Professor de Química i activista cívic

Fill d'una familia carlina de Paiporta, ben promte es trasllada a l'Alcúdia, on viurà durant els seus primers anys, fins que als onze anys es trasllada a estudiar a València (a l'Acadèmia Cavanilles). Als disset anys se'n va a Madrid per estudiar Farmàcia, on entra en contacte amb estudiants bascos i navarresos i gràcies als quals comença a plantejar-se la qüestió nacional. A més a més, entra a militar a la Federació Universitària Espanyola (FUE).

En tornar a València comença el servei militar i entra en contacte per primera vegada amb el valencianisme polític. I ho fa amb diverses organitzacions i partits. Així, als 21 anys entra en contacte per casualitat (anava pel carrer i va vore el rétol de l'organització, animant- se a pujar) amb el Centre d'Actuació Valencianista (CAV); allí coneix destacats valencianistes del moment com Enric Soler i Godes, Ricard Sanmartín, Josep Castanyer, Josep Rodríguez Tortajada o Manuel Sanchis Guarner. Tot i no militar, col·labora en les seues activitats aconseguint suscriptors per a El Camí (portaveu efectiu de la organització) al seu poble i arreu la Ribera Alta.

Entra en contacte també amb Acció Nacionalista Valenciana, què si bé al contrari que el CAV, és una organització de dretes, comparteix amb aquest una mateixa visió nacional. Tot i que no milita mai, hi col·labora buscant subscriptors per al seu organ d'expressió, Acció, a l'igual que feia amb El Camí. Coneixerà als seus líders Xavier Casp i Miquel Adlert, així com a Francesc Bayarri.

Sí que va militar a un dels partits polítics valencianistes més importants del moment, l'Agrupació Valencianista Republicana, què havia estat fundat el 1930 per Adolf Pizcueta, Francesc Bosch i Morata, Francesc Soto i Mas, Maximilià Thous i Llorens i Artur Perucho. Hi coneix també Antoni Igual i Úbeda, Duran i Tortajada... Tant des del partit com des del seu setmanari, Avant, encapçalen les reclamacions d'un Estatut d'Autonomia per al País Valencià.

Poc després, el 1932 i junt a un grup d'amics del poble, funda a l'Alcúdia l'Agrupació Valencianista la Senyera. Composada per una quinzena de membres, utilitzaven l'estelada d'Estat Català i tots els seus membres, menys Bausset, es definien com a independentistes. Féren campanya per l'Estatut d'Autonomia per tota la comarca, organitzaren xarrades a diversos pobles i participaren activament dels Aplecs que organitzava el CAV arreu el país.

Així mateix, apostaven pel valencianisme "totalitari" propugnat per Joaquim Reig al seu Concepte doctrinal del valencianisme.

Tornat a matricular a la Universitat, ara a la de València, per a estudiar Químiques, entra en contacte amb altres valencianistes universitaris, amb els quals funda l'Agrupació Valencianista Escolar (AVE), de la què esdevindrà vocal de Ciències.

És el 1932 i l'AVE és una de les associacions que signen les Normes de Castelló, sent Bausset un dels seus signants en calitat de membre de la Junta Directiva de l'entitat.

Alhora, i durant la seua nova etapa universitària, és també membre i delegat a la Ribera de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana.

Durant la Guerra Civil és mobiltzat el 1937 i destinat a València primer i més tard a Barcelona com a mecanògraf. Més endavant, i amb el rang de tinent, va treballar a un hospital de campanya. El fet de no haver estat mai al front facilita que una vegada acabat el conflicte, només patirà un mes de presó i després, l'obligació de presentar-se tots els diumenges a la seu de Capitania a València. Alhora va ser inhabilitat per a desenvolupar la tasca de mestre.

En aquests primers anys de la postguerra es trasllada a València per tal de donar clases particulars als fills de l'alta burgesia i de l'aristocràcia del Cap-i-Casal, així com a algunes acadèmies privades.

El 1941 s'instal·la a la pensió Faus del carrer de la Mar, on coneixerà a un jove estudiant de Sueca anomenat Joan Fuster. Així, serà Bausset qui proporciona Fuster revistes polítiques de l'etapa republicana i qui l'introdueix en bona mesura en el món polític previ a la guerra i en el valencianisme. D'aquesta relació naix una de les incipients tertúlies de l'època on comencen a tractar-se temes culturals, històrics i polítics. Així mateix, és qui introdueix Fuster en la tertúlia de Xavier Casp, la més important del moment.

El 1952 comença a col·laborar amb un programa de ràdio a una emissora que tenia Falange a Guadassuar; li pregunten si pot fer un espai sobre agricultura (donada la seua gran afició per la botànica), acceptant amb la condició de fer l'espai en català. Així, es converteix en un dels primers en fer ràdio en català al País Valencià durant la Dictadura. La col·laboració s'allarga fins que, enterat el Gobernador Civil, exigeix la fi de les emissions.

A partir de 1955, l'estat reconeix les oposicions d'aquells qui havien obtingut plaça abans de 1936 i, tot i que ha de tornar a examinar-se, aconsegueix tornar a donar clase. Excepte una temporada a Tortosa (1958-61), la resta de les seues destinacions són dins el País Valencià; així, i fins la seua jubilació el 1980, donarà clases a Alberic, Alzira, Carcaixent, Carlet i Xàtiva.

Anys després, i arran del Concili Vaticà II de 1965, impulsa el manifest "Més de 20.000 valencians demanen l'ús de la seua llengua als actes religiosos", què si bé no tingué una repercusió real a l'església, si que aconseguí una mobilització popular sense precedents fins eixe moment. A més a més, aconseguí sumar al manifest a part de l'statu quo del moment, com el president de la Diputació de Castelló, Josep Ferrer, o a l'alcalde de l'Alcúdia, Aureli Sanchis.

Durant aquesta década desenvolupa una intensa activitat en favor de la llengua; així, i mentre feia classes nocturnes de valencià, va tindre temps per a impulsar la creació de dues revistes locals: Parlem, al 1968 i centrada en l'actualitat local, i Vencill, dedicada a la literatura. Al 1977 impulsarà una nova revista local, L'Andana, vinculada, tot i que no formalment, al Partit Socialista del País Valencià.

El 1970 comença a col·laborar amb el diari Levante gràcies a la seua amistat amb Vicent Ventura; aquesta col·laboració, a condició de poder escriure en català, es va allargar fins el 2012 i consta d'un grapat d'articles d'opinió i de les seues cròniques sobre pilota valenciana, esport al qual era un grandíssim aficionat.

El 1975 és un dels membres fundadors del primer Partit Socialista del País Valencià (PSPV) que impulsava, des dels Grups d'Acció i Reflexió Socialista, Vicent Ventura. Alhora, i junt a un grup d'amics i de joves del poble, constituí el primer col·lectiu del PSPV a l'Alcúdia. Cal remarcar com aquest primer PSPV es definia com un partit marxista, republicà i nacionalment, dels Països Catalans.

El 1979 el trobem com un dels membres fundadors d'Acció Cultural del País Valencià i com un dels organitzadors de les primeres edicions dels Premis Octubre organitzades per ACPV.

Amb la seua jubilació el 1980, comença a col·laborar com a professor de català als cursos organitzats pel Centre Carles Salvador, vinculat a ACPV.

El 1997 es publica el seu únic llibre, Diari inacabat de guerra.

La seua trajectòria cívica ha estat àmplament reconeguda, rebent multitud d'homenatges i premis al llarg de les dos últimes décades. Així, el 1984, va ser nomenat fill predilecte de l'Alcúdia i posteriorment ha estat guardonat amb distincions com: Premi Vicent Ventura al Compromís Cívic, de la Universitat de València (2000), Premi de Periodisme Martí Domínguez (2000) de l'Ajuntament d'Algemesí, Valencià de l'any de la Fundació Huguet (2001) o el Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet (2001).

Així mateix, al 2007 un grup de personalitats properes a ACPV signàren, amb motiu del tres cents aniversàri de la batalla d'Almansa, el Manifest Basset-Bausset, lligant el seu nom al de l'històric general Maulet, reivindicant les institucions anulades pel Decret de Nova Planta i simbolitzant la lluita pels drets nacionals dels Països Catalans de forma contínua a través del temps.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Llibres

---

VALLÉS, Santi. Josep-Lluís Bausset : converses amb l'home subterrani. València: Tàndem, 2000.

---

V.V.A.A.. D'Un país que ja anem fent : miscel·lània d'homenatge a Josep Lluís Bausset. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2001.