València: Consell Valencià de Cultura, 1992.

---

Manuel García. Exiliados: la emigración cultural valenciana (siglos XVI-XX). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1995 [Homenatge].