Josep Maria Bayarri i Hurtado
València,
5 de novembre de 1886
València,
24 de desembre de 1970
Escriptor, poeta, escultor i pintor
Tot i nàixer a València, fou criat a la població d’Alboraia per la seva àvia, ja que s’havia quedat orfe de mare als cinc anys.
Començà a treballar als onze anys, primer a un taller de joguines i, al cap d’uns anys, d’aprenent a l’impremta de El Correo de Valencia. Durant la seva joventut es formà com a escultor al taller dels germans escultors Capuz Julio, entre d'altres, tot cultivant la seva fe catòlica per mitjà de les ensenyances dels jesuïtes Narcís Basté i Rafael Rodríguez de Cepeda, pertanyents, com ell, al Patronat de la Joventut Obrera.
Per mitjà de la seva vinculació amb el Patronat, se’l nombrà bibliotecari i va poder així desenvolupar el seu coneixement literari amb les obres clàssiques de Calderón, Lope de Vega o Tirso de Molina. Aquestes arrels literàries, juntament amb la seva condició pròxima al sindicalisme catòlic, el portaren a compondre poesia de caire social.
Un cop acabat el batxillerat, inicià els seus estudis superiors a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, d’on n’arribaria a ser catedràtic d’anatomia. Acabats els seus estudis treballà com a professor a diverses institucions de València.
El 1915 inicià la seva trajectòria com a poeta publicant Precs de pau i Llaurs lírics. També, començà a publicar una col·lecció col·lectiva de poesia valenciana, titulada Biblioteca de Poetes valencians contemporanis. Bayarri destacaria com un dels pocs poetes modernistes valencians, per sobre de Manuel Gonzàlez Martí i Eduard López-Chavarri.
El mateix 1915 va participar com a representant de Joventut Valencianista a l’Aplec organitzat per exigir la rehabilitació del monestir del Puig.
Políticament se situà dins la dreta valencianista, i se singularitzà per la seva isolada oposició frontal al pancatalanisme. En aquesta línia, en reacció a la Declaració Valencianista del novembre de 1918, que afirmava la unitat dels Països Catalans, Bayarri va promoure dos anys després una petita polèmica des de La Correspondencia de Valencia.
Més endavant començà a publicar crítiques d’art i poemes religiosos, els quals serien recollits a l’obra Vicentines, de 1919 i les obres Figures de la coronació, Vol de Palomes i Poema de la Verge, de 1923. Cultivà també la poesia patriòtica, present a obres com Foc i Flama de 1928, obres de temàtica històrica com Roger de Flor el 1929, i assaigs polítics com l’article «Els cavallers de Vinatea» de 1933.
Participà com escultor en l’Exposició d’Escultures del gener de 1930, organitzada al saló d’actes de Lo Rat-Penat, juntament amb artistes com Ernest López o Pérez Contel, entre d’altres. L’any següent, organitzà una Exposició d’Orfebreria i Repugat i un curs de poesia valenciana dins dels cercles de la mateixa entitat.
Aquell mateix 1931 publicà El perill català, on denunciava els mals que segons ell el pancatalanisme causava al valencianisme. L’any següent, naixia el seu fill Nassio, qui arribà a ser un pintor i escultor conegut al País Valencià.
Contrari a la unificació de la llengua catalana, proposà una ortografia valenciana al marge dels filòlegs. La seva proposta, basada en una pintoresca transcripció fonètica de la llengua només fou usada per ell, sense cap altra acceptació.
Durant les eleccions de 1933 destacà com a membre d’Acció Nacionalista Valenciana, partit socialcristià fundat aquell mateix any per escindits de l’Agrupació Valencianista de la Dreta i del Centre d’Actuació Valencianista. Com a tal, reclamà a l’article subscitat de «El deure dels cavallers de Vinatea» el vot per la candidatura de la Dreta Regional Valenciana, per «no haver-se declarat contrària als interessos de la pàtria» i per ser cristiana i catòlica.
El 1934 va reprendre la seva dedicació literària i col·laborà en la fundació de la revista de El Vèrs Valenciá, especialitzada en poesia valenciana. El 1935 ajudà a crear també la revista Ribalta, especialitzada en art valencià.
Passada la Guerra Civil destacà com a escultor, per les seves obres de temàtica religiosa sempre destinades a les esglésies de València i de poblacions properes.
En l’àmbit més literari, participà com a escriptor als Jocs Florals de Lo Rat-Penat i aconseguí la Flor Natural, la Viola d'Or i l'Englantina, sent considerat així, Mestre en Gai Saber. El 1957 publicà una de les seves obres de temàtica històrica més rellevants, titulada Història de l’art valencià.
El 1986 se celebrà a València el centenari del seu naixement, promogut pels sectors anticatalanistes que l'han pres com una figura «pionera». Així mateix, del 1992 al 1999, Lo Rat-Penat posà el seu nom a un premi d’assaig.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Josep Maria Bayarri i Hurtado
Obra pròpia
Llibres
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Burla burlant... . València: .
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. D'amor i amors. .
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. El Pintor José Benlliure Gil (1855-1955) I centenario de su nacimiento. .
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Llaus lírics. València: Tip. J. M. Ballester y Cía.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Precs de Pau. València: Tip. J. M. Ballester y Cía.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. !Resurrexit!. València: Tip. J. M. Ballester (Pro Poesía Valenciana).
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Sonets de la espera. València: Tip. Pascual Ibáñez.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Vixca la nostra patrona!. València: .
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Els cavallers de Vinatea. 1928.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Els cavellers de Vinatea. València: Renovació Tipogràfica, 1928.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Foc i Flama. 1928.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Roger de Flor. 1929.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. El Perill Català. València: Consell Valencià de Publicacions , 1931.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Poema Sartorial. 1947.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Sant Esperit. 1948.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Estimada esposa. 1949.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. S’ampara baix ton mant. 1953.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. La venta dels àngels. 1956.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. I des de Valencia al Cèl. 1957.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Romanser de Lourdes. 1959.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Una flaire arcangélica. 1959.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Santoral lirio. 1960.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Alfavetisasió dels valensians . 1966.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Bayarri autovïográfiq. 1966.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Versos Profans. En omenatxe a Ruven Dario en son Sentenari Natal 1867-1967. 1967.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. Istoria de la Esqultura Valensiana. 1969.
BAYARRI HURTADO, Josep Maria. La qinteta epdomadaria. 1970.
Josep Maria Bayarri i Hurtado
Bibliografia
Llibres
RECIO ALFARO, Carles. Josep Maria Bayarri. El nacionalismo valenciano. València: Ajuntament de València, 2006.
Articles en publicacions periòdiques
MARTÍNEZ RODA, Federico. «José María Bayarri: ¡Todo vale!» a: Las Provincias.